Retazos conectados

Continuem amb els perfils d’emprenedors en sentit ampli, aquest cop amb l’Albert Torruella, un gran intraemprenedor del Vapor Llonch de l’Ajuntament de Sabadell, ànima de la Xarxa Onion, professor de Direcció Estratègica a la Universistat de Barcelona (UB) i coautor del llibre Escola d’Emprendors, amb el Ferran Peiró i en Guillem Perdrix (a la foto). Per cert, us el recomano, és molt divertit i ajuda quan estàs començant a emprendre, i si ja has passat l’etapa, serveix per consolidar pensaments i recordar aquells moments amb nostàlgia.

Cronològicament, el seu primer fracàs creu que va ser el primer any d’universitat, on no va aprovar cap assignatura, cap ni una! Però va aixecar el vol, i quatre anys més tard tenia la llicenciatura a la butxaca i dos anys després acabava el màster en Direcció Econòmico-financera a la UB, cosa que li va permetre fer classes a la institució. Un petit entrebanc per fer un salt endavant, és un clàssic en les respostes del primer fracàs i la primera victòria. També ha tingut algun fracàs emprenedor, però l’explica al final del llibre, així que llegiu-lo per saber què és! En tot cas, l’error més gran que ha comès ha estat no saber valorar la feina d’un mateix. No s’ha de caure en el parany de fer com l’emprenedor tipus David el Gnomo, el propi sou s’ha de comptar com a despesa, afirma amb rotunditat.

Confia en la capacitat, voluntat i intuïció d’un mateix, i diu que això és el seu millor encert, barrejat amb una gran capacitat d’anàlisi. Potser per això, no té grans referents, sinó que l’inspiren els sentiments, emocions i capacitats que transmeten certes persones, en especial, voluntat, esforç, capacitat de treball, il·lusió… I no li ha anat pas malament fins ara. Per això, si tornés enrera, segurament no canviaria res, dels èxits aconseguits se n’ha d’estar orgullós i satisfet i dels errors se n’ha d’aprendre per no repetir-los!

El seu millor moment del dia és al matí, quan es lleva ben d’hora ben d’hora, i també al vespre quan arriba a casa i està amb la seva dona, amb qui esperen un fill. Tot un canvi! De ben segur que llavors continuaran passant molts dies a la costa, més al nord de Roses, en èpoques de bon temps, un dels seus llocs ideals per a escapar-se. Però potser li treurà una mica de temps per a les altres evasions, el futbol amb els amics, l’esquaix, o el Barça al Camp Nou.

Pot sonar una mica utòpic, però somia amb un món sense gana ni armes ni guerres. Potser primer s’haurien de distribuir millor els aliments, en el món actualment es produeixen més de 10 vegades dels necessaris per alimentar la població mundial. I have a dream … Per això, m’agradaria acabar amb una cita del llibre que em va encantar en llegir-la i és un poema inspirador per l’Albert, el podeu veure al pròleg a la página de l’editorial Libros de Cabecera  on hi ha més informació sobre ells i el llibre!

Si penses que estàs vençut, vençut estàs.
Si penses que no t’atreveixes, no t’atreviràs.
Si penses que t’agradaria guanyar, però que no pots, ja has perdut.
Perquè en el món et trobaràs que l’èxit comença amb la voluntat humana.
Tot és un estat mental.
Has de pensar bé per elevar-te.
Has d’estar segur de tu mateix abans d’intentar guanyar un premi.
La batalla de la vida no la guanya sempre la persona més forta o la més lleugera,
perquè tard o d’hora el que guanya és aquell que creu que pot fer-ho.

Christiaan Barnard

Força i sort!

Aquest mes de Novembre, el dijous 24 en concret a les 18h45 tindrem a l’Albert Cervera al Tecnocampus per parlar de la seva experiència emprenedora dins NaN·tic, on creen i adapten software lliure com l’openERP per a satisfer les necessitats de les empreses per a la seva gestió. I estan creixent malgrat la situació econòmica general, perquè és una clara necessitat dins les empreses. En 140 caràcters, es defineix com aparellat, amb un fill, informàtic i soci fundador de NaN·tic. Em dedico a fer del programari lliure una solució útil.

Preguntat pel seu primer fracàs o la primer victòria, respon que no m’he mirat mai la vida en termes de fracassos i victòries. Potser sí que és cert que sonen massa definitives, massa categòriques, com si fes falta intentar fer alguna cosa realment extraordinària com per poder-me atribuir una cosa o l’altra. Això sí, aquest bon jan és conscient que és extremadament despistat i això li genera errors constantment, però els supera amb intuició, sentit comú i bona voluntat.

L’error més gran a la seva vida ha estat no saber trobar temps per a coses importants. La vida es compon de molts àmbits, i a vegades, sense voler, ens falta temps per allò que més volem. Però segur que va saber redreçar el camí ben aviat. I això ho compensa amb el seu millor encert, tenir un fill, amb qui passaria totes les hores del dia. Està ben clar que el seu millor moment del dia és quan el va a buscar a casa dels avis a la tarda, un somriure segur que il·lumina la cara d’ambdós.

Malgrat les seves excentricitats, la primera persona que l’ha inspirat professionalment ha estat en Richard Stallman, perquè va donar-li una volta a les llicències de programari. És un exemple, com tants d’altres de gent que sap reinventar amb una idea brillant allò que per ell és en realitat una obsessió. I els emprenedors ho som molt, d’obsessius. Més recentment ha descobert la capacitat d’innovació, extraordinària, del Ferran Adrià, però sobretot li impressiona com ha sabut convertir la seva passió en un negoci, ja que d’altra forma no seria on és ara. I afirma que aquest és el gran repte que tenim els que volem viure d’allò que ens apassiona.

En broma, diu que si tornés enrera seria perquè m’he oblidat alguna cosa, però seriosament, entre d’altres, tornaria a fer la mateixa carrera, estar amb la mateixa parella i a tenir un fill. Quant a d’altres decisions, s’hauria de tornar enfrontar amb elles i tornar a prendre una decisió, ja que tot a la vida té un costat positiu i un de negatiu. Remarca, en tot cas, que prefereix viure coses noves encara que vagi posant anys al damunt.

Des de qualsevol lloc de Catalunya, que l’enamora, somia amb una societat més tolerant, amb empatia, menys violenta. Simplement en una societat millor. De ben segur que aquest desig també el té amb NaN·tic, fer-la cada dia millor i aconseguirà que sigui una empresa de referència, on la gent vulgui anar a treballar i a fer les petites passes dels seus projectes de vida.

Tot això ens explicarà el dijous 24, sota el títol Des de zero sense finançament. Gràcies per venir, i força i sort!

No, no és una falta d’ortografia, es diuen així aquests quatre arquitectes joves – en arquitectura vol dir menors de 40, però experimentats alhora, per si ho voleu veure vosaltres mateixos www.harquitectes.com. Ells són el David Lorente, el Josep Ricart, el Xavier Ros i el Roger Tudó, a qui hem fet una entrevista conjunta – i aquí teniu un foto del seu equip. Uns cracks que es defineixen com quatre amics apassionats per l’arquitectura, que intenten aprendre cada dia i aplicar tècniques i sensibilitats diferents en el món de la construcció. Això que el Guy Kawasaki diria evangelitzar.

El seu primer fracàs va ser no poder construir un edifici on hi havien ficat molts esforços i il·lusió, per haver sobrepassat el pressupost del client. Ja de joves, això els va fer adonar de la importància d’introduir i controlar la variable econòmica des d’un inici, juntament amb el temps i la qualitat, que ja feien. Després d’això va venir la primera victòria, en format d’auditori d’òpera i escola de música a Ciutadella de Menorca. No es va arribar a construir mai, però els hi va permetre confirmar i consolidar la confiança que ja teníem en nosaltres. I la confiança és clau per a fer coses rellevants.

L’error més gran que han comès és pensar que tenen l’exclusivitat de la veritat, quan col·laborar amb d’altres professionals precisament els està ajudant a reduir la seva importància relativa i a adonar-se’n que els resultats finals milloren significativament. Aquest també s’enriqueix amb les sensibilitats dels clients. Per això, el seu millor encert està sent, en aquesta època difícil per al sector, associar-se i fer equip. Això permet unir esforços i sumar, multiplicar fins i tot, ja que no és pas una divisió de beneficis entre socis. Les múltiples visions enriqueixen els resultats.

Si fins ara tot estaven d’acord, en aquest punt divergeixen … N’hi ha que prefereixen la primera hora del dia, d’altres la última o la nit, i algú s’adapta a tot. Però com que són arquitectes, un moment especial és sempre la llarga nit abans d’una entrega, on sempre hi ha algun petit moment on l’ambient es relaxa, el silenci s’imposa i els problemes es relativitzen. Tant de bo moltes vegades fos així en d’altres escenaris!

Com que són una pinya, el seu lloc per a escapar-se varia cada any, ja que des que van acabar la universitat no han deixat de viatjar conjuntament mínim una vegada a l’any, amb l’objectiu de gaudir de l’arquitectura i créixer com a grup. Això els hi permet incorporar experiències que enriqueixin el seu domini del sector, on han tingut grans referents com Siza, Herzog & de Meuron, Nouvel, Souto de Moura, Utzon, Scarpa, entre d’altres. Però si s’han de mullar, hi ha consens en afirmar que el despatx francés Lacaton & Vassal és el que més ha resistit el pas del temps.

Si tornessin enrera, intentarien establir metodologies per tal de poder participar més directament en la construcció de les seves propostes, és a dir, posar a la pràctica amb les pròpies mans el procés constructiu. Ja que és aquí on innoven amb conceptes com austeritat, bellesa senzilla, sostenibilitat de veritat o tradició renovada, portada als nous temps.

Des del seu despatx de Sabadell, Barcelona, somien contínuament, però esperen el proper viatge que obri noves portes que els porten anar més enllà en la seva recerca.

Força i sort!

Més tard del que voldria, ja que fa dies que em va enviar la informació, us vull presentar a l’Eric, un enginyer informàtic a qui vaig tenir com a alumne al Màster d’Emprenedoria i Gestió de la Innovació al Tecnocampus el curs passat, que lidera en aquests moments Finixer, el lloc web de recomanació d’esdeveniments esportius.

L’Eric és un apassionat de l’esport, practica atletisme des dels vuits anys i entrena per acabar algun dia un Ironman! També és addicte a aprendre i millorar cada dia amb energia, i no pot ser d’una altra manera pel projecte que lidera. Actualment, està fent triatlons, i amb uns bons temps! És un crack, però això només s’aconsegueix amb passió i constància com la que demostra en el seu dia a dia.

Segons la seva opinió, es comet un fracàs de veritat quan no se sap entendre un fracàs com una oportunitat per aprendre i millorar. I així s’entèn el seu històric, passant de no treure el primer curs d’Enginyeria Informàtica a fer l’Enginyeria Tècnica, després la Superior, el First Certificate d’Anglès i més del 50% d’empresarials a la UOC, i ara el màster. Aquell petit fracàs el va convertir en una persona capaç de superar-se contínuament i fer el triatló del coneixement. Potser si aquell estiu previ al primer curs universitari hagués agafat forces en comptes de treure’s el carnet de conduir i treballar durament a una fàbrica, tot hagués estat diferent.  Igual que fracassos, tinc moltes victòries, la majoria petites i sobre un mateix. La més especial, acabar la carrera tècnica a curs per any i amb bona nota, convertir-se en el primer titulat universitari de la família, un exemple a seguir.

En aquest sentit, creu que un dels ptijors errors és tancar-se portes per creences autolimitants, per falta d’ambició o valor. Les oportunitats s’han d’aprofitar quan es presenten, després és massa tard. Un error que va cometre va ser exigir massa a la gent propera, sempre s’ha d’empatitzar amb l’altre i no creure que són com tu. Quanta raó té. I potser troba a faltar haver cuida’t una mica més dels seus amics i de la seva família, no tot és feina, estudis o esport, remarca. Aquesta actitud positiva que s’extreu del que diu, és el seu millor encert, que ens ajuda a vançar i a ajudar els altres, a més de tenir efectes positius a la salut. Ell ho va veure clar des que va escoltar fa temos un discurs de l’Emilio Duró.

Mai ha tingut ídols, però potser qui l’ha inspirat més és el seu pare, que té 51 anys i encara no el guanya corrents, fa 10 quilòmetres en 37 minuts! Això sí, es treu l’espineta guanyant-lo en triatlons … A més d’ell, li agrada trobar aquelles petites joies que tota persona pot oferir, tothom et pot inspirar.

El seu millor moment del dia, al matí, entre les set i les nou, i encara millor si les inverteix a escapar-se a Collserola després d’una nit de pluja. Relax i desconnexió assegurats. En aquests moments pensa que si tornés enrera, tornaria a gaudir intensament del camí, cada dia. I mentre corre, somia, persegueix els seus somnis que evolucionen cada dia una mica més … El primer, Finixer, després, els projectes que vinguin, propis i d’altres emprenedors, això sí, sempre que siguin amigables, divertits i rendibles. De ben segur que convertiràs aquest somni en realitat.

Força i sort!

Feia mooolt de temps que te’l devia, però aquí el tens, coses de la meva segona filla, de la teva primera filla i l’estiu, espero que t’agradi, company!

Conec el Roger des de l’institut, devíem tenir 15 o 16 anys quan ens vam conèixer i hem compartit molts moments de dia i de nit des de llavors. De fet diu que el seu primer fracàs va ser precisament l’institut, la falta d’actitud, però ho ha arreglat força bé en els anys que han passat des de llavors, de tot se n’aprèn. Ara és l’arquitecte fundador i gerent de ROA arquitectura, estudi on conceben i desenvolupen projectes d’arquitectura flexible i que al Maig va fer cinc anys, tot un èxit en el sector de la construcció. Per això, la seva primera victòria de ben segur que és la correcció del seu primer fracàs, l’accés a la universitat (encara recordo els calendaris que fèiem entre set o vuit persones per a compartir cotxe!) on va fer arquitectura tècnica i després la superior, tot un crack.

L’error més gran, per ell ho són tots els que he comès i no ha analitzat i rectificat detingudament. Per això, a la reflexió hi ajunta una actitud proactiva davant la vida, que li permet actuar segons la seva intuició i afrontar els reptes que cada dia se li plantegen. De fet, els que el coneixeu segur que aprecieu la seva energia que l’impulsa en tot el que fa i que el porta cap allà on vol amb una rapidesa ben ferma.

Potser per aquest motiu, tots els instants del dia són el millor moment, diu, per a mi no hi ha moments millors que altres, el que em trobo són situacions diferents que em fan sentir en un estat diferent, i s’han d’aprofitar totes en la màxima intensitat. Així no es pot perdre el temps, de ben segur que ara la seva filla nascuda al Maig li fa gaudir encara més de tot plegat.

No té un lloc ideal per a escapar-se, sinó que el tria segons l’estat d’ànim, probablement per complementar-lo, des de la costa fins a la muntanya, passant per l’estranger i la mateixa ciutat de Sabadell, tots són o han estat llocs ideals en algun moment. Molts per a descobrir ho seran en el futur, perquè el seu somni recurrent és conèixer el desconegut.

Absorbeix essència de totes les persones, totes l’inspiren per a la seva vida de manera diferent, de fet, probablement algunes que no t’ho esperes. Però si hagués de citar algú conegut, l’Albert Einstein n’és un d’ells. Però en l’arquitectura segur que té moltes d’altres, com les referències que van participar a l’esdeveniment pels 5 anys, com el Roger Brufau o el Felip Pich-Aguilera. 

No deixa de sorprendre amb la última resposta, si tornés enrera, seria un altra persona … Excel·lir l’excel·lència.

Força i sort!

Casualitats de la vida emprenedora. Després d’haver parlat amb l’Albert en un fòrum d’ESADE cap al 2008 o 2009, ara fa unes setmanes ha participat en el Fòrum Empresarial de Sant Joan Despí que va organitzar la Xarxa Onion. Un plaer sentir-lo lligar l’experiència esportiva amb l’empresa. Aquí us en deixo el perfil més personal d’una persona emprenedora en tots els àmbits, com podeu veure a la seva pàgina personal, és espectacular!

L’Albert és un apassionat de l’emprenedoria, on promou i accelera projectes d’Energia i Medi ambient, entre d’altres, i de l’aventura, vivint experiències extremes per tot el món, des del Dakar fins al projecte set cims, passant per molts reptes corrent, en moto o en el que calgui. De ben segur que una part impulsa a l’altra, i no podria viure sense cap d’elles.

Diu que no recorda el seu primer fracàs, de fet ningú ho acostuma a fer, però l’important va ser muntar un restaurant que va haver de traspassar perdent diners al cap de menys de dos anys. Potser no estava preparat per la tranquil·litat del dia a dia. Tampoc no guarda un record definit de la primera victòria, però com a rellevant destaca deixar una feina segura i de projecció en una multinacional per muntar-me un xiringo pel meu compte. Dos intents fracassats, amb una gran satisfacció, mantenir-se fidel al meu projecte. I tant, molt millor!

Relaten alguns llibres que l’empresari millor sol que amb socis, sempre excepte en algunes petites excepcions, però l’Albert afirma que el seu més gran error empresarial ha estat pensar-me que ser sol o soci majoritari en una empresa és molt important.  De fet, molts dels millors negocis del món són compartits, i la seva experiència emprenedora demostra que, fins i tot, els millors són aquells en els que un mateix no és majoritari. Complementarietat per excel·lir.

El seu millor encert és ser fidel a un Pla Estratègic Vital personal, que li permet prioritzar el model de vida aventurera i emprenedora front a l’ambició econòmica. De fet, si tornés enrera, viuria de forma menys acomodada i conservadora l’etapa que va entre els seus estudis universitaris i la creació d’una família.  Hagués viatjat encara més i viscut encara més aventures… No és d’estranyar, doncs, que les persones que més l’han inspirat hagin estat els grans viatgers de la història, aquells que tenien necessitat d’endinsar-se en llocs incerts i desconeguts per eixamplar el seu planell físic i mental, i en cita alguns exemples com Alexandre el gran, Marco Polo, Colom, Shackelton, i Admunsen.

Amb aquesta experiència i energia vitals, i amb un coneixement de llocs on gairebé ningú de nosaltres ha estat, el seu lloc ideal per a escapar-se és a casa, malament el que a casa no hi està bé i necessita escapar-se d’un dia a dia poc feliç. La veritat és que penso molt en això cada cop que hi ha una dia festiu i la gent fuig corrents de les ciutats … Hem de ser feliços on vivim, sinó el model no funciona.

És en el seu millor moment del dia, en despertar-se, quan pensa que cada dia és un regal que hem de viure amb tota la intensitat possible, i somia amb continuar vivint sempre amb esperit d’aventura, combinant la part responsable i seriosa de la vida, amb la part apassionada i intensa de l’aventura. Una vida que dóna per a escriure un llibre.

Força i sort!

Vaig parlar per primera vegada amb el Jordi ara deu fer uns tres anys, i recordo que estava nerviós i esperançat amb aconseguir inversió d’un business angel reconegut, i a més, del poble. De la reunió me n’ha quedat poc a la memòria, el més important potser és que es va mirar molt els números … Gran veritat, el fluxe de caixa és el rei. Ara fa uns dies vam tornar a coincidir, i vaig aprofitar per a proposar-li aquest perfil, així que aquí el teniu.

El Jordi, soci director de Mercaconsult, assessora empreses i empresaris, a més de fer inversions privades en negocis que comencen, a banda de la seva vocació per escriure llibres, el segon dels quals, In-Somni, s’ha publicat fa ben poc. L’emprenedor sempre recorda aquells fets que el van marcar, i el seu primer fracàs va ser no aconseguir passar de la banqueta quan jugava a futbol en el Matadepera FC, no es pot ser bo en tot!

La seva vida és plena de petites victòries, com llevar-se cada dia amb il·lusió per fer coses noves, el seu millor moment del dia és quan llavors es posa a estudiar. Però si tira una mica enrera, acabar la carrera o aconseguir el primer client l’han fet molt feliç. Això és probablement el millor encert seu per a guiar els altres, una energia per tots els costats, amb creativitat i innovació, però alhora amb un terrible pragmatisme. Els empresaris no són bojos, tocar de peus a terra és essencial per a no caure i avançar.

Va fracassar amb una societat que va fundar amb una persona de Madrid per a fer formació, de fet, el van estafar. També d’això se n’aprèn, i potser per això creu que els errors més grans que ha comès són projectar els meus trets de personalitat positius sobre els altres a l’hora de fer una societat, i creure que els meus valors i la meva voluntat de treball és comú a tots. De fet, hem de ser conscients que no podem pretendre que tothom estigui perfectament alienat en objectius, sempre hi haurà diferències. Però nosaltres mateixos a vegades ens tornem a oblidar enduts per l’efervescència dels moments.

El Jordi ha begut de quatre fonts d’inspiració essencials que determinen com és: la seva mare amb el seu esperit emprenedor, el Miquel Lozano amb el seu pragmatisme, el seu germà amb el seu esperit col·laborador, i la seva dona amb la capacitat absolutament necessària de treure ferro quan toca. Tota una barreja que el fa com és avui en la seva major part. Amb perspectiva, creu que si tornés enrera, faria el mateix però més ràpid. N’estic convençut.

Des del seu lloc ideal per a escapar-se, Mallorca amb mar, Porcella, bon vi i uns amics per a compartir-ho, somia amb una Catalunya independent i una família que se’n surti. Clar que sí.

Força i sort!

Tenia pendent aquest post des de fa dies, però no treia els minuts necessaris per dedicar a l’actual President de la Xarxa Onion, el Joan Matarin. La seva activitat principal és, però, dirigir el Grup Aegerus, que treballa pels centres d’atenció a la dependència, en els àmbits de la tecnologia (soft de gestió), consultoria (qualitat) i enginyeria (desenvolupaments especials i infraestructures), a més d’estudis empresarials, de marketing  i d’informàtica de gestió. Un grup que ha anat creixent de forma orgànica a base de diversificació relacionada. Tot un cas d’èxit per Sabadell!

Com que tot emprenedor també té un històric de fracassos, el seu primer va ser una empresa subministradora de PCs, que no va acabar d’anar bé, però que li va servir una mica per la seva primera victòria, la creació d’una empresa desenvolupadora de software per valoracions d’estudis per laboratoris farmacèutics. Poc a poc anava traçant l’evolució cap a l’actual grup d’empreses, on ell és l’expert en vendes.

En aquests anys, l’error més gran que ha comès ha estat valorar el mercat potencial en funció de la quantitat i no de la necessitat i la cultura. Sempre ho hem parlat, les empreses han de resoldre un mal de cap pel client, i quantificar-ho requereix esforç de parlar amb ell i saber quantificar bé el model de negoci. Per altra banda, el millor encert és pensar en global i actuar en local, fes-te primer petits forats que acabaràs arribant a tot el món, amb els somnis de grandesa que considera necessaris per a qualsevol emprenedor en tots els estaids. Això sí, s’ha de tenir molt present que no es controlen totes les variables. I preocupar-se per coses que no tens al teu abast és la primera causa d’infelicitat a la vida i de fracàs empresarial.

La vida al màxim, de les vuit del matí a les vuit del vespre és el moment més curt que més gaudeix, la resta del dia és insubstituible, moments que esperonen amb la família. De fet, explica amb franquesa que la seva dona és la persona que més l’ha inspirat, pensa sempre que cada dia ha de sentir-se orgullosa de mi. Amb la família, sol o acompanyat d’amics en bici, el seu lloc ideal per a escapar-se és qualsevol zona de bosc de Castellar del Vallès o més enllà. A tocar, indrets molt macos i relaxants.

Creu que no val la pensa pensar en el passat perquè no es pot tornar enrera, confessa que ho canviaries tot, però t’equivocaries igual. Potser per això, somia amb veure els meus fills sense dependència de mi, en cap aspecte.

Segur que ho aconseguirà. Força i sort!

Dilluns 11 d’Abril vaig estar al programa Extraradi de COMRàdio, que s’emet cada tarda de 4 a 7.

Durant aproximadament 25 minuts, vaig compartir espai amb l’Albert Buscató, d’Albusgolf, que comercialitza unes pilotes de golf biodegradables amb menjar per peixos a dins. Les idees que té per expandir l’ús habitual del golf són molt interessants, però crec que per obrir mercat, el preu hauria de ser molt més baix de l’actual. Però és un peix que es mossega la cua, necessita volum per baixar el preu o un recolzament financer important. Força i sort, company.

Per la meva banda, vaig explicar una mica la història emprenedora, i més després que ens presentessin com a la traducció d’imatge que ja no desenvolupem. En tot cas, em va agradar molt l’Àlex i equip, que ràpidament van entendre el missatge i van adaptar el que tenien preparat. Va ser interessant compartir espai radiofònic a la nostra quarta presència a l’emissora, era el primer cop que participava acompanyat en un espai dedicat a l’emprenedoria … I sempre se n’aprèn!

Moltes gràcies per l’oportunitat, i en especial, al Jordi Cortinas pel primer contacte! Fins la propera.

Aquí us deixo l’enllaç.

Si no recuerdo mal, conocí a Àlex en el Fòrum 360º de Mataró en el 2009, un crack con su empresa WineBreak, que está innovando continuamente dentro del mundo del vino, uno de nuestros principales know-hows al que probablemente no hemos sacado todo el provecho posible a escala mundial. Ahora, su proyecto estrella es Nas Volador Entusiastes, donde crea espacios para disfrutar de una experiencia con vino.

Àlex se siente ahora tan emprendedor como en los doce años anteriores en los que trabajó en otras empresas, aunque quizás en este caso se diluye un poco el impacto de los aciertos y los fracasos. Su primer error emprendedor está relacionado con los idiomas y no con el vino. Acabados los estudios de Dirección Hotelera, se fue a Alemania a intentar dominar el Alemán, pero volvió a los seis meses con la sensación de fracaso. Una gran lección sobre mis limitaciones, dice.

Relata sonriendo una anécdota de juventud que delata su precoz carácter inquieto, simiente de la vida emprendedora, unas colonias de verano cuando tenía aproximadamente diez años. Durante dos semanas, su hermano mayor Jaume construyó barcas con el corcho que crecía en Solsona, mientras Àlex ejercía de asistente técnico y de organización. Su fama y éxito fue en aumento durante esos días, así como el tamaño de sus barcos, hasta que empezaron a tener encargos. Con plena satisfacción, el día de recogida de los padres montaron una minitienda que sorprendió enormemente a sus padres y reforzó las finanzas de los hermanos Duran después del duro trabajo.

Como emprendedor, ha cometido muchos errores, pero quizás lo que más destacaría es que al empezar, tienes miedo a cambiar, a tomar decisiones, cuando un empresario es lo que tiene que hacer cada día. Todo se aprende y relativiza. Comenta que la mezcla de visión no nítida y el miedo al fracaso es explosiva. Por eso, su mejor acierto es apostar por las personas, que es lo más importante de su empresa. Intenta rodearse de personas que marquen la diferencia para, con energía inagotable, alcanzar juntos el éxito.

Trata de buscar el porqué de cada caso de éxito, motivándole el entusiasmo emprendedor que les hace llegar al éxito. Afirma con seguridad que Internet se ha vuelto en mi gran inspirador, por el conocimiento compartido, conectar con gran número de gente, etc. Le fascina e impulsa su creatividad, como todos aquellos con los que ha trabajado y que hicieron multiplicar las inquitudes que llevaba dentro.

Su mejor momento del día es la mañana, especialmente tras un buen desayuno y un poco de deporte, cosas que ha descubierto en la madurez tras ser muchos años animal nocturno debido a su trabajo hotelero. Ahora, siempre que puede se escapa a Montserrat, su tierra, fuente de inspiración y seguridad. Sin mirar nunca para atrás pero con más serenidad que hace unos años, sueña con hacer crecer mi familia, vivir en ella pequeños momento de felicidad, y sobre todo, seguir siendo un afortunado. Seguro que lo será con sus empresas y, en especial, con su segundo hijo.

Felicidades. ¡Fuerza y suerte!