Retazos conectados

Dilluns vam tenir el plaer d’escoltar l’Esme, l’Ariadna, l’Eoin i el Martí a l’ESDi. I quanta energia i quantes ganes transmeten. Espero que tohom que hi va assistir sortís amb més ganes de perseguir el propis somnis i lluitar per ser més feliç. En quatre paraules per a cadascú,

• Esme: extreta del llibre de Sark, Inspiration Sandwich, “make your work a dream, or be sure it leads to your dream. If it doesn’t do either of these, quit sooner rather than later”. La seva experiència a l’estranger, i la seva actitud sempre oberta parlant amb tothom l’han ajudat a poder veure el món com ho fa ara. No et tanquis a ningú ni a res mai, gaudeix amb tot el que et vingui.
• Ari: intenta sempre fer allò que fa que les hores semblin minuts. Només així seràs feliç. Ella ho fa i ho transmet amb energia. I va donar alguns consells molt interessants per a superar les pors que tots tenim en emprendre, com per exemple, surt de la zona de comfort en companyia i aprèn a mirar diferent, sobretot l’inesperat. El camí millor mai és la línia recta.
• Eoin: irlandès, fa un any i mig estava a la universitat estudiant Business, i ara té un somni que comparteix amb 14 persones que fiquen tota la seva energia en un projecte comú. El més important, atrevir-se a fer les coses, no tenir por. Emprenedor en sèrie, a Barcelona ha trobat allò que necessita per fer de presive un referent mundial de cool things by cool people. Stay tuned!
• Martí: impressionant la seva trajectòria des de fa 16 anys, amb un equip consolidat i obrint noves vies amb creixement sostingut i orgànic, sense pressa. Sense el seu soci, que el complementa, i el seu equip, que és com una família, res seria el mateix. Des de Sabadell, poc a poc obrint-se mercat en nous nínxols de negoci i ubicacions geogràfiques.

Us deixo quatre fotos del dia i l’enllaç a la notícia publicada a la web de l’ESDi.

El proper dilluns 7 de Maig, pocs dies després del Segon Congrés Internacional de Disseny i Innovació de Catalunya (CIDIC), l’ESDi es torna a vestir d’innovació, de futur, de somnis i, sobretot, d’emprenedors, amb quatre convidats de luxe que ens explicaran com han arribat allà on són. La vida és perseguir allò que vols, i aquests quatre cracks ho estan fent amb moltíssima força.

De 9 a 10h30 tindrem la primera part, amb dues emprenedores molt properes, ja veureu… Durant els primers 45 minuts, l’Esme Mateu, exalumna de l’escola, ens explicarà en detall què fa a byEsme, l’espai on mirar el món d’una altra manera, amb un altres ulls:  uns en diuen “BASURA”, Jo en dic “MATERIALS”. D’altres veuen packagings i articles d’un sol ús, jo veig colors fantàstics i textures meravelloses. Hi ha qui els tira, jo els recullo i els faig servir per fer bosses i altres productes… Des que vaig veure el que fa, m’hi vaig enamorar!

Després li toca el torn a la seva germana, l’Ariadna Mateu, creativa multidisciplinar i inquieta emprenedora en sèrie. La seva llista d’ocupacions va des de la roba intel·ligent amb Innovalley al centre de creativitat imagine.cc, passant per la joieria i els complements (Corazón de Galleta) o per l’entorn infantil amd de pura madre. M’encanten els seus blogs Rostros Escondidos i clubazul, no deixeu de seguir-los!

Després d’aquestes dues ponents, farem una petita pausa i començarem de nou de 10h30 a 12h, amb dos cracks d’àmbits diferents però també relacionats amb el disseny.

Primer (de 10h30 a 11h15) parlarà l’Eoin Gallagher, un dels tres cofundadors de presive.com, i essent molt jove, no és la primera empresa en què participa. Creu que el món està perdut, sense rumb, i només les persones ho poden canviar. Li encanta descobrir problemes que valgui la pena resoldre i treballar amb grans equips per fer-ho. De fet, odia treballar amb persones amb qui no hi ha feeling. Per tant, només creant la teva pròpia empresa pots ajuntar tot plegat, i és el que porta fent des de fa uns anys. No us el podeu perdre!

Finalment, parlarà el Martí Sáiz, dissenyador gràfic de Sabadell, cofundador i director d’art de Cèl-lula, una empresa de disseny referent a Catalunya. Ja fa 16 anys que s’hi dediquen, i estan especialitzats en disseny de marques, llibres (clàssics i digitals) i pósters. Gaudeixen treballant la tipografia, els dibuixos i fotografies per dissenyar tot allò que el client necessita. Els seus projectes han estat tres vegades seleccionats pels prestigiosos premis Laus.

Amb tots ells, parlarem d’emprenedoria, de perseguir els teus somnis, d’atrevir-se a pensar diferent, de veure el món amb ulls vius i brillants, de lluitar, de treballar i de, sobretot, ser feliç fent allò que vols fer. I fent-ho molt bé, com ells fan.

La sessió serà a l’Auditori de l’Escola, us hi esperem a tots. No hi falteu!

Aquesta setmana ha estat gran fomentat l’esperit emprenedor i cooperatiu. Hi gaudeixo molt en aquests esdeveniments, tant si són per a gent ja adulta com per a joves. De fet, una mica més amb aquests últims perquè tenen tota la vida per endavant i una energia sense límits.

El primer va ser dimecres, el taller de Linktostart, gràcies a l’ESDi i a l’Albert Torruella, autor del llibre Escola d’Emprenedors per fer-ho possible. Va ser molt instructiu veure en què et pot ajudar Linktostart, sobretot en la posada en marxa de l’empresa, i també quins perfils d’emprenedors hi ha, sempre ben caricaturitzats per l’Albert.

És divertit analitzar-te i categoritzar-te com un son Goku, un MacGyver, un David el Gnomo o un Scooby Doo, entre d’altres, cadascú amb les seves peculiaritats. Després de veure el model de negoci presentat pel sherpa Jordi Puigdellívol com a eina per l’anàlisi estratègica de start-ups, vam passar a un taller interactiu on van poder interactuar els diferents perfils a la jornada, des d’estudiants de diferents disciplines a emprenedors inicials, i fins i tot algun empresari important hi havia. Esperem que es parlessin de negocis interessant i tinguem the next big thing entre mans!

Avui a primera hora del matí estava fent una xerrada de motivació emprenedora gràcies a la Fundació Escola Emprenedors i femCAT a l’Escola del Carme (Carmelites) de Sabadell. Amb estudiants de tercer i quart d’ESO el món es veu amb uns altres ulls i t’ho passes genial amb les seves aportacions. Aquestes xerrades volen mostrar la necessitat de l’empresa a la societat, i despertar l’esperit eprenedor entre els joves amb històries inspiradores i properes. I he gaudit molt explicant perquè són importants les empreses, i dins això, què fem a tauyou <language technology> i com faig les coses, en què inverteixo el dia. El millor, les grans aportacions dels estudiants i el diàleg que s’ha creat sobre el perfil de l’empresari clàssic de la vella escola que moltes vegades tenim al cap, molt allunyat de l’actual empresariat català!

M’agrada molt que les xerrades siguin participatives. Un plaer estar amb tots vosaltres i fins aviat!

El proper dia 14 de Març, a l’ESDi, hi haurà el taller “Cuina la teva idea amb linktoStart”, totalment recomanable per a emprenedors en estadis inicials o si tens una o moltes idees al cap que vols portar a la pràctica.

… No emprenc? Emprenc? No Emprenc? Quina decisió més difícil! Moltíssimes vegades només falta l’última empenta que ens impulsi a la piscina i ens faci continuar amb força. Aquest és l’objectiu d’aquest taller: reflexionar sobre les implicacions de l’emprendre i donar eines per facilitar aquest camí dur i apassionant. Després de fer-lo tindràs moltes més ganes i eines per tirar endavant amb la teva idea per a canviar el món.

Primer, es presentarà com linktoStart et pot ajudar, i després, amb una eina, el model de negoci, t’ajudarà a monetitzar aquesta idea. Treballaràs en petits grups versàtils i diferenciats. A més, es compartiran experiències i s’explicarà què necessites per crear una empresa. En definitiva, tota aquesta energia emprenedora t’ajudarà a tirar endavant!

Linktostart és un programa d’acompanyament a emprenedors creat per la Fundació INLEA, que el 2012 celebra la seva 4ª edició. L’objectiu és ajudar a emprenedors de l’àmbit tecnològic a transformar la seva idea en una empresa viable i amb potencial, aportant-li formació, mentoring, contactes, visibilitat i cooperació empresarial. El programa és anual i consta de diferents fases selectives, i actualment està a la fase 1 (Mentalitat emprenedora), amb les candidatures obertes fins al 31 de març.

Inscriu-te aquí al taller!

Continuem amb els perfils d’emprenedors en sentit ampli, aquest cop amb l’Albert Torruella, un gran intraemprenedor del Vapor Llonch de l’Ajuntament de Sabadell, ànima de la Xarxa Onion, professor de Direcció Estratègica a la Universistat de Barcelona (UB) i coautor del llibre Escola d’Emprendors, amb el Ferran Peiró i en Guillem Perdrix (a la foto). Per cert, us el recomano, és molt divertit i ajuda quan estàs començant a emprendre, i si ja has passat l’etapa, serveix per consolidar pensaments i recordar aquells moments amb nostàlgia.

Cronològicament, el seu primer fracàs creu que va ser el primer any d’universitat, on no va aprovar cap assignatura, cap ni una! Però va aixecar el vol, i quatre anys més tard tenia la llicenciatura a la butxaca i dos anys després acabava el màster en Direcció Econòmico-financera a la UB, cosa que li va permetre fer classes a la institució. Un petit entrebanc per fer un salt endavant, és un clàssic en les respostes del primer fracàs i la primera victòria. També ha tingut algun fracàs emprenedor, però l’explica al final del llibre, així que llegiu-lo per saber què és! En tot cas, l’error més gran que ha comès ha estat no saber valorar la feina d’un mateix. No s’ha de caure en el parany de fer com l’emprenedor tipus David el Gnomo, el propi sou s’ha de comptar com a despesa, afirma amb rotunditat.

Confia en la capacitat, voluntat i intuïció d’un mateix, i diu que això és el seu millor encert, barrejat amb una gran capacitat d’anàlisi. Potser per això, no té grans referents, sinó que l’inspiren els sentiments, emocions i capacitats que transmeten certes persones, en especial, voluntat, esforç, capacitat de treball, il·lusió… I no li ha anat pas malament fins ara. Per això, si tornés enrera, segurament no canviaria res, dels èxits aconseguits se n’ha d’estar orgullós i satisfet i dels errors se n’ha d’aprendre per no repetir-los!

El seu millor moment del dia és al matí, quan es lleva ben d’hora ben d’hora, i també al vespre quan arriba a casa i està amb la seva dona, amb qui esperen un fill. Tot un canvi! De ben segur que llavors continuaran passant molts dies a la costa, més al nord de Roses, en èpoques de bon temps, un dels seus llocs ideals per a escapar-se. Però potser li treurà una mica de temps per a les altres evasions, el futbol amb els amics, l’esquaix, o el Barça al Camp Nou.

Pot sonar una mica utòpic, però somia amb un món sense gana ni armes ni guerres. Potser primer s’haurien de distribuir millor els aliments, en el món actualment es produeixen més de 10 vegades dels necessaris per alimentar la població mundial. I have a dream … Per això, m’agradaria acabar amb una cita del llibre que em va encantar en llegir-la i és un poema inspirador per l’Albert, el podeu veure al pròleg a la página de l’editorial Libros de Cabecera  on hi ha més informació sobre ells i el llibre!

Si penses que estàs vençut, vençut estàs.
Si penses que no t’atreveixes, no t’atreviràs.
Si penses que t’agradaria guanyar, però que no pots, ja has perdut.
Perquè en el món et trobaràs que l’èxit comença amb la voluntat humana.
Tot és un estat mental.
Has de pensar bé per elevar-te.
Has d’estar segur de tu mateix abans d’intentar guanyar un premi.
La batalla de la vida no la guanya sempre la persona més forta o la més lleugera,
perquè tard o d’hora el que guanya és aquell que creu que pot fer-ho.

Christiaan Barnard

Força i sort!

Ahir vaig tenir el plaer de comptar amb el Jordi Valls a les meves classes de l’ESDi, de qui ja us vaig parlar fa un temps, perquè expliqués la seva experiència emprenedora. La veritat és que estic molt content amb els meus alumnes emprenedors, i volia que s’impregnessin de l’energia d’aquest jove crack abans d’anar-se’n de vacances de Nadal. I el resultat no pot ser millor.

Emprendre és una actitud davant la vida, voler canviar les coses per millor solucionant problemes de la gent, no necessàriament crear una empresa, però requereix d’un canvi de mentalitat respecte la tradicional educació que hem rebut tots. Llegia l’altre dia que el coneixement prové un 5% de les coses que escoltem, un 10% de les que veiem fer, i el 85% restant de les coses que fem. Per tant, poseu-vos a fer, el més aviat possible, que la vida passa i pot arribar un dia que sigui massa tard, ens deia el Jordi, inspirant-se en el famós discurs del Steve Jobs a Stanford. En ell, crear 1sleeve ha estat una confluència de ganes infinites, la seva història personal emprenedora a entitats com la JCI o Rotaract, i la seva passió pel productes d’Apple.

A les classes, intento que facin i aprenguin per si sols, i a vegades sobta que no estigui tot donat. Però és que a la vida no hi ha res mastegat. Ens deia també que ell, havent estudiat el que li agrada, l’empresa li fa que hagi d’aprendre contínuament coses noves, de disseny, de desenvolupament de negoci, de gestió, i d’infinites altres coses, però és molt feliç així. Fes-ho ara!, exclamava, quan ets jove no tens res a perdre, i menys si fas el que t’agrada, busca la teva passió, recomanava. Només així, perseguint els somnis, podrem ser feliços, en majúscules, aquí on estem només de pas.

Si hagués de dir què li ha canviat la vida recentment, va posar com a exemple el yuzz, on va guanyar a Barcelona. Això li va permetre anar a conèixer el Silicon Valley de primera mà, i constatar que la principal diferència és l’actitud. Allà fan coses i no estan tot el dia parlant del que voldrien fer, perquè la única manera de que succeeixin coses és fer-les. Per tant, missatges molt clars d’emprendre, innovar, creativitat, etc, tot sense diners, com ha començat. Això fa que siguis encara més creatiu i focalitzis en allò més important, allò que et fa diferent com a negoci, i puguis anar fent camí cap als teus somnis.

Per acabar, ens va deixar cinc idees clau que resumeixen molt bé la seva xerrada:

1. Find what you love, o viuràs una vida que no serà teva. I va recomanar aquesta Last Lecture.
2. Un dia morireu, per tant, feu allò que us ompli.
3. Fes alguna cosa de valor, canvieu el món.
4. Think different.
5. Emprèn ara que ets jove, només pots guanyar.

Un veritable changemaker com al NetDay que coorganitza . Gràcies Jordi per venir i impulsar-nos!

Aquest mes de Novembre, el dijous 24 en concret a les 18h45 tindrem a l’Albert Cervera al Tecnocampus per parlar de la seva experiència emprenedora dins NaN·tic, on creen i adapten software lliure com l’openERP per a satisfer les necessitats de les empreses per a la seva gestió. I estan creixent malgrat la situació econòmica general, perquè és una clara necessitat dins les empreses. En 140 caràcters, es defineix com aparellat, amb un fill, informàtic i soci fundador de NaN·tic. Em dedico a fer del programari lliure una solució útil.

Preguntat pel seu primer fracàs o la primer victòria, respon que no m’he mirat mai la vida en termes de fracassos i victòries. Potser sí que és cert que sonen massa definitives, massa categòriques, com si fes falta intentar fer alguna cosa realment extraordinària com per poder-me atribuir una cosa o l’altra. Això sí, aquest bon jan és conscient que és extremadament despistat i això li genera errors constantment, però els supera amb intuició, sentit comú i bona voluntat.

L’error més gran a la seva vida ha estat no saber trobar temps per a coses importants. La vida es compon de molts àmbits, i a vegades, sense voler, ens falta temps per allò que més volem. Però segur que va saber redreçar el camí ben aviat. I això ho compensa amb el seu millor encert, tenir un fill, amb qui passaria totes les hores del dia. Està ben clar que el seu millor moment del dia és quan el va a buscar a casa dels avis a la tarda, un somriure segur que il·lumina la cara d’ambdós.

Malgrat les seves excentricitats, la primera persona que l’ha inspirat professionalment ha estat en Richard Stallman, perquè va donar-li una volta a les llicències de programari. És un exemple, com tants d’altres de gent que sap reinventar amb una idea brillant allò que per ell és en realitat una obsessió. I els emprenedors ho som molt, d’obsessius. Més recentment ha descobert la capacitat d’innovació, extraordinària, del Ferran Adrià, però sobretot li impressiona com ha sabut convertir la seva passió en un negoci, ja que d’altra forma no seria on és ara. I afirma que aquest és el gran repte que tenim els que volem viure d’allò que ens apassiona.

En broma, diu que si tornés enrera seria perquè m’he oblidat alguna cosa, però seriosament, entre d’altres, tornaria a fer la mateixa carrera, estar amb la mateixa parella i a tenir un fill. Quant a d’altres decisions, s’hauria de tornar enfrontar amb elles i tornar a prendre una decisió, ja que tot a la vida té un costat positiu i un de negatiu. Remarca, en tot cas, que prefereix viure coses noves encara que vagi posant anys al damunt.

Des de qualsevol lloc de Catalunya, que l’enamora, somia amb una societat més tolerant, amb empatia, menys violenta. Simplement en una societat millor. De ben segur que aquest desig també el té amb NaN·tic, fer-la cada dia millor i aconseguirà que sigui una empresa de referència, on la gent vulgui anar a treballar i a fer les petites passes dels seus projectes de vida.

Tot això ens explicarà el dijous 24, sota el títol Des de zero sense finançament. Gràcies per venir, i força i sort!

No, no és una falta d’ortografia, es diuen així aquests quatre arquitectes joves – en arquitectura vol dir menors de 40, però experimentats alhora, per si ho voleu veure vosaltres mateixos www.harquitectes.com. Ells són el David Lorente, el Josep Ricart, el Xavier Ros i el Roger Tudó, a qui hem fet una entrevista conjunta – i aquí teniu un foto del seu equip. Uns cracks que es defineixen com quatre amics apassionats per l’arquitectura, que intenten aprendre cada dia i aplicar tècniques i sensibilitats diferents en el món de la construcció. Això que el Guy Kawasaki diria evangelitzar.

El seu primer fracàs va ser no poder construir un edifici on hi havien ficat molts esforços i il·lusió, per haver sobrepassat el pressupost del client. Ja de joves, això els va fer adonar de la importància d’introduir i controlar la variable econòmica des d’un inici, juntament amb el temps i la qualitat, que ja feien. Després d’això va venir la primera victòria, en format d’auditori d’òpera i escola de música a Ciutadella de Menorca. No es va arribar a construir mai, però els hi va permetre confirmar i consolidar la confiança que ja teníem en nosaltres. I la confiança és clau per a fer coses rellevants.

L’error més gran que han comès és pensar que tenen l’exclusivitat de la veritat, quan col·laborar amb d’altres professionals precisament els està ajudant a reduir la seva importància relativa i a adonar-se’n que els resultats finals milloren significativament. Aquest també s’enriqueix amb les sensibilitats dels clients. Per això, el seu millor encert està sent, en aquesta època difícil per al sector, associar-se i fer equip. Això permet unir esforços i sumar, multiplicar fins i tot, ja que no és pas una divisió de beneficis entre socis. Les múltiples visions enriqueixen els resultats.

Si fins ara tot estaven d’acord, en aquest punt divergeixen … N’hi ha que prefereixen la primera hora del dia, d’altres la última o la nit, i algú s’adapta a tot. Però com que són arquitectes, un moment especial és sempre la llarga nit abans d’una entrega, on sempre hi ha algun petit moment on l’ambient es relaxa, el silenci s’imposa i els problemes es relativitzen. Tant de bo moltes vegades fos així en d’altres escenaris!

Com que són una pinya, el seu lloc per a escapar-se varia cada any, ja que des que van acabar la universitat no han deixat de viatjar conjuntament mínim una vegada a l’any, amb l’objectiu de gaudir de l’arquitectura i créixer com a grup. Això els hi permet incorporar experiències que enriqueixin el seu domini del sector, on han tingut grans referents com Siza, Herzog & de Meuron, Nouvel, Souto de Moura, Utzon, Scarpa, entre d’altres. Però si s’han de mullar, hi ha consens en afirmar que el despatx francés Lacaton & Vassal és el que més ha resistit el pas del temps.

Si tornessin enrera, intentarien establir metodologies per tal de poder participar més directament en la construcció de les seves propostes, és a dir, posar a la pràctica amb les pròpies mans el procés constructiu. Ja que és aquí on innoven amb conceptes com austeritat, bellesa senzilla, sostenibilitat de veritat o tradició renovada, portada als nous temps.

Des del seu despatx de Sabadell, Barcelona, somien contínuament, però esperen el proper viatge que obri noves portes que els porten anar més enllà en la seva recerca.

Força i sort!

Més tard del que voldria, ja que fa dies que em va enviar la informació, us vull presentar a l’Eric, un enginyer informàtic a qui vaig tenir com a alumne al Màster d’Emprenedoria i Gestió de la Innovació al Tecnocampus el curs passat, que lidera en aquests moments Finixer, el lloc web de recomanació d’esdeveniments esportius.

L’Eric és un apassionat de l’esport, practica atletisme des dels vuits anys i entrena per acabar algun dia un Ironman! També és addicte a aprendre i millorar cada dia amb energia, i no pot ser d’una altra manera pel projecte que lidera. Actualment, està fent triatlons, i amb uns bons temps! És un crack, però això només s’aconsegueix amb passió i constància com la que demostra en el seu dia a dia.

Segons la seva opinió, es comet un fracàs de veritat quan no se sap entendre un fracàs com una oportunitat per aprendre i millorar. I així s’entèn el seu històric, passant de no treure el primer curs d’Enginyeria Informàtica a fer l’Enginyeria Tècnica, després la Superior, el First Certificate d’Anglès i més del 50% d’empresarials a la UOC, i ara el màster. Aquell petit fracàs el va convertir en una persona capaç de superar-se contínuament i fer el triatló del coneixement. Potser si aquell estiu previ al primer curs universitari hagués agafat forces en comptes de treure’s el carnet de conduir i treballar durament a una fàbrica, tot hagués estat diferent.  Igual que fracassos, tinc moltes victòries, la majoria petites i sobre un mateix. La més especial, acabar la carrera tècnica a curs per any i amb bona nota, convertir-se en el primer titulat universitari de la família, un exemple a seguir.

En aquest sentit, creu que un dels ptijors errors és tancar-se portes per creences autolimitants, per falta d’ambició o valor. Les oportunitats s’han d’aprofitar quan es presenten, després és massa tard. Un error que va cometre va ser exigir massa a la gent propera, sempre s’ha d’empatitzar amb l’altre i no creure que són com tu. Quanta raó té. I potser troba a faltar haver cuida’t una mica més dels seus amics i de la seva família, no tot és feina, estudis o esport, remarca. Aquesta actitud positiva que s’extreu del que diu, és el seu millor encert, que ens ajuda a vançar i a ajudar els altres, a més de tenir efectes positius a la salut. Ell ho va veure clar des que va escoltar fa temos un discurs de l’Emilio Duró.

Mai ha tingut ídols, però potser qui l’ha inspirat més és el seu pare, que té 51 anys i encara no el guanya corrents, fa 10 quilòmetres en 37 minuts! Això sí, es treu l’espineta guanyant-lo en triatlons … A més d’ell, li agrada trobar aquelles petites joies que tota persona pot oferir, tothom et pot inspirar.

El seu millor moment del dia, al matí, entre les set i les nou, i encara millor si les inverteix a escapar-se a Collserola després d’una nit de pluja. Relax i desconnexió assegurats. En aquests moments pensa que si tornés enrera, tornaria a gaudir intensament del camí, cada dia. I mentre corre, somia, persegueix els seus somnis que evolucionen cada dia una mica més … El primer, Finixer, després, els projectes que vinguin, propis i d’altres emprenedors, això sí, sempre que siguin amigables, divertits i rendibles. De ben segur que convertiràs aquest somni en realitat.

Força i sort!