EliaND Munich
I was in Germany on May 2nd to attend my second Elia ND conference, which had a very interesting schedule. unfortunately, I could only make it on Thursday, but it was a great opportunity to learn new things, talk to friends, and also meet new ones.
We had a presentation on our fruitful cooperation with Nova Language Services, which you can find here. The main idea we wanted to share was that another model for an LSP is needed, and in order to reach that point, a cooperation strategy might be relevant to sustain your competitive advantage. You can’t do everything on your own. After I introduced the theoretical framework for business model generation based on lean start-up principles, Guillem reviewed the three main outcomes for Machine Translation, our API, and fast social media translation. In case you are interested, let us know.
Looking forward to the next conference in Malta!
(btw, thanks Renato Beninatto for the photo)
Escola i Empresa
El passat dilluns 15 vaig fer una xerrada organitzada per FemCat a l’escola Sant Nicolau de Sabadell. Aquestes sessions d’una hora pretenen que els estudiants vegin emprendre com una opció vital, i les habilitats necessàries per ser-ho són aplicables a molts d’altres àmbits de la vida. Mireu-les: lideratge, disciplina, ceativitat, compromís, honestedat, iniciativa, assumpció de riscos, esperit d’equip, flexibilitat, presa de decisions, i esperit crític. Per la meva banda, cada cop que m’hi he d’enfrontar, reflexiono una mica sobre la vida i l’empresa, que sempre és positiu.
TMS Inspiration Days in Krakow
I was last Thursday and Friday in Krakow for the TMS Inspiration Days, which was a fruitful experience. The first day was about sales, business models, coaching, and scaling the company, and I found it really interesting. The main outcome: define a sales process at your company so as not to be so dependant on people. The second day was more technical, but good to learn how important are ERPs such as XTRF for the translation industry. Although there might be some learning curve, then you can only cut down costs and increase margin by automation.
I didn’t talk about machine translation (MT) this time, but rather about business models, how to analyze yours, define where you want to go, and then plan the actions to go from one point to the next one. It is the first time I give this talk in an industry conference, since in GALA Miami it was part of the KnowledgeFest. Of course, there are things where I can improve, but the general feeling was that the tool is useful for boosting your business. All together, we analyzed an example to transition from an SLV to an MLV, a challenging change.
I also run before each conference day, this time alone, 10 km on Thursday morning and 10.5km on Friday. I enjoy this way to see the city, Krakow’s river (Vistula) is an impressive zone to go running.
Good to get to know all of you!
Les Cindies
La Maria i la Clàudia. Espectaculars. Meravellós el que fan. Molt dirigit a un públic, amb productes amb estil, classe, i qualitat. Si ho ajuntem a la seva determinació i passió, l’èxit el tenen assegurat, vindrà. Se’ls hi veu als ulls. Recordo un cop que vaig sentir l’Isak Andic, fundador de Mango, que deia que quan era jove tenia gana, gana de menjar-se el món. Ell ho va aconseguir. Doncs aquesta gana, aquesta claredat en els objectius, és el que vaig veure als seus ulls.
Llegiu això i tindreu al vostre abast la seva experiència. Aquí us deixo les seves lliçons apreses en aquests dos anys intensos de feina, algunes són molt clares, i d’altres tenen un gran rerafons.
- Un espai de treball còmode és imprescindible. Hi passareu més hores que a casa! En moda, és essencial tenir un showroom permanent, una empresa ha de tenir cara. I ànima.
- Si no tens experiència, trepitja de peus a terra i sigues realista. Gran lliçó. Valora els riscos i supera les teves pors.
- Sigues autodidacta. Tot s’aprèn fent. No dubtis a fer res. Fisn i tot si no ho has fet mai. La primera vegada que fas alguna cosa, probablement serà una cagada. Al principi faràs molts errors de llibre, però l’important és aprendre’n i no tornar-los a fer.
- S’ha de ser creatiu però no s’ha d’oblidar mai què s’està fent i per a quí. Vaja, que no se us oblidi que l’objectiu de qualsevol empresa és vendre. Sense vendes no hi ha empresa.
- Vigila amb qui t’associes, els objectius dels socis han de ser els mateixos. I escriure’ls! En aquesta línea, s’ha de parlar molt, de tot.
- El projecte passarà a ser el centre de la vostra vida i pensaments. Sobretot al principi, no hi ha horaris. Elles han creat tot des del no res, sense inversió inicial i escassos recursos. Tu pots!
- Vigileu la gent que us ven motos, hi ha molt pseudoprofessional en aquest país. No te’ls creguis, la gent et voldrà prendre el pèl sobretot si ets jove.
- S’ha de saber dir que no. A vegades és més important que el sí.
- Valoreu el que feu i el vostre treball per sobre de tot. És el centre de la vostra vida. Sigueu feliços amb el que feu.
- No deixeu que ningú et digui que no pots. Tot és possible.
Així, que t’ho fiques al cap, i pim pam. Em va agradar molt aquesta frase!
Força i sort.
En Josep Abril, la Pilar Bonet i en Marc Castellví
Vaig poder escoltar aquests tres cracks el passat dijous a l’ESDi, dins els esdeveniments ESDissabte dels dijous.
El Josep Abril és un gran dissenyador de roba. No de moda, sinó de roba, ja que com ell diu, el que fa pot o no ser moda en un moment donat. Em va impressionar la seva història, de passar de tenir moltíssims treballadors i haver crescut massa, a descomprimir, i tornar a un tamany més controlat. Un tamany que li permet ser més feliç i gaudir del que fa. Com ell diu, és el més important a la seva vida. I a la de tots. Si m’hagués de quedar amb una frase, seria Allò important és fer coses que et facin feliç i que ajudin una miqueta a millorar el món. Gràcies per aquest punt de vista. Emprendre és la millor opció si porta al camí per ser feliç, sinó més val canviar.
La Pilar Bonet és un referent pels estudiants. En la seva vessant emprenedora, ha creat el projecte ArtsComing, que ven art contemporani a preus assequibles. M’agrada molt el concepte, i trobo que sí que pot haver un mercat per l’art contemporani de qualitat a Internet. A més, ells cultiven la vessant didàtica, i expliquen les obres que tenen disponibles, ajuden a millorar la cultura artística del món. L’estan fent millor. Em quedo amb el seu missatge optimista, No deixarem de fer coses per molt complicada que sigui la situació. I tant, el món no s’atura, deixem-nos de queixes i endavant. Gràcies!
El Marc Castellví em va deixar sense paraules. El seu talent és impressionant. Amb 24 anys ha fet tantes coses i està involucrat a projectes tan interessants que m’encantaria poder cooperar amb ell algun dia. Per si no la coneixeu, us recomano la seva iniciativa No más tuppers de mamá, que us deixarà bocabadats. Als estudiants va semblar que els encantava, i que és un referent. Només cal posar-se i avançar en el camí. Creure’s que un pot arribar allà on vol i lluitar cada dia per fer-ho. Gràcies!
Força i sort, companys!
La Maria i la Claudia, creadores de Cindy Bangs
La Claudia Blasco i la Maria Anglès són les cofundadores de Cindy Bangs, el fruit dels seus somnis, ja que les dues són unes apassionades fans de l’estètica dels anys quaranta i cinquanta. Es percep a primera vista la seva passió pel que fan! Han respost les meves preguntes per separat, però les respostes tenen moltísims ingredients comuns … Ja veureu!
Els seus primera fracassos es relacionen amb els inicis de Cindy Bangs, on esperaven la mateixa entrega i professionalitat de tothom implicat. Després de molts mesos de patiment, on els sentiments passaven davant de la raó, van poder controlar el problema que implicava feina i amistat, i seguir endavant amb força. Ja ho diuen, ja, que és millor no crear empreses amb família i amics. Però un petit pas enrera fa que després avancis més ràpid si no caus.
Aquesta petita derrota les ha portades a la seva victòria més clara, Cindy Bangs. Com dèiem, el seu somni fet realitat. Sobretot valoren el contacte amb les clients, veure com se senten les noies que s’emproven els seus vestits no té preu. Els dissenys portats a la realitat. Clientes satisfetes. Què més volen!
L’error més gran de la Claudia ha estat infravalorar-se, no ser conscient del que un té i el que tots som capaços d’aconseguir amb determinació. Per la seva banda, la Maria considera que s’ha de vigilar moltíssim al costat de qui es treballa, els seu error més gran és haver barrejat les relacions personals amb les professionals. Si s’enfonsa una cosa, també l’altra. Quatre ulls millor que dos.
El seu millor encert és arriscar-se: no deixeu mai que ningú digui no podeu o és impossible. Molta feina i una mica de bogeria són necessàries per tirar els teus projectes endavant, combinat amb una actitud positiva que vegi els altibaixos com part del camí que un mateix traça. Si tornés enrera, la Claudia aprofitaria cada oportunitat al màxim, i la Maria no canviaria res, tot el que passa és per alguna raó. Les oportunitats no arriben però soles, s’han de buscar!
En aquest camí s’han inspirat en molta gent, però per la Claudia sobretot són dones com la Bibiana Quadrado, la Laura Byrnes i la Micheline Pitt, de les que ha après molt en diferents moments de la vida. I la Maria té com a referent clar el Fabián Loidi, professor de patronatge a la Universitat, qui li ha ensenyat tot el que sap, tant a nivell teòric com en valors com l’esforç, el treball, les coses ben fetes i el ser constant. Diu que troba a faltar els seus moments on s’amocionaven mirant imatges i patrons de la dècada dels 50.
El millor moment del dia de la Claudia és quan un client surt satisfet amb la seva compra, un contacte per a una col·laboració, el reconeixement, unes cerveses al bar de sota de casa, coses senzilles que passen sovint. En canvi, la Maria prefereix la tranquil·litat del sofà de casa, sempre que l’envolta la sensació de que tot va endavant amb èxit. Amb control.
No en tenen prou amb treballar juntes … el seu lloc per a escapar-se és un festival de música, de Rock’n Roll en particular, juntes, portant per bandera el seu lema a lo loco! I allà somien en ser lliures, dedicar-se al que els hi agrada, i que Cindy Bangs sigui la marca referent a nivell mundial de roba d’inspiració en els anys cinquanta. Segur que el viatge serà emocionant i reeixit.
Força i sort!

