Retazos conectados

Dijous passat vaig tenir l’oportunitat de portar al Tecnocampus el Manel Sarasa, i el plaer de dialogar amb ell sobre la seva experiència emprenedora. L’auditori era ple per sentir de primera mà les seves experiències, tant a Cluster com a Openbravo, i després amb els diversos projectes on inverteix o assessora, i el seu nou projecte emprenedor Wine is Social, un e-commerce innovador de vins.

De la part inicial, em quedo amb el seu entusiasme per a emprendre, per dur a terme projectes rellevants amb aspiracions de convertir-se en el líder del mercat, d’algun mercat en concret. No s’ha de tenir por, va repetir en diverses ocasions aquest emprenedor en sèrie, ens hem de deixar d’històries – excuses – i anar a fer el nostre propi camí. Només així tindrem èxit. En aquest país hi ha molt bones idees i es curra molt, només ens falta part de l’ecosistema. I això poc a poc va canviant, si tens una gran idea i ja estàs venent, segur que trobes el capital per tirar-la endavant. En la segona part, va resumir les sis tendències cap a on van els models de negoci, i va explicar-ne alguns d’interessants

Tindrem disponible aquí el vídeo de l’esdeveniment, mentre arriba, podeu gaudir dels altres materials de la Unitat TecnoDidàctica del Tecnocampus!

This October comes full of events for me, from which I’ll try to learn, as always.

The first one comes this Tuesday, 11th, at 12h,at the Autonomous University of Barcelona (UAB), where I’ll explain during 90 minutes my entrepreneurship experience for the NLP students in the TICOM Master. Besides, I’ll give some hints on the basics of machine translation. If you are interested to come, please let me know.

On 18th October, I’ll go to Germany to give a speech in TcWorld/Tekom on the usage of machine translation solutions in language service providers. Hope to see you there!

And the last thing by now is my cooperation in a new series of the dialogues among entrepreneurs in Tecnocampus, where we will get to know Manel Sarasa better.

Dins el marc de l’assignatura Direcció de Producció i Operacions, tindrem al Manel Sarasa. Després de diverses iteracions amb la Luz Fernàndez del Tecnocampus, hem organitzat l’event com un diàleg d’emprenedors.

Hi esteu tots convidats!

Feia mooolt de temps que te’l devia, però aquí el tens, coses de la meva segona filla, de la teva primera filla i l’estiu, espero que t’agradi, company!

Conec el Roger des de l’institut, devíem tenir 15 o 16 anys quan ens vam conèixer i hem compartit molts moments de dia i de nit des de llavors. De fet diu que el seu primer fracàs va ser precisament l’institut, la falta d’actitud, però ho ha arreglat força bé en els anys que han passat des de llavors, de tot se n’aprèn. Ara és l’arquitecte fundador i gerent de ROA arquitectura, estudi on conceben i desenvolupen projectes d’arquitectura flexible i que al Maig va fer cinc anys, tot un èxit en el sector de la construcció. Per això, la seva primera victòria de ben segur que és la correcció del seu primer fracàs, l’accés a la universitat (encara recordo els calendaris que fèiem entre set o vuit persones per a compartir cotxe!) on va fer arquitectura tècnica i després la superior, tot un crack.

L’error més gran, per ell ho són tots els que he comès i no ha analitzat i rectificat detingudament. Per això, a la reflexió hi ajunta una actitud proactiva davant la vida, que li permet actuar segons la seva intuició i afrontar els reptes que cada dia se li plantegen. De fet, els que el coneixeu segur que aprecieu la seva energia que l’impulsa en tot el que fa i que el porta cap allà on vol amb una rapidesa ben ferma.

Potser per aquest motiu, tots els instants del dia són el millor moment, diu, per a mi no hi ha moments millors que altres, el que em trobo són situacions diferents que em fan sentir en un estat diferent, i s’han d’aprofitar totes en la màxima intensitat. Així no es pot perdre el temps, de ben segur que ara la seva filla nascuda al Maig li fa gaudir encara més de tot plegat.

No té un lloc ideal per a escapar-se, sinó que el tria segons l’estat d’ànim, probablement per complementar-lo, des de la costa fins a la muntanya, passant per l’estranger i la mateixa ciutat de Sabadell, tots són o han estat llocs ideals en algun moment. Molts per a descobrir ho seran en el futur, perquè el seu somni recurrent és conèixer el desconegut.

Absorbeix essència de totes les persones, totes l’inspiren per a la seva vida de manera diferent, de fet, probablement algunes que no t’ho esperes. Però si hagués de citar algú conegut, l’Albert Einstein n’és un d’ells. Però en l’arquitectura segur que té moltes d’altres, com les referències que van participar a l’esdeveniment pels 5 anys, com el Roger Brufau o el Felip Pich-Aguilera. 

No deixa de sorprendre amb la última resposta, si tornés enrera, seria un altra persona … Excel·lir l’excel·lència.

Força i sort!

El proper dijous 7 participaré a una jornada sobre models de negoci que ha organitzat el Jordi Puigdellívol per a la Xarxa Onion. Us animo a que vingueu, serà molt interessant escoltar la primera part, on s’explica clarament què és el model de negoci, i com aplicar-lo a la nostra empresa, és una eina estratègica essencial! Us deixo aquí la nota de premsa per als mitjans.

Tant si ets emprenedor novell com ja has cremat algunes etapes, et serà forá útil. Després, participaré a una taula rodona amb el Joan Matarin d’Aegerus i el Josep Alberti de Grera.net. El Jordi ha fet una gran descripció de tots els participants en el següent post, espero que us agradi.

Si podeu, us recomano que abans de venir llegiu La Contra amb l’Alexander Osterwalder, i el llibre Business Model Generation és un must.

PD.- La notícia és del diari de Sabadell (13/07/2011) i aquí teniu el resum de la jornada, fet pel Jordi Puigdellívol.

Casualitats de la vida emprenedora. Després d’haver parlat amb l’Albert en un fòrum d’ESADE cap al 2008 o 2009, ara fa unes setmanes ha participat en el Fòrum Empresarial de Sant Joan Despí que va organitzar la Xarxa Onion. Un plaer sentir-lo lligar l’experiència esportiva amb l’empresa. Aquí us en deixo el perfil més personal d’una persona emprenedora en tots els àmbits, com podeu veure a la seva pàgina personal, és espectacular!

L’Albert és un apassionat de l’emprenedoria, on promou i accelera projectes d’Energia i Medi ambient, entre d’altres, i de l’aventura, vivint experiències extremes per tot el món, des del Dakar fins al projecte set cims, passant per molts reptes corrent, en moto o en el que calgui. De ben segur que una part impulsa a l’altra, i no podria viure sense cap d’elles.

Diu que no recorda el seu primer fracàs, de fet ningú ho acostuma a fer, però l’important va ser muntar un restaurant que va haver de traspassar perdent diners al cap de menys de dos anys. Potser no estava preparat per la tranquil·litat del dia a dia. Tampoc no guarda un record definit de la primera victòria, però com a rellevant destaca deixar una feina segura i de projecció en una multinacional per muntar-me un xiringo pel meu compte. Dos intents fracassats, amb una gran satisfacció, mantenir-se fidel al meu projecte. I tant, molt millor!

Relaten alguns llibres que l’empresari millor sol que amb socis, sempre excepte en algunes petites excepcions, però l’Albert afirma que el seu més gran error empresarial ha estat pensar-me que ser sol o soci majoritari en una empresa és molt important.  De fet, molts dels millors negocis del món són compartits, i la seva experiència emprenedora demostra que, fins i tot, els millors són aquells en els que un mateix no és majoritari. Complementarietat per excel·lir.

El seu millor encert és ser fidel a un Pla Estratègic Vital personal, que li permet prioritzar el model de vida aventurera i emprenedora front a l’ambició econòmica. De fet, si tornés enrera, viuria de forma menys acomodada i conservadora l’etapa que va entre els seus estudis universitaris i la creació d’una família.  Hagués viatjat encara més i viscut encara més aventures… No és d’estranyar, doncs, que les persones que més l’han inspirat hagin estat els grans viatgers de la història, aquells que tenien necessitat d’endinsar-se en llocs incerts i desconeguts per eixamplar el seu planell físic i mental, i en cita alguns exemples com Alexandre el gran, Marco Polo, Colom, Shackelton, i Admunsen.

Amb aquesta experiència i energia vitals, i amb un coneixement de llocs on gairebé ningú de nosaltres ha estat, el seu lloc ideal per a escapar-se és a casa, malament el que a casa no hi està bé i necessita escapar-se d’un dia a dia poc feliç. La veritat és que penso molt en això cada cop que hi ha una dia festiu i la gent fuig corrents de les ciutats … Hem de ser feliços on vivim, sinó el model no funciona.

És en el seu millor moment del dia, en despertar-se, quan pensa que cada dia és un regal que hem de viure amb tota la intensitat possible, i somia amb continuar vivint sempre amb esperit d’aventura, combinant la part responsable i seriosa de la vida, amb la part apassionada i intensa de l’aventura. Una vida que dóna per a escriure un llibre.

Força i sort!

Vaig parlar per primera vegada amb el Jordi ara deu fer uns tres anys, i recordo que estava nerviós i esperançat amb aconseguir inversió d’un business angel reconegut, i a més, del poble. De la reunió me n’ha quedat poc a la memòria, el més important potser és que es va mirar molt els números … Gran veritat, el fluxe de caixa és el rei. Ara fa uns dies vam tornar a coincidir, i vaig aprofitar per a proposar-li aquest perfil, així que aquí el teniu.

El Jordi, soci director de Mercaconsult, assessora empreses i empresaris, a més de fer inversions privades en negocis que comencen, a banda de la seva vocació per escriure llibres, el segon dels quals, In-Somni, s’ha publicat fa ben poc. L’emprenedor sempre recorda aquells fets que el van marcar, i el seu primer fracàs va ser no aconseguir passar de la banqueta quan jugava a futbol en el Matadepera FC, no es pot ser bo en tot!

La seva vida és plena de petites victòries, com llevar-se cada dia amb il·lusió per fer coses noves, el seu millor moment del dia és quan llavors es posa a estudiar. Però si tira una mica enrera, acabar la carrera o aconseguir el primer client l’han fet molt feliç. Això és probablement el millor encert seu per a guiar els altres, una energia per tots els costats, amb creativitat i innovació, però alhora amb un terrible pragmatisme. Els empresaris no són bojos, tocar de peus a terra és essencial per a no caure i avançar.

Va fracassar amb una societat que va fundar amb una persona de Madrid per a fer formació, de fet, el van estafar. També d’això se n’aprèn, i potser per això creu que els errors més grans que ha comès són projectar els meus trets de personalitat positius sobre els altres a l’hora de fer una societat, i creure que els meus valors i la meva voluntat de treball és comú a tots. De fet, hem de ser conscients que no podem pretendre que tothom estigui perfectament alienat en objectius, sempre hi haurà diferències. Però nosaltres mateixos a vegades ens tornem a oblidar enduts per l’efervescència dels moments.

El Jordi ha begut de quatre fonts d’inspiració essencials que determinen com és: la seva mare amb el seu esperit emprenedor, el Miquel Lozano amb el seu pragmatisme, el seu germà amb el seu esperit col·laborador, i la seva dona amb la capacitat absolutament necessària de treure ferro quan toca. Tota una barreja que el fa com és avui en la seva major part. Amb perspectiva, creu que si tornés enrera, faria el mateix però més ràpid. N’estic convençut.

Des del seu lloc ideal per a escapar-se, Mallorca amb mar, Porcella, bon vi i uns amics per a compartir-ho, somia amb una Catalunya independent i una família que se’n surti. Clar que sí.

Força i sort!

Tenia pendent aquest post des de fa dies, però no treia els minuts necessaris per dedicar a l’actual President de la Xarxa Onion, el Joan Matarin. La seva activitat principal és, però, dirigir el Grup Aegerus, que treballa pels centres d’atenció a la dependència, en els àmbits de la tecnologia (soft de gestió), consultoria (qualitat) i enginyeria (desenvolupaments especials i infraestructures), a més d’estudis empresarials, de marketing  i d’informàtica de gestió. Un grup que ha anat creixent de forma orgànica a base de diversificació relacionada. Tot un cas d’èxit per Sabadell!

Com que tot emprenedor també té un històric de fracassos, el seu primer va ser una empresa subministradora de PCs, que no va acabar d’anar bé, però que li va servir una mica per la seva primera victòria, la creació d’una empresa desenvolupadora de software per valoracions d’estudis per laboratoris farmacèutics. Poc a poc anava traçant l’evolució cap a l’actual grup d’empreses, on ell és l’expert en vendes.

En aquests anys, l’error més gran que ha comès ha estat valorar el mercat potencial en funció de la quantitat i no de la necessitat i la cultura. Sempre ho hem parlat, les empreses han de resoldre un mal de cap pel client, i quantificar-ho requereix esforç de parlar amb ell i saber quantificar bé el model de negoci. Per altra banda, el millor encert és pensar en global i actuar en local, fes-te primer petits forats que acabaràs arribant a tot el món, amb els somnis de grandesa que considera necessaris per a qualsevol emprenedor en tots els estaids. Això sí, s’ha de tenir molt present que no es controlen totes les variables. I preocupar-se per coses que no tens al teu abast és la primera causa d’infelicitat a la vida i de fracàs empresarial.

La vida al màxim, de les vuit del matí a les vuit del vespre és el moment més curt que més gaudeix, la resta del dia és insubstituible, moments que esperonen amb la família. De fet, explica amb franquesa que la seva dona és la persona que més l’ha inspirat, pensa sempre que cada dia ha de sentir-se orgullosa de mi. Amb la família, sol o acompanyat d’amics en bici, el seu lloc ideal per a escapar-se és qualsevol zona de bosc de Castellar del Vallès o més enllà. A tocar, indrets molt macos i relaxants.

Creu que no val la pensa pensar en el passat perquè no es pot tornar enrera, confessa que ho canviaries tot, però t’equivocaries igual. Potser per això, somia amb veure els meus fills sense dependència de mi, en cap aspecte.

Segur que ho aconseguirà. Força i sort!

Una setmana després d’haver fet el seminari de noves oportunitats de negoci als estudiants de Diplomatura, divendres passat vaig participar en una sessió del Màster en Emprenedoria i Gestió de la Innovació del Tecnocampus de Mataró. Des d’una perspectiva pràctica, es dóna als estudiants una bona combinació de teoria i pràctica, amb professors universitaris de nivell i emprenedors d’èxit. És necessària aquesta barreja per a aconseguir que els projectes que tenen al cap es duguin a terme. Vénçer la por del buit que hi ha a sota quan emprens. Amb el paracaigudes que portem, la nostra energia i passió, aconseguirem tocar terra amb suavitat i èxit. Garantit.

Vaig preparar aquestes transparències, que són bàsiques, i portava dos casos molt interessants per discutir, a banda d’una part pràctica destinada a tirar endavant millor el seu pla d’empresa. Però no vam tenir temps perquè a molts dels temes proposats es van generar debats enriquidors en base a l’experiència dels participants i la meva pròpia. Espero que els hi agradés. I me n’alegro, perquè aquests debats suposen un aprenentatge molt més valuós que l’unidireccional. Generar participació dels alumnes és moltes vegades un repte, i en una sessió de planificació i control de projectes encara més! Però tots hi tenien molt a dir.

Per altra banda, em va impressionar el nivell dels projectes que tenen el cap, bones oportunitats de negoci que s’han d’aprofitar. No tingueu por, tot acaba sortint molt bé! Força i endavant, companyes i companys, el món és vostre.

Ayer asistí a la comida organizada por la AIJEC con el fundador y principal accionista de Mango, Isak Andic, que ocupa la posición 159 en la lista de los más ricos del mundo según Forbes, segunda fortuna de España. Fue muy interesante y un empujón de energía para emprender. Además, un placer reencontrarme con Marc Bonavia, Josep Alberti, Àlex Duran, y Marcel Medina, además de desvirtualizar a Josep Torres y a Marta Martí.

Me quedo con sus ingredientes para el éxito empresarial, entendido como llegar adonde él se encuentra ahora: hambre, ambición, trabajo y velocidad, entre otros. Parafraseando a Jobs con su stay hungry, stay foolish, cuenta Andic que eso el el primer paso necesario, ganas de hacer cosas, de seguir tu camino, de ponerte tus propios retos. No te rindas nunca, el hambre te hará avanzar. Va ligado a la ambición, buena y necesaria, de conseguir algo mejor. Comentó que se va poniendo retos, y a medida que los va alcanzando, se marca el siguiente para no ir hacia abajo. Cada vez más importantes y superándose en el día a día.

Aunque lo verdaderamente esencial para él es el trabajo, trabajo, trabajo, y … trabajo, trabajo, trabajo. Empezó a los diecisiete años trabajando siete días a la semana innombrables horas al día, y poco a poco ha ido reduciendo su ritmo porque ha logrado rodearse de un gran equipo. Ahora ya disfruta de los fines de semana y de algo de vacaciones navegando o esquiando. El equipo es esencial, rodearse de gente preparada y mejor que uno mismo, e implicarlos en la compañía. En su caso, la cúpula directiva es socia de la empresa, y eso hace que siempre haya alguien que tire del carro. Crear un ecosistema que se retroalimente y haga que la compañía siga como un cohete hacia adelante. Además, él come con su equipo directivo cada día, lo que hace que los problemas se solucionen rápido y no haya que esperar al Consejo mensual.

Es imprescindible avanzar con rapidez, el mundo está hecho para los que van rápido y se suben a los trenes que siempre pasan, aunque algunos lo ven y otros no. Oportunidades hay siempre, es necesario verlas y luchar por ellas. Algunos no las verán nunca. Él, tanto antes como ahora ha batallado por conseguir las mejores ubicaciones, y esta época no es diferente, el mundo sigue hacia adelante. Además, la situación hace que pueda conseguir mejores productos o servicios a menor coste, y eso, en su caso, hace que aumente el beneficio de la empresa. Para avanzar, él suele decir las cosas en público, así se asume como un compromiso dentro de la empresa. Su gente le toma en serio. Llegarán lejos.

Me gustó mucho cómo hicieron la expansión internacional. En cada país objetivo, pusieron un responsable que tenía un sueldo bajo, con incentivos por aperturas de tiendas. Eso hizo que rápidamente crecieran el número de puntos de venta, en retail es clave tener el control sobre él, sino te dejan fuera cuando quieren, y le obligó a generar la estructura que lo soportara en la central catalana. Cientos de personas. Es partidario de sueldos iniciales bajos más incentivos por objetivos, así, la gente hace equipo y se avanza a velocidad de vértigo. Gran verdad, es algo que implica y conlleva que ganen o pierdan todos en función de la marcha de la empresa.

En fin, una gran lección recibida. Conocer de primera mano experiencias de éxito como esta no tiene precio.