Retazos conectados

Continuem amb els perfils d’emprenedors en sentit ampli, aquest cop amb l’Albert Torruella, un gran intraemprenedor del Vapor Llonch de l’Ajuntament de Sabadell, ànima de la Xarxa Onion, professor de Direcció Estratègica a la Universistat de Barcelona (UB) i coautor del llibre Escola d’Emprendors, amb el Ferran Peiró i en Guillem Perdrix (a la foto). Per cert, us el recomano, és molt divertit i ajuda quan estàs començant a emprendre, i si ja has passat l’etapa, serveix per consolidar pensaments i recordar aquells moments amb nostàlgia.

Cronològicament, el seu primer fracàs creu que va ser el primer any d’universitat, on no va aprovar cap assignatura, cap ni una! Però va aixecar el vol, i quatre anys més tard tenia la llicenciatura a la butxaca i dos anys després acabava el màster en Direcció Econòmico-financera a la UB, cosa que li va permetre fer classes a la institució. Un petit entrebanc per fer un salt endavant, és un clàssic en les respostes del primer fracàs i la primera victòria. També ha tingut algun fracàs emprenedor, però l’explica al final del llibre, així que llegiu-lo per saber què és! En tot cas, l’error més gran que ha comès ha estat no saber valorar la feina d’un mateix. No s’ha de caure en el parany de fer com l’emprenedor tipus David el Gnomo, el propi sou s’ha de comptar com a despesa, afirma amb rotunditat.

Confia en la capacitat, voluntat i intuïció d’un mateix, i diu que això és el seu millor encert, barrejat amb una gran capacitat d’anàlisi. Potser per això, no té grans referents, sinó que l’inspiren els sentiments, emocions i capacitats que transmeten certes persones, en especial, voluntat, esforç, capacitat de treball, il·lusió… I no li ha anat pas malament fins ara. Per això, si tornés enrera, segurament no canviaria res, dels èxits aconseguits se n’ha d’estar orgullós i satisfet i dels errors se n’ha d’aprendre per no repetir-los!

El seu millor moment del dia és al matí, quan es lleva ben d’hora ben d’hora, i també al vespre quan arriba a casa i està amb la seva dona, amb qui esperen un fill. Tot un canvi! De ben segur que llavors continuaran passant molts dies a la costa, més al nord de Roses, en èpoques de bon temps, un dels seus llocs ideals per a escapar-se. Però potser li treurà una mica de temps per a les altres evasions, el futbol amb els amics, l’esquaix, o el Barça al Camp Nou.

Pot sonar una mica utòpic, però somia amb un món sense gana ni armes ni guerres. Potser primer s’haurien de distribuir millor els aliments, en el món actualment es produeixen més de 10 vegades dels necessaris per alimentar la població mundial. I have a dream … Per això, m’agradaria acabar amb una cita del llibre que em va encantar en llegir-la i és un poema inspirador per l’Albert, el podeu veure al pròleg a la página de l’editorial Libros de Cabecera  on hi ha més informació sobre ells i el llibre!

Si penses que estàs vençut, vençut estàs.
Si penses que no t’atreveixes, no t’atreviràs.
Si penses que t’agradaria guanyar, però que no pots, ja has perdut.
Perquè en el món et trobaràs que l’èxit comença amb la voluntat humana.
Tot és un estat mental.
Has de pensar bé per elevar-te.
Has d’estar segur de tu mateix abans d’intentar guanyar un premi.
La batalla de la vida no la guanya sempre la persona més forta o la més lleugera,
perquè tard o d’hora el que guanya és aquell que creu que pot fer-ho.

Christiaan Barnard

Força i sort!

Ahir vaig tenir el plaer de comptar amb el Jordi Valls a les meves classes de l’ESDi, de qui ja us vaig parlar fa un temps, perquè expliqués la seva experiència emprenedora. La veritat és que estic molt content amb els meus alumnes emprenedors, i volia que s’impregnessin de l’energia d’aquest jove crack abans d’anar-se’n de vacances de Nadal. I el resultat no pot ser millor.

Emprendre és una actitud davant la vida, voler canviar les coses per millor solucionant problemes de la gent, no necessàriament crear una empresa, però requereix d’un canvi de mentalitat respecte la tradicional educació que hem rebut tots. Llegia l’altre dia que el coneixement prové un 5% de les coses que escoltem, un 10% de les que veiem fer, i el 85% restant de les coses que fem. Per tant, poseu-vos a fer, el més aviat possible, que la vida passa i pot arribar un dia que sigui massa tard, ens deia el Jordi, inspirant-se en el famós discurs del Steve Jobs a Stanford. En ell, crear 1sleeve ha estat una confluència de ganes infinites, la seva història personal emprenedora a entitats com la JCI o Rotaract, i la seva passió pel productes d’Apple.

A les classes, intento que facin i aprenguin per si sols, i a vegades sobta que no estigui tot donat. Però és que a la vida no hi ha res mastegat. Ens deia també que ell, havent estudiat el que li agrada, l’empresa li fa que hagi d’aprendre contínuament coses noves, de disseny, de desenvolupament de negoci, de gestió, i d’infinites altres coses, però és molt feliç així. Fes-ho ara!, exclamava, quan ets jove no tens res a perdre, i menys si fas el que t’agrada, busca la teva passió, recomanava. Només així, perseguint els somnis, podrem ser feliços, en majúscules, aquí on estem només de pas.

Si hagués de dir què li ha canviat la vida recentment, va posar com a exemple el yuzz, on va guanyar a Barcelona. Això li va permetre anar a conèixer el Silicon Valley de primera mà, i constatar que la principal diferència és l’actitud. Allà fan coses i no estan tot el dia parlant del que voldrien fer, perquè la única manera de que succeeixin coses és fer-les. Per tant, missatges molt clars d’emprendre, innovar, creativitat, etc, tot sense diners, com ha començat. Això fa que siguis encara més creatiu i focalitzis en allò més important, allò que et fa diferent com a negoci, i puguis anar fent camí cap als teus somnis.

Per acabar, ens va deixar cinc idees clau que resumeixen molt bé la seva xerrada:

1. Find what you love, o viuràs una vida que no serà teva. I va recomanar aquesta Last Lecture.
2. Un dia morireu, per tant, feu allò que us ompli.
3. Fes alguna cosa de valor, canvieu el món.
4. Think different.
5. Emprèn ara que ets jove, només pots guanyar.

Un veritable changemaker com al NetDay que coorganitza . Gràcies Jordi per venir i impulsar-nos!

Aquest mes de Novembre, el dijous 24 en concret a les 18h45 tindrem a l’Albert Cervera al Tecnocampus per parlar de la seva experiència emprenedora dins NaN·tic, on creen i adapten software lliure com l’openERP per a satisfer les necessitats de les empreses per a la seva gestió. I estan creixent malgrat la situació econòmica general, perquè és una clara necessitat dins les empreses. En 140 caràcters, es defineix com aparellat, amb un fill, informàtic i soci fundador de NaN·tic. Em dedico a fer del programari lliure una solució útil.

Preguntat pel seu primer fracàs o la primer victòria, respon que no m’he mirat mai la vida en termes de fracassos i victòries. Potser sí que és cert que sonen massa definitives, massa categòriques, com si fes falta intentar fer alguna cosa realment extraordinària com per poder-me atribuir una cosa o l’altra. Això sí, aquest bon jan és conscient que és extremadament despistat i això li genera errors constantment, però els supera amb intuició, sentit comú i bona voluntat.

L’error més gran a la seva vida ha estat no saber trobar temps per a coses importants. La vida es compon de molts àmbits, i a vegades, sense voler, ens falta temps per allò que més volem. Però segur que va saber redreçar el camí ben aviat. I això ho compensa amb el seu millor encert, tenir un fill, amb qui passaria totes les hores del dia. Està ben clar que el seu millor moment del dia és quan el va a buscar a casa dels avis a la tarda, un somriure segur que il·lumina la cara d’ambdós.

Malgrat les seves excentricitats, la primera persona que l’ha inspirat professionalment ha estat en Richard Stallman, perquè va donar-li una volta a les llicències de programari. És un exemple, com tants d’altres de gent que sap reinventar amb una idea brillant allò que per ell és en realitat una obsessió. I els emprenedors ho som molt, d’obsessius. Més recentment ha descobert la capacitat d’innovació, extraordinària, del Ferran Adrià, però sobretot li impressiona com ha sabut convertir la seva passió en un negoci, ja que d’altra forma no seria on és ara. I afirma que aquest és el gran repte que tenim els que volem viure d’allò que ens apassiona.

En broma, diu que si tornés enrera seria perquè m’he oblidat alguna cosa, però seriosament, entre d’altres, tornaria a fer la mateixa carrera, estar amb la mateixa parella i a tenir un fill. Quant a d’altres decisions, s’hauria de tornar enfrontar amb elles i tornar a prendre una decisió, ja que tot a la vida té un costat positiu i un de negatiu. Remarca, en tot cas, que prefereix viure coses noves encara que vagi posant anys al damunt.

Des de qualsevol lloc de Catalunya, que l’enamora, somia amb una societat més tolerant, amb empatia, menys violenta. Simplement en una societat millor. De ben segur que aquest desig també el té amb NaN·tic, fer-la cada dia millor i aconseguirà que sigui una empresa de referència, on la gent vulgui anar a treballar i a fer les petites passes dels seus projectes de vida.

Tot això ens explicarà el dijous 24, sota el títol Des de zero sense finançament. Gràcies per venir, i força i sort!

No, no és una falta d’ortografia, es diuen així aquests quatre arquitectes joves – en arquitectura vol dir menors de 40, però experimentats alhora, per si ho voleu veure vosaltres mateixos www.harquitectes.com. Ells són el David Lorente, el Josep Ricart, el Xavier Ros i el Roger Tudó, a qui hem fet una entrevista conjunta – i aquí teniu un foto del seu equip. Uns cracks que es defineixen com quatre amics apassionats per l’arquitectura, que intenten aprendre cada dia i aplicar tècniques i sensibilitats diferents en el món de la construcció. Això que el Guy Kawasaki diria evangelitzar.

El seu primer fracàs va ser no poder construir un edifici on hi havien ficat molts esforços i il·lusió, per haver sobrepassat el pressupost del client. Ja de joves, això els va fer adonar de la importància d’introduir i controlar la variable econòmica des d’un inici, juntament amb el temps i la qualitat, que ja feien. Després d’això va venir la primera victòria, en format d’auditori d’òpera i escola de música a Ciutadella de Menorca. No es va arribar a construir mai, però els hi va permetre confirmar i consolidar la confiança que ja teníem en nosaltres. I la confiança és clau per a fer coses rellevants.

L’error més gran que han comès és pensar que tenen l’exclusivitat de la veritat, quan col·laborar amb d’altres professionals precisament els està ajudant a reduir la seva importància relativa i a adonar-se’n que els resultats finals milloren significativament. Aquest també s’enriqueix amb les sensibilitats dels clients. Per això, el seu millor encert està sent, en aquesta època difícil per al sector, associar-se i fer equip. Això permet unir esforços i sumar, multiplicar fins i tot, ja que no és pas una divisió de beneficis entre socis. Les múltiples visions enriqueixen els resultats.

Si fins ara tot estaven d’acord, en aquest punt divergeixen … N’hi ha que prefereixen la primera hora del dia, d’altres la última o la nit, i algú s’adapta a tot. Però com que són arquitectes, un moment especial és sempre la llarga nit abans d’una entrega, on sempre hi ha algun petit moment on l’ambient es relaxa, el silenci s’imposa i els problemes es relativitzen. Tant de bo moltes vegades fos així en d’altres escenaris!

Com que són una pinya, el seu lloc per a escapar-se varia cada any, ja que des que van acabar la universitat no han deixat de viatjar conjuntament mínim una vegada a l’any, amb l’objectiu de gaudir de l’arquitectura i créixer com a grup. Això els hi permet incorporar experiències que enriqueixin el seu domini del sector, on han tingut grans referents com Siza, Herzog & de Meuron, Nouvel, Souto de Moura, Utzon, Scarpa, entre d’altres. Però si s’han de mullar, hi ha consens en afirmar que el despatx francés Lacaton & Vassal és el que més ha resistit el pas del temps.

Si tornessin enrera, intentarien establir metodologies per tal de poder participar més directament en la construcció de les seves propostes, és a dir, posar a la pràctica amb les pròpies mans el procés constructiu. Ja que és aquí on innoven amb conceptes com austeritat, bellesa senzilla, sostenibilitat de veritat o tradició renovada, portada als nous temps.

Des del seu despatx de Sabadell, Barcelona, somien contínuament, però esperen el proper viatge que obri noves portes que els porten anar més enllà en la seva recerca.

Força i sort!

Més tard del que voldria, ja que fa dies que em va enviar la informació, us vull presentar a l’Eric, un enginyer informàtic a qui vaig tenir com a alumne al Màster d’Emprenedoria i Gestió de la Innovació al Tecnocampus el curs passat, que lidera en aquests moments Finixer, el lloc web de recomanació d’esdeveniments esportius.

L’Eric és un apassionat de l’esport, practica atletisme des dels vuits anys i entrena per acabar algun dia un Ironman! També és addicte a aprendre i millorar cada dia amb energia, i no pot ser d’una altra manera pel projecte que lidera. Actualment, està fent triatlons, i amb uns bons temps! És un crack, però això només s’aconsegueix amb passió i constància com la que demostra en el seu dia a dia.

Segons la seva opinió, es comet un fracàs de veritat quan no se sap entendre un fracàs com una oportunitat per aprendre i millorar. I així s’entèn el seu històric, passant de no treure el primer curs d’Enginyeria Informàtica a fer l’Enginyeria Tècnica, després la Superior, el First Certificate d’Anglès i més del 50% d’empresarials a la UOC, i ara el màster. Aquell petit fracàs el va convertir en una persona capaç de superar-se contínuament i fer el triatló del coneixement. Potser si aquell estiu previ al primer curs universitari hagués agafat forces en comptes de treure’s el carnet de conduir i treballar durament a una fàbrica, tot hagués estat diferent.  Igual que fracassos, tinc moltes victòries, la majoria petites i sobre un mateix. La més especial, acabar la carrera tècnica a curs per any i amb bona nota, convertir-se en el primer titulat universitari de la família, un exemple a seguir.

En aquest sentit, creu que un dels ptijors errors és tancar-se portes per creences autolimitants, per falta d’ambició o valor. Les oportunitats s’han d’aprofitar quan es presenten, després és massa tard. Un error que va cometre va ser exigir massa a la gent propera, sempre s’ha d’empatitzar amb l’altre i no creure que són com tu. Quanta raó té. I potser troba a faltar haver cuida’t una mica més dels seus amics i de la seva família, no tot és feina, estudis o esport, remarca. Aquesta actitud positiva que s’extreu del que diu, és el seu millor encert, que ens ajuda a vançar i a ajudar els altres, a més de tenir efectes positius a la salut. Ell ho va veure clar des que va escoltar fa temos un discurs de l’Emilio Duró.

Mai ha tingut ídols, però potser qui l’ha inspirat més és el seu pare, que té 51 anys i encara no el guanya corrents, fa 10 quilòmetres en 37 minuts! Això sí, es treu l’espineta guanyant-lo en triatlons … A més d’ell, li agrada trobar aquelles petites joies que tota persona pot oferir, tothom et pot inspirar.

El seu millor moment del dia, al matí, entre les set i les nou, i encara millor si les inverteix a escapar-se a Collserola després d’una nit de pluja. Relax i desconnexió assegurats. En aquests moments pensa que si tornés enrera, tornaria a gaudir intensament del camí, cada dia. I mentre corre, somia, persegueix els seus somnis que evolucionen cada dia una mica més … El primer, Finixer, després, els projectes que vinguin, propis i d’altres emprenedors, això sí, sempre que siguin amigables, divertits i rendibles. De ben segur que convertiràs aquest somni en realitat.

Força i sort!

Dijous passat vaig tenir l’oportunitat de portar al Tecnocampus el Manel Sarasa, i el plaer de dialogar amb ell sobre la seva experiència emprenedora. L’auditori era ple per sentir de primera mà les seves experiències, tant a Cluster com a Openbravo, i després amb els diversos projectes on inverteix o assessora, i el seu nou projecte emprenedor Wine is Social, un e-commerce innovador de vins.

De la part inicial, em quedo amb el seu entusiasme per a emprendre, per dur a terme projectes rellevants amb aspiracions de convertir-se en el líder del mercat, d’algun mercat en concret. No s’ha de tenir por, va repetir en diverses ocasions aquest emprenedor en sèrie, ens hem de deixar d’històries – excuses – i anar a fer el nostre propi camí. Només així tindrem èxit. En aquest país hi ha molt bones idees i es curra molt, només ens falta part de l’ecosistema. I això poc a poc va canviant, si tens una gran idea i ja estàs venent, segur que trobes el capital per tirar-la endavant. En la segona part, va resumir les sis tendències cap a on van els models de negoci, i va explicar-ne alguns d’interessants

Tindrem disponible aquí el vídeo de l’esdeveniment, mentre arriba, podeu gaudir dels altres materials de la Unitat TecnoDidàctica del Tecnocampus!

This October comes full of events for me, from which I’ll try to learn, as always.

The first one comes this Tuesday, 11th, at 12h,at the Autonomous University of Barcelona (UAB), where I’ll explain during 90 minutes my entrepreneurship experience for the NLP students in the TICOM Master. Besides, I’ll give some hints on the basics of machine translation. If you are interested to come, please let me know.

On 18th October, I’ll go to Germany to give a speech in TcWorld/Tekom on the usage of machine translation solutions in language service providers. Hope to see you there!

And the last thing by now is my cooperation in a new series of the dialogues among entrepreneurs in Tecnocampus, where we will get to know Manel Sarasa better.

Dins el marc de l’assignatura Direcció de Producció i Operacions, tindrem al Manel Sarasa. Després de diverses iteracions amb la Luz Fernàndez del Tecnocampus, hem organitzat l’event com un diàleg d’emprenedors.

Hi esteu tots convidats!

Feia mooolt de temps que te’l devia, però aquí el tens, coses de la meva segona filla, de la teva primera filla i l’estiu, espero que t’agradi, company!

Conec el Roger des de l’institut, devíem tenir 15 o 16 anys quan ens vam conèixer i hem compartit molts moments de dia i de nit des de llavors. De fet diu que el seu primer fracàs va ser precisament l’institut, la falta d’actitud, però ho ha arreglat força bé en els anys que han passat des de llavors, de tot se n’aprèn. Ara és l’arquitecte fundador i gerent de ROA arquitectura, estudi on conceben i desenvolupen projectes d’arquitectura flexible i que al Maig va fer cinc anys, tot un èxit en el sector de la construcció. Per això, la seva primera victòria de ben segur que és la correcció del seu primer fracàs, l’accés a la universitat (encara recordo els calendaris que fèiem entre set o vuit persones per a compartir cotxe!) on va fer arquitectura tècnica i després la superior, tot un crack.

L’error més gran, per ell ho són tots els que he comès i no ha analitzat i rectificat detingudament. Per això, a la reflexió hi ajunta una actitud proactiva davant la vida, que li permet actuar segons la seva intuició i afrontar els reptes que cada dia se li plantegen. De fet, els que el coneixeu segur que aprecieu la seva energia que l’impulsa en tot el que fa i que el porta cap allà on vol amb una rapidesa ben ferma.

Potser per aquest motiu, tots els instants del dia són el millor moment, diu, per a mi no hi ha moments millors que altres, el que em trobo són situacions diferents que em fan sentir en un estat diferent, i s’han d’aprofitar totes en la màxima intensitat. Així no es pot perdre el temps, de ben segur que ara la seva filla nascuda al Maig li fa gaudir encara més de tot plegat.

No té un lloc ideal per a escapar-se, sinó que el tria segons l’estat d’ànim, probablement per complementar-lo, des de la costa fins a la muntanya, passant per l’estranger i la mateixa ciutat de Sabadell, tots són o han estat llocs ideals en algun moment. Molts per a descobrir ho seran en el futur, perquè el seu somni recurrent és conèixer el desconegut.

Absorbeix essència de totes les persones, totes l’inspiren per a la seva vida de manera diferent, de fet, probablement algunes que no t’ho esperes. Però si hagués de citar algú conegut, l’Albert Einstein n’és un d’ells. Però en l’arquitectura segur que té moltes d’altres, com les referències que van participar a l’esdeveniment pels 5 anys, com el Roger Brufau o el Felip Pich-Aguilera. 

No deixa de sorprendre amb la última resposta, si tornés enrera, seria un altra persona … Excel·lir l’excel·lència.

Força i sort!

El proper dijous 7 participaré a una jornada sobre models de negoci que ha organitzat el Jordi Puigdellívol per a la Xarxa Onion. Us animo a que vingueu, serà molt interessant escoltar la primera part, on s’explica clarament què és el model de negoci, i com aplicar-lo a la nostra empresa, és una eina estratègica essencial! Us deixo aquí la nota de premsa per als mitjans.

Tant si ets emprenedor novell com ja has cremat algunes etapes, et serà forá útil. Després, participaré a una taula rodona amb el Joan Matarin d’Aegerus i el Josep Alberti de Grera.net. El Jordi ha fet una gran descripció de tots els participants en el següent post, espero que us agradi.

Si podeu, us recomano que abans de venir llegiu La Contra amb l’Alexander Osterwalder, i el llibre Business Model Generation és un must.

PD.- La notícia és del diari de Sabadell (13/07/2011) i aquí teniu el resum de la jornada, fet pel Jordi Puigdellívol.