Cronològicament, el seu primer fracàs creu que va ser el primer any d’universitat, on no va aprovar cap assignatura, cap ni una! Però va aixecar el vol, i quatre anys més tard tenia la llicenciatura a la butxaca i dos anys després acabava el màster en Direcció Econòmico-financera a la UB, cosa que li va permetre fer classes a la institució. Un petit entrebanc per fer un salt endavant, és un clàssic en les respostes del primer fracàs i la primera victòria. També ha tingut algun fracàs emprenedor, però l’explica al final del llibre, així que llegiu-lo per saber què és! En tot cas, l’error més gran que ha comès ha estat no saber valorar la feina d’un mateix. No s’ha de caure en el parany de fer com l’emprenedor tipus David el Gnomo, el propi sou s’ha de comptar com a despesa, afirma amb rotunditat.

Confia en la capacitat, voluntat i intuïció d’un mateix, i diu que això és el seu millor encert, barrejat amb una gran capacitat d’anàlisi. Potser per això, no té grans referents, sinó que l’inspiren els sentiments, emocions i capacitats que transmeten certes persones, en especial, voluntat, esforç, capacitat de treball, il·lusió… I no li ha anat pas malament fins ara. Per això, si tornés enrera, segurament no canviaria res, dels èxits aconseguits se n’ha d’estar orgullós i satisfet i dels errors se n’ha d’aprendre per no repetir-los!

El seu millor moment del dia és al matí, quan es lleva ben d’hora ben d’hora, i també al vespre quan arriba a casa i està amb la seva dona, amb qui esperen un fill. Tot un canvi! De ben segur que llavors continuaran passant molts dies a la costa, més al nord de Roses, en èpoques de bon temps, un dels seus llocs ideals per a escapar-se. Però potser li treurà una mica de temps per a les altres evasions, el futbol amb els amics, l’esquaix, o el Barça al Camp Nou.

Pot sonar una mica utòpic, però somia amb un món sense gana ni armes ni guerres. Potser primer s’haurien de distribuir millor els aliments, en el món actualment es produeixen més de 10 vegades dels necessaris per alimentar la població mundial. I have a dream … Per això, m’agradaria acabar amb una cita del llibre que em va encantar en llegir-la i és un poema inspirador per l’Albert, el podeu veure al pròleg a la página de l’editorial Libros de Cabecera  on hi ha més informació sobre ells i el llibre!

Si penses que estàs vençut, vençut estàs.
Si penses que no t’atreveixes, no t’atreviràs.
Si penses que t’agradaria guanyar, però que no pots, ja has perdut.
Perquè en el món et trobaràs que l’èxit comença amb la voluntat humana.
Tot és un estat mental.
Has de pensar bé per elevar-te.
Has d’estar segur de tu mateix abans d’intentar guanyar un premi.
La batalla de la vida no la guanya sempre la persona més forta o la més lleugera,
perquè tard o d’hora el que guanya és aquell que creu que pot fer-ho.

Christiaan Barnard

Força i sort!

Emprendre és una actitud davant la vida, voler canviar les coses per millor solucionant problemes de la gent, no necessàriament crear una empresa, però requereix d’un canvi de mentalitat respecte la tradicional educació que hem rebut tots. Llegia l’altre dia que el coneixement prové un 5% de les coses que escoltem, un 10% de les que veiem fer, i el 85% restant de les coses que fem. Per tant, poseu-vos a fer, el més aviat possible, que la vida passa i pot arribar un dia que sigui massa tard, ens deia el Jordi, inspirant-se en el famós discurs del Steve Jobs a Stanford. En ell, crear 1sleeve ha estat una confluència de ganes infinites, la seva història personal emprenedora a entitats com la JCI o Rotaract, i la seva passió pel productes d’Apple.

A les classes, intento que facin i aprenguin per si sols, i a vegades sobta que no estigui tot donat. Però és que a la vida no hi ha res mastegat. Ens deia també que ell, havent estudiat el que li agrada, l’empresa li fa que hagi d’aprendre contínuament coses noves, de disseny, de desenvolupament de negoci, de gestió, i d’infinites altres coses, però és molt feliç així. Fes-ho ara!, exclamava, quan ets jove no tens res a perdre, i menys si fas el que t’agrada, busca la teva passió, recomanava. Només així, perseguint els somnis, podrem ser feliços, en majúscules, aquí on estem només de pas.

Si hagués de dir què li ha canviat la vida recentment, va posar com a exemple el yuzz, on va guanyar a Barcelona. Això li va permetre anar a conèixer el Silicon Valley de primera mà, i constatar que la principal diferència és l’actitud. Allà fan coses i no estan tot el dia parlant del que voldrien fer, perquè la única manera de que succeeixin coses és fer-les. Per tant, missatges molt clars d’emprendre, innovar, creativitat, etc, tot sense diners, com ha començat. Això fa que siguis encara més creatiu i focalitzis en allò més important, allò que et fa diferent com a negoci, i puguis anar fent camí cap als teus somnis.

Per acabar, ens va deixar cinc idees clau que resumeixen molt bé la seva xerrada:

1. Find what you love, o viuràs una vida que no serà teva. I va recomanar aquesta Last Lecture.
2. Un dia morireu, per tant, feu allò que us ompli.
3. Fes alguna cosa de valor, canvieu el món.
4. Think different.
5. Emprèn ara que ets jove, només pots guanyar.

Un veritable changemaker com al NetDay que coorganitza . Gràcies Jordi per venir i impulsar-nos!

Preguntat pel seu primer fracàs o la primer victòria, respon que no m’he mirat mai la vida en termes de fracassos i victòries. Potser sí que és cert que sonen massa definitives, massa categòriques, com si fes falta intentar fer alguna cosa realment extraordinària com per poder-me atribuir una cosa o l’altra. Això sí, aquest bon jan és conscient que és extremadament despistat i això li genera errors constantment, però els supera amb intuició, sentit comú i bona voluntat.

L’error més gran a la seva vida ha estat no saber trobar temps per a coses importants. La vida es compon de molts àmbits, i a vegades, sense voler, ens falta temps per allò que més volem. Però segur que va saber redreçar el camí ben aviat. I això ho compensa amb el seu millor encert, tenir un fill, amb qui passaria totes les hores del dia. Està ben clar que el seu millor moment del dia és quan el va a buscar a casa dels avis a la tarda, un somriure segur que il·lumina la cara d’ambdós.

Malgrat les seves excentricitats, la primera persona que l’ha inspirat professionalment ha estat en Richard Stallman, perquè va donar-li una volta a les llicències de programari. És un exemple, com tants d’altres de gent que sap reinventar amb una idea brillant allò que per ell és en realitat una obsessió. I els emprenedors ho som molt, d’obsessius. Més recentment ha descobert la capacitat d’innovació, extraordinària, del Ferran Adrià, però sobretot li impressiona com ha sabut convertir la seva passió en un negoci, ja que d’altra forma no seria on és ara. I afirma que aquest és el gran repte que tenim els que volem viure d’allò que ens apassiona.

En broma, diu que si tornés enrera seria perquè m’he oblidat alguna cosa, però seriosament, entre d’altres, tornaria a fer la mateixa carrera, estar amb la mateixa parella i a tenir un fill. Quant a d’altres decisions, s’hauria de tornar enfrontar amb elles i tornar a prendre una decisió, ja que tot a la vida té un costat positiu i un de negatiu. Remarca, en tot cas, que prefereix viure coses noves encara que vagi posant anys al damunt.

Des de qualsevol lloc de Catalunya, que l’enamora, somia amb una societat més tolerant, amb empatia, menys violenta. Simplement en una societat millor. De ben segur que aquest desig també el té amb NaN·tic, fer-la cada dia millor i aconseguirà que sigui una empresa de referència, on la gent vulgui anar a treballar i a fer les petites passes dels seus projectes de vida.

Tot això ens explicarà el dijous 24, sota el títol Des de zero sense finançament. Gràcies per venir, i força i sort!

El seu primer fracàs va ser no poder construir un edifici on hi havien ficat molts esforços i il·lusió, per haver sobrepassat el pressupost del client. Ja de joves, això els va fer adonar de la importància d’introduir i controlar la variable econòmica des d’un inici, juntament amb el temps i la qualitat, que ja feien. Després d’això va venir la primera victòria, en format d’auditori d’òpera i escola de música a Ciutadella de Menorca. No es va arribar a construir mai, però els hi va permetre confirmar i consolidar la confiança que ja teníem en nosaltres. I la confiança és clau per a fer coses rellevants.

L’error més gran que han comès és pensar que tenen l’exclusivitat de la veritat, quan col·laborar amb d’altres professionals precisament els està ajudant a reduir la seva importància relativa i a adonar-se’n que els resultats finals milloren significativament. Aquest també s’enriqueix amb les sensibilitats dels clients. Per això, el seu millor encert està sent, en aquesta època difícil per al sector, associar-se i fer equip. Això permet unir esforços i sumar, multiplicar fins i tot, ja que no és pas una divisió de beneficis entre socis. Les múltiples visions enriqueixen els resultats.

Si fins ara tot estaven d’acord, en aquest punt divergeixen … N’hi ha que prefereixen la primera hora del dia, d’altres la última o la nit, i algú s’adapta a tot. Però com que són arquitectes, un moment especial és sempre la llarga nit abans d’una entrega, on sempre hi ha algun petit moment on l’ambient es relaxa, el silenci s’imposa i els problemes es relativitzen. Tant de bo moltes vegades fos així en d’altres escenaris!

Com que són una pinya, el seu lloc per a escapar-se varia cada any, ja que des que van acabar la universitat no han deixat de viatjar conjuntament mínim una vegada a l’any, amb l’objectiu de gaudir de l’arquitectura i créixer com a grup. Això els hi permet incorporar experiències que enriqueixin el seu domini del sector, on han tingut grans referents com Siza, Herzog & de Meuron, Nouvel, Souto de Moura, Utzon, Scarpa, entre d’altres. Però si s’han de mullar, hi ha consens en afirmar que el despatx francés Lacaton & Vassal és el que més ha resistit el pas del temps.

Si tornessin enrera, intentarien establir metodologies per tal de poder participar més directament en la construcció de les seves propostes, és a dir, posar a la pràctica amb les pròpies mans el procés constructiu. Ja que és aquí on innoven amb conceptes com austeritat, bellesa senzilla, sostenibilitat de veritat o tradició renovada, portada als nous temps.

Des del seu despatx de Sabadell, Barcelona, somien contínuament, però esperen el proper viatge que obri noves portes que els porten anar més enllà en la seva recerca.

Força i sort!

Per tant, la llista següent és important a tenir en consideració si voleu implementar un ERP.

• Involucra les millors persones. Això no vol dir que liderin el projecte els directius de les àrees, sinó que aquelles persones que són motor de canvi a l’empresa s’involucrin i siguin els principals transmissors de la nova cultura. I normalment,han deser persones que usaran el programari cada dia, no aquelles que gairebé no el tocaran.
• Atenció del directius i prioritat de tota la companyia. Sense l’atenció i dedicació de la direcció general o dels principals directius, un projecte d’aquest tipus no tindrà èxit. Sorgiran molts dubtes que han de ser resolts moltes vegades a alt nivell, i per això els directius han d’estar compromesos i convençuts de la decisió presa. A més, aquesta implantació ha de ser prioritat de l’empresa, i que aquesta prioritat tingui una traducció en els objectius anuals o les primes per objectius.També, pel departament de tecnologies de la informació, l’ERP ha de ser clau, han de ser ells els supervisors de la correcta integració a l’empresa.
• Canvia el procés i no el software. Normalment, els ERPs intenten sistematitzar les millors pràctiques dels negocis, per tant, sempre és millor intentar optimitzar o canviar els processos propis per a adaptar-los al software. Si el programa és massa complicat, sempre es pot customitzar per simplificar, però no s’ha de caure en la temptació de complicar-lo més. Hi ha una excepció en aquest procés, i és quan els processos són crítics per a l’avantatge competitiu de la nostra empresa. Aquí llavors s’ha de fer un esforç d’inversió per tal de programar aquells mòduls no disponibles.
• Itera ràpidament, enfoca en velocitat i no en l’anàlisi. No estic dient que no s’analitzi, és el primer que s’ha de fer abans de començar el projecte, sinó que un cop decidit i començat, s’ha d’evitar la tendència en moltes organitzacions de pensar i pensar eternament i no prendre decisions. Això és un desperdici de temps i de diners en aquests projectes. Per tant, un cop fet el kick-off, el millor és iterar ràpidament i intentar complir les dates marcades, sense que aquestes siguin la prioritat. El més important és el procés, i que el software hi faci d’aquesta forma.
• Tria bé el teu partner o partners. Implementar un ERP és un esforç de diners i cultural important, on es diu que més d’un 70% dels projectes fracassen per durar més del previst o bé costar més diners. Per tant, si som una empresa més gran, és important que seleccionem bé el software i el consultor/integrador, i si som una empresa més petita, el nostre partner és estratègic i cal fer-ho bé. També, els contractes han de ser inte·ligents i que cobreixin les eventuals contingències que sorgiran, tant en qüestions de software com de hardware. Cisco així ho va fer.

I was impressed big the size of the event, and by the language spoken. Many booths had the materials in German and some people did not even speak English, although there were many interesting products and services that could be sold throughout the world. In particular, I learned a lot from the authoring perspective, which is a market we are addressing now with our natural language processing tools. Since the most powerful technology brands are German, the authoring is primarily done in that country either in English or German. And the industry is several steps ahead of what is being done in Spain. No worries, we are good at other fields within the sector.

This made me think about the importance of the environment to succeed globally. It makes no sense when countries and governments try to create a market or an industry out of nothing. If you have the seeds, trees can grow, otherwise all your efforts will be futile.

L’Eric és un apassionat de l’esport, practica atletisme des dels vuits anys i entrena per acabar algun dia un Ironman! També és addicte a aprendre i millorar cada dia amb energia, i no pot ser d’una altra manera pel projecte que lidera. Actualment, està fent triatlons, i amb uns bons temps! És un crack, però això només s’aconsegueix amb passió i constància com la que demostra en el seu dia a dia.

Segons la seva opinió, es comet un fracàs de veritat quan no se sap entendre un fracàs com una oportunitat per aprendre i millorar. I així s’entèn el seu històric, passant de no treure el primer curs d’Enginyeria Informàtica a fer l’Enginyeria Tècnica, després la Superior, el First Certificate d’Anglès i més del 50% d’empresarials a la UOC, i ara el màster. Aquell petit fracàs el va convertir en una persona capaç de superar-se contínuament i fer el triatló del coneixement. Potser si aquell estiu previ al primer curs universitari hagués agafat forces en comptes de treure’s el carnet de conduir i treballar durament a una fàbrica, tot hagués estat diferent.  Igual que fracassos, tinc moltes victòries, la majoria petites i sobre un mateix. La més especial, acabar la carrera tècnica a curs per any i amb bona nota, convertir-se en el primer titulat universitari de la família, un exemple a seguir.

En aquest sentit, creu que un dels ptijors errors és tancar-se portes per creences autolimitants, per falta d’ambició o valor. Les oportunitats s’han d’aprofitar quan es presenten, després és massa tard. Un error que va cometre va ser exigir massa a la gent propera, sempre s’ha d’empatitzar amb l’altre i no creure que són com tu. Quanta raó té. I potser troba a faltar haver cuida’t una mica més dels seus amics i de la seva família, no tot és feina, estudis o esport, remarca. Aquesta actitud positiva que s’extreu del que diu, és el seu millor encert, que ens ajuda a vançar i a ajudar els altres, a més de tenir efectes positius a la salut. Ell ho va veure clar des que va escoltar fa temos un discurs de l’Emilio Duró.

Mai ha tingut ídols, però potser qui l’ha inspirat més és el seu pare, que té 51 anys i encara no el guanya corrents, fa 10 quilòmetres en 37 minuts! Això sí, es treu l’espineta guanyant-lo en triatlons … A més d’ell, li agrada trobar aquelles petites joies que tota persona pot oferir, tothom et pot inspirar.

El seu millor moment del dia, al matí, entre les set i les nou, i encara millor si les inverteix a escapar-se a Collserola després d’una nit de pluja. Relax i desconnexió assegurats. En aquests moments pensa que si tornés enrera, tornaria a gaudir intensament del camí, cada dia. I mentre corre, somia, persegueix els seus somnis que evolucionen cada dia una mica més … El primer, Finixer, després, els projectes que vinguin, propis i d’altres emprenedors, això sí, sempre que siguin amigables, divertits i rendibles. De ben segur que convertiràs aquest somni en realitat.

Força i sort!

En definitiva, us deixo a aquest enllaç les transparències que vaig fer servir l’any passat durant les 10 setmanes del curs. Espero que això faci que us quedi una mica més clar l’objectiu final de tot plegat. Us recomano la part final del pla d’operacions en realitat, sobretot pels que fan el cas d’una empresa. Però els treballs d’aquest any han de ser més detallats fins i tot.

En general, estic content de les presentacions que heu fet, valoro l’esforç que esteu fent per a entendre tot i exposar-ho, que no és fàcil. A partir d’aquí, espero veure també bons treballs! Els que m’envien seguiment demostren bons primers borradors, segur que sortiran grans treballs. Els que no m’envien res, s’arrisquen a que el treball no compleixi els objectius que crec que han de ser-hi. Vosaltres mateixos, recordeu que el límit d’entrega és el 22/12/11.

Les notícies, estic impressionat pel blog dpionews.wordpress.com, i també pel nombre de missatges intercanviats a twitter. Ara és el moment de passar a l’acció a twitter. A més d’enviar-m’ho a mi, heu de tenir interacció entre vosaltres i comentar les notícies que publiquen els vostres companys sobre el tema que sigui, per comparar i ampliar. L’objectiu és que analitzeu i valoreu més, no només difongueu. Fixeu-vos doncs en l’exemple del blog dpionews. Qui s’atreveix a generar un altre blog on tothom pugui participar?

Valoraré doncs per al 20% + 20% aquesta interacció real i virtual, ja que a classe, de moment, com que no us llegiu els temes, la discussió presencial no té el nivell que esperava, però de tot s’aprèn i ho millorarem.

De la part inicial, em quedo amb el seu entusiasme per a emprendre, per dur a terme projectes rellevants amb aspiracions de convertir-se en el líder del mercat, d’algun mercat en concret. No s’ha de tenir por, va repetir en diverses ocasions aquest emprenedor en sèrie, ens hem de deixar d’històries – excuses – i anar a fer el nostre propi camí. Només així tindrem èxit. En aquest país hi ha molt bones idees i es curra molt, només ens falta part de l’ecosistema. I això poc a poc va canviant, si tens una gran idea i ja estàs venent, segur que trobes el capital per tirar-la endavant. En la segona part, va resumir les sis tendències cap a on van els models de negoci, i va explicar-ne alguns d’interessants

Tindrem disponible aquí el vídeo de l’esdeveniment, mentre arriba, podeu gaudir dels altres materials de la Unitat TecnoDidàctica del Tecnocampus!