Retazos conectados

El primer post de l’any l’he fet en el blog de la Xarxa Onion a El Punt, aquí teniu l’enllaç.

Som-hi tots, l’any 2011 ha de ser excel·lent!

Acabamos el año, y qué mejor palabras que escuchar, me sigue gustando esta canción de Mecano pese a los años que han pasado…

¡Feliz 2011!

Us deixo el post a el bloc de la Xarxa Onion a El Punt, on comuniquem el canvi de Presidència a la xarxa Onion per a la cooperació empresarial.

Una mica més d’un any a la Presidència d’aquesta Associació, tirant del carro, i molts mesos abans treballant-hi i organitzant o participant als primers esdeveniments, tocava ja un canvi. Va costar una mica, però, trobar el candidat pel relleu, semblava haver un acord tàcit perquè continués. Però tenia i tinc molt clar que és dolent perpetuar-se en els càrrecs, tant per un mateix com per les pròpies organitzacions, que han d’agafar nous aires i noves idees.

L’execució marca l’èxit, i hi ha perfils de persones que són claus en diferents fases. Estic content de la feina feta per al llançament i de l’equip que hem format, amb gent molt vàlida i implicada – ja sabeu qui sou i com us admiro, dels qui he pogut aprendre un munt i que han aportat alguna cosa al Diego que sóc avui. A partir d’aquí, tocava agafar oxigen per una nova embranzida amb els projectes que el proper President, el Joan, té al cap i que comparteixo i tinc ganes que es facin realitat aviat. És un empresari d’èxit, amb molta experiència i alhora moltíssimes ganes, amb qui consolidarem el que hem fet i li donarem encara més visibilitat i valor.

Gràcies a tots, i seguim treballant plegats des de segona línia.

30 años después de su muerte, esta canción sigue emocionando.

Imagine there’s no Heaven
It’s easy if you try
No hell below us
Above us only sky
Imagine all the people
Living for today

Imagine there’s no countries
It isn’t hard to do
Nothing to kill or die for
And no religion too
Imagine all the people
Living life in peace

You may say that I’m a dreamer
But I’m not the only one
I hope someday you’ll join us
And the world will be as one

Imagine no possessions
I wonder if you can
No need for greed or hunger
A brotherhood of man
Imagine all the people
Sharing all the world

You may say that I’m a dreamer
But I’m not the only one
I hope someday you’ll join us
And the world will live as one

Gràcies a una invitació de l’Ajuntament de Sabadell, el passat dilluns 22 vaig tenir la oportunitat de participar el comitè impulsor del Pacte pels Valors de la Convivència a Sabadell, on representants de diversos àmbits de la ciutat vam poder treballar sobre els valor que han de guiar a la ciutat en els propers anys. Va ser una experiència enriquidora, que em va permetre reflexionar i avançar en els aspectes claus per a fer una societat millor. Tot i que consumeix un temps cada vegada més escàs, estic sempre encantat de participar en iniciatives que sumen.

Un dels punts que va sortir en diversos grups de treball va ser el fet que si volem que la societat evolucioni, millori i s’aproximi cap als nostres objectius estratègics, hem de treballar des de la base en l’educació, l’esport, la religió, l’empresa, la família i molts d’altres àmbits, sempre tractant d’atacar l’arrel del problema, allà on comencen les coses, essent preventius i no reactius. Per exemple, si volem que la societat no sigui xenòfoba, potser hem d’educar als nostres fills en el respecte, la tolerància, l’empatia amb els demés, en cooperar i ajudar-nos els uns als altres. No val fer-ho a posteriori quan ja no hi ha res a fer per aturar els danys.

No ens podem oblidar que els nostres fills són conseqüència de les nostres actituds (no tant el que diem sinó el que fem), i potser el fet de donar als nens i nenes tot el que volen quan ho demanen, no passar temps amb ells i deixar-los sols a la tele o a l’ordinador, cridar-los i dir que no sense un fonament, amb moltes d’altres actituds han fet que avui tinguem la societat que tenim, consumista, que viu al dia sense pensar en el futur, profundament endeutada, etc. però això ja no es pot canviar a curt termini, només clar gestionar-ho perquè no esclati.

On podem fer realment és a llarg termini, hem de mirar més enllà i fer que l’esforç, el guanyar-se les garrofes per un mateix, el lluitar per aconseguir allò que vols, amb respecte pels altres i tolerant la diversitat, que és necessària per una societat rica, siguin alguns dels valors arrelats. I això és transmet des de l’escola i la universitat, a l’esport, als esplais i casals, a l’empresa, a casa i amb els amics, tots hi podem contribuir, fiquem-nos doncs d’acord. Crec que serà fàcil, hi ha certs valors inherents a la persona per a fer un món millor.

Per això, no queda altra que treballar tots plegats i ser conscients que hem de millorar perquè realment ho volem.

Por segundo año consecutivo he podido participar en la Conferencia de Proz en Barcelona, que este año ha cumplido su tercer aniversario. Ha sido una gran conferencia sobre Aspectos Práticos de la Traducción, donde grandes expertos como Rubén de la Fuente, Xosé Castro, Marco Cevoli o Sergio Alasia, entre otros, han compartido su conocimiento con más de un centenar de traductores.

Así como el año pasado hice un repaso de los sistemas de traducción automática a lo largo de la historia, este año he enfatizado más el aspecto de negocio de la profesión, reivindicando un plan de negocio para los traductores como profesionales freelance y que preparen bien su elevator pitch para impactar en los potenciales clientes. Este debilidad de planificación como negocio y de cierto desdén por los aspectos de planificación financiera no es sólo característica de los traductores sino también de muchos profesionales expertos en sus materias pero poco versados en los aspectos empresariales.

Os dejo aquí el enlace a la presentación (Transparencias Diego Bartolomé – Congreso Barcelona 2010 Proz), bastante práctica y con buenos elevator pitch de los asistentes, que sirvió para remarcar que esos 60 segundos son consecuencia de un trabajo previo importante de desarrollo de un plan de negocio. No vale improvisar ni prometer aquello que no puedes cumplir, sino profundizar en nuestras fortalezas para conseguir nuestros objetivos de negocio.

Aprendí mucho también en mi ponencia, y me gustó el feedback que recibí, que siempre sirve para mejorar para próximas ocasiones.

Gracias Proz y Milega, y ¡hasta la próxima!

Vaig tenir la oportunitat de sopar dimarts en petit comitè amb la Montserrat Tura gràcies a l’amic Eduard Batlle, sempre atent i creant valor en aquestes trobades informals que organitza amb una facilitat i naturalitat envejable. Va ser tot un plaer compartir i conèixer una gran persona, independentment dels colors polítics, com ho demostra que tant gent del seu partit com dels rivals parlen bé d’ella. I no va defraudar.

Es va mostrar molt propera i sincera, sense màscares ni escuts, crítica amb el sistema i sobretot amb ella mateixa.Fortament arrelats els seus ideals d’esquerres, no va defugir de cap pregunta, per molt directa que fos, responent com si estigués en família, i és d’agrair. No busquem declaracions que trobaríem als diaris, sinó paraules que flueixin espontànies sense censura.

Va fer que estigués encara més a prop quan es va emocionar – en diverses ocasions – parlant de la seva família de tradició republicana i de la seva joventut revolucionària en època franquista, el passat ens fa com som ara i no seríem res sense tot el que conforma la nostra vida. Aquest esperit de lluita i de canvi del status quo encara el manté, però sempre a través del diàleg i enriquint-se amb tots els punts de vista de les persones que l’envolten.

De fet, haver estat alcaldessa probablement ha fet que aquesta rara avis dins el sistema polític actual busqui dins l’altre per donar-li solució al que més li preocupa. I fins i tot troba que és molt més interessant quan l’interlocutor no és del mateix parer i fa que hagi de pensar de forma diferent.

Gràcies Consellera pel seu temps i gràcies de nou Eduard!

Aquest any tinc el privilegi de ser part de la gran família del Tecnocampus de Mataró, un espai envejable al Maresme que té com a objectius estratègics formar, crear, innovar i connectar. I estic orgullós dels actes que s’hi van celebrant, com la inauguració del curs acadèmic a càrrec del Dr. Gabriel Ferraté, president de l’Institut Cerdà.

La seva lliçó inaugural del passat dimecres, amb la ponència “Per adaptar-nos a un món canviant: formació, talent i creativitat” ha provocat una reflexió en mi, cosa que és prou important. A la vida, hem d’aprendre constantment, i s’agraeix la gent que genera una espurna dins teu que et permet arribar a les teves pròpies conclusions. Dins la conferència, també ha tingut paraules d’elogi a les tres línies bàsiques del model universitari: emprenedoria, internacionalització i professionalització. El que segueix és un conjunt d’opinions pròpies basades en les seves paraules.

Quant a formació, si realment volem passar a l’economia del coneixement (ja es parla fa massa anys), hem d’invertir recursos de veritat en l’educació, fent-la de qualitat, i fonamentar-la en competències transversals per una banda, i amb especialització universitària de primer nivell per tenir excel·lència mundial en recerca i en transferència de tecnologia per l’altra. El dia que els investigadors tinguin un nivell de vida alt degut a que la seva recerca arriba amb èxit al mercat haurem assolit els objectius que crec que s’haurien de pretendre.

Sobre el talent, massa preguntes ens poden venir al cap, com per exemple si és innat o es desenvolupa. En aquest sentit, el Dr. Ferraté va dir una frase molt encertada, que intento aplicar a la meva filla, i és que hem d’intentar mostrar el talent el més aviat possible, fer-lo aparèixer. Segurament, tothom té un talent ocult, només hem de descobrir-lo i potenciar-lo. No és tan fàcil, però hem d’obrir el ventall de possibilitats per a tothom, des de ben aviat, només fent el que ens agrada podem ser feliços.

Finalment, la creativitat: fer les coses diferents a la resta, pensament divergent, qüestionar-se el status quo, innovar … Essent emprenedor és el que fas cada dia, però aquest esperit crític s’ha de transmetre als estudiants i treballadors. És el que intento a les meves classes, que no prenguin el que dic com a vàlid, sinó que es qüestionin les coses i puguin treure les pròpies conclusions en base a una metodologia. És molt més interessant i enriquidor per a tots que una llicó magistral. En aquesta línia, el fet de tenir en un mateix edifici tres escoles de diferents àmbits fomentarà, sense cap mena de dubte, l’aprofitament de sinèrgies i la generació de més valor per a la ciutat i per al país.

A seguir treballant per a fer un món millor!

Justament en els passats dies estava estudiant la compra d’Amazon per Zappos l’any passat, i resulta que avui el dia ha començat amb la possible (gairebé segura) compra de BuyVip per Amazon, cosa que permetrà l’entrada al mercat espanyol del gegant nordamericà. Esperant que es confirmi, es una gran notícia pel sector, pels seus inversors (Intercom i Active Capital Partners, entre d’altres), i pels fundadors, que veuen recompensats els seus esforços i els èxits aconseguits.

Ayer fue jornada de huelga general en España, a destiempo y sin demasiado éxito, que tuvo, como suele pasar en toda reivindicación desde hace algunos años, su momento para los violentos, que no son sindicalistas, ni ecologistas, ni antisistema, ni nada. Cada cual tiene el derecho de luchar por lo que considera, pero es lamentable que los de siempre se aprovechen de este tipo de días y generen miedo y caos.

Por otro lado, quizás los sindicatos están obsoletos y se deberían reconvertir en los principales valedores de la economía del conocimiento, del valor añadido y la innovación, de la flexibilidad, y no luchar por tener más días de permiso o por mantener sus privilegios heredados de otras épocas donde de verdad sí que se necesitaban cambios sociales. Si realmente trabajaran para hacer las empresas más humanas y rentables, serían extraordinariamente positivos para la sociedad e incluso para el empresario, como voz constructiva y no destructiva del capital humano de la empresa.

Creo que a veces damos por sentado costosas bases que no se pueden sostener a largo plazo, y el empresario y trabajador, no nos olvidemos, luchan por el mismo objetivo, que la empresa sea sostenible en el tiempo, y pueda revertir la riqueza generada en la sociedad, con empleo y aumento de la calidad de vida. No hay más que leer La Contra de La Vanguardia de hoy, donde Lluís Amiguet entrevista a Franklin Pitcher Johnson: nuestro futuro nos lo construimos nosotros mismos.

Emprendedor y ahora inversor de más de 82 años, dice que tener talento es haber descubierto para qué sirves, no todos somos iguales ni somos capaces de lograr éxitos en todos los ámbitos, no todos servimos para todo pero todos servimos para algo. Saber qué quieres hacer y cómo llegar ahí constituye una inteligencia que nada tiene que ver con el coeficiente intelectual o con la capacidad empática, sino con un profundo conocimiento de uno mismo.

Emana optimismo, con una constante sonrisa en la boca dice Lluís Amiguet, y afirma con contundencia que jamás vino a verme una oportunidad cuando estaba sentado en mi despacho. Esa es la semilla emprendedora, buscar, moverse, luchar, y conseguir lo que pretendes, que él sigue haciendo con sus más de ochenta años. Además, no pierde el optimismo (considera que la economía de Estados Unidos empieza a funcionar) ni la visión buena del otro, que es esencial para encontrar y aprovechar las mejores oportunidades: no basta la tecnología avanzada, sino que tiene que haber personas – mucha gente- dispuestas a comprarla porque crean que les será útil.

Esa vitalidad es la que se respira en la página creada por Xavier Verdaguer, que hoy también publica La Vanguardia,  que tiene como objetivo compartir momentos de felicidad, expresados visualmente con los brazos abiertos en cruz, y generalmente de espaldas al objetivo, que suelen ransmitir una sensación de libertad excelsa. Ya más de 300 personas han colgado sus fotos, y más de 1200 personas son fans de ella, cosa que refuerza la idea de que la felicidad sólo es real cuando es compartida.