Harquitectes
No, no és una falta d’ortografia, es diuen així aquests quatre arquitectes joves – en arquitectura vol dir menors de 40, però experimentats alhora, per si ho voleu veure vosaltres mateixos www.harquitectes.com. Ells són el David Lorente, el Josep Ricart, el Xavier Ros i el Roger Tudó, a qui hem fet una entrevista conjunta – i aquí teniu un foto del seu equip. Uns cracks que es defineixen com quatre amics apassionats per l’arquitectura, que intenten aprendre cada dia i aplicar tècniques i sensibilitats diferents en el món de la construcció. Això que el Guy Kawasaki diria evangelitzar.
El seu primer fracàs va ser no poder construir un edifici on hi havien ficat molts esforços i il·lusió, per haver sobrepassat el pressupost del client. Ja de joves, això els va fer adonar de la importància d’introduir i controlar la variable econòmica des d’un inici, juntament amb el temps i la qualitat, que ja feien. Després d’això va venir la primera victòria, en format d’auditori d’òpera i escola de música a Ciutadella de Menorca. No es va arribar a construir mai, però els hi va permetre confirmar i consolidar la confiança que ja teníem en nosaltres. I la confiança és clau per a fer coses rellevants.
L’error més gran que han comès és pensar que tenen l’exclusivitat de la veritat, quan col·laborar amb d’altres professionals precisament els està ajudant a reduir la seva importància relativa i a adonar-se’n que els resultats finals milloren significativament. Aquest també s’enriqueix amb les sensibilitats dels clients. Per això, el seu millor encert està sent, en aquesta època difícil per al sector, associar-se i fer equip. Això permet unir esforços i sumar, multiplicar fins i tot, ja que no és pas una divisió de beneficis entre socis. Les múltiples visions enriqueixen els resultats.
Si fins ara tot estaven d’acord, en aquest punt divergeixen … N’hi ha que prefereixen la primera hora del dia, d’altres la última o la nit, i algú s’adapta a tot. Però com que són arquitectes, un moment especial és sempre la llarga nit abans d’una entrega, on sempre hi ha algun petit moment on l’ambient es relaxa, el silenci s’imposa i els problemes es relativitzen. Tant de bo moltes vegades fos així en d’altres escenaris!
Com que són una pinya, el seu lloc per a escapar-se varia cada any, ja que des que van acabar la universitat no han deixat de viatjar conjuntament mínim una vegada a l’any, amb l’objectiu de gaudir de l’arquitectura i créixer com a grup. Això els hi permet incorporar experiències que enriqueixin el seu domini del sector, on han tingut grans referents com Siza, Herzog & de Meuron, Nouvel, Souto de Moura, Utzon, Scarpa, entre d’altres. Però si s’han de mullar, hi ha consens en afirmar que el despatx francés Lacaton & Vassal és el que més ha resistit el pas del temps.
Si tornessin enrera, intentarien establir metodologies per tal de poder participar més directament en la construcció de les seves propostes, és a dir, posar a la pràctica amb les pròpies mans el procés constructiu. Ja que és aquí on innoven amb conceptes com austeritat, bellesa senzilla, sostenibilitat de veritat o tradició renovada, portada als nous temps.
Des del seu despatx de Sabadell, Barcelona, somien contínuament, però esperen el proper viatge que obri noves portes que els porten anar més enllà en la seva recerca.
Força i sort!
Sobre ERPs
En el cas de Cisco, es poden extreure algunes lliçons clau que, si bé no són aplicables a totes les empreses, sí que poden ser garantia d’èxit en la implementació dels softwares Enterprise Resouce Planning (ERP) en moltes d’elles. Segons com estiguin organitzades les empreses i els models retributius que tinguin, habitualment passa que ningú no té interès real a implementar aquest tipus de software, ja que intenta maximitzar els resultats de la companyia i no de cada departament/unitat de negoci en particular. En aquest sentit, el fet que hi hagi una necessitat o bé, com a Cisco, una crisi important que va parar l’empresa algunes hores, fa que tot sigui més fàcil.
Per tant, la llista següent és important a tenir en consideració si voleu implementar un ERP.
- Involucra les millors persones. Això no vol dir que liderin el projecte els directius de les àrees, sinó que aquelles persones que són motor de canvi a l’empresa s’involucrin i siguin els principals transmissors de la nova cultura. I normalment,han deser persones que usaran el programari cada dia, no aquelles que gairebé no el tocaran.
- Atenció del directius i prioritat de tota la companyia. Sense l’atenció i dedicació de la direcció general o dels principals directius, un projecte d’aquest tipus no tindrà èxit. Sorgiran molts dubtes que han de ser resolts moltes vegades a alt nivell, i per això els directius han d’estar compromesos i convençuts de la decisió presa. A més, aquesta implantació ha de ser prioritat de l’empresa, i que aquesta prioritat tingui una traducció en els objectius anuals o les primes per objectius.També, pel departament de tecnologies de la informació, l’ERP ha de ser clau, han de ser ells els supervisors de la correcta integració a l’empresa.
- Canvia el procés i no el software. Normalment, els ERPs intenten sistematitzar les millors pràctiques dels negocis, per tant, sempre és millor intentar optimitzar o canviar els processos propis per a adaptar-los al software. Si el programa és massa complicat, sempre es pot customitzar per simplificar, però no s’ha de caure en la temptació de complicar-lo més. Hi ha una excepció en aquest procés, i és quan els processos són crítics per a l’avantatge competitiu de la nostra empresa. Aquí llavors s’ha de fer un esforç d’inversió per tal de programar aquells mòduls no disponibles.
- Itera ràpidament, enfoca en velocitat i no en l’anàlisi. No estic dient que no s’analitzi, és el primer que s’ha de fer abans de començar el projecte, sinó que un cop decidit i començat, s’ha d’evitar la tendència en moltes organitzacions de pensar i pensar eternament i no prendre decisions. Això és un desperdici de temps i de diners en aquests projectes. Per tant, un cop fet el kick-off, el millor és iterar ràpidament i intentar complir les dates marcades, sense que aquestes siguin la prioritat. El més important és el procés, i que el software hi faci d’aquesta forma.
- Tria bé el teu partner o partners. Implementar un ERP és un esforç de diners i cultural important, on es diu que més d’un 70% dels projectes fracassen per durar més del previst o bé costar més diners. Per tant, si som una empresa més gran, és important que seleccionem bé el software i el consultor/integrador, i si som una empresa més petita, el nostre partner és estratègic i cal fer-ho bé. També, els contractes han de ser inte·ligents i que cobreixin les eventuals contingències que sorgiran, tant en qüestions de software com de hardware. Cisco així ho va fer.
Tekom 2011
Last week, I had the chance to present at Tekom, one of the biggest conferences in the localization industry, thanks to the proposal
submitted by one of our clients. We tried to give some insights into the integration of a macine translation tool into a medium-size Language Service Provider (LSP). And I think it was worthwhile, because a number of issues arised after our talk, e.g. how clients perceive machine translation, if translators are paid by the hour or per word, for which language pairs and domains it is best-suited to apply those technologies, which is the throughput per day for a normal translator, etc. Besides, we had the chance to present our terminology extraction tools, as well as our quality check report for the translation industry.
I was impressed big the size of the event, and by the language spoken. Many booths had the materials in German and some people did not even speak English, although there were many interesting products and services that could be sold throughout the world. In particular, I learned a lot from the authoring perspective, which is a market we are addressing now with our natural language processing tools. Since the most powerful technology brands are German, the authoring is primarily done in that country either in English or German. And the industry is several steps ahead of what is being done in Spain. No worries, we are good at other fields within the sector.
This made me think about the importance of the environment to succeed globally. It makes no sense when countries and governments try to create a market or an industry out of nothing. If you have the seeds, trees can grow, otherwise all your efforts will be futile.
L’Eric Teruel, fundador de Finixer
Més tard del que voldria, ja que fa dies que em va enviar la informació, us vull presentar a l’Eric, un enginyer informàtic a qui vaig tenir com a alumne al Màster d’Emprenedoria i Gestió de la Innovació al Tecnocampus el curs passat, que lidera en aquests moments Finixer, el lloc web de recomanació d’esdeveniments esportius.
L’Eric és un apassionat de l’esport, practica atletisme des dels vuits anys i entrena per acabar algun dia un Ironman! També és addicte a aprendre i millorar cada dia amb energia, i no pot ser d’una altra manera pel projecte que lidera. Actualment, està fent triatlons, i amb uns bons temps! És un crack, però això només s’aconsegueix amb passió i constància com la que demostra en el seu dia a dia.
Segons la seva opinió, es comet un fracàs de veritat quan no se sap entendre un fracàs com una oportunitat per aprendre i millorar. I així s’entèn el seu històric, passant de no treure el primer curs d’Enginyeria Informàtica a fer l’Enginyeria Tècnica, després la Superior, el First Certificate d’Anglès i més del 50% d’empresarials a la UOC, i ara el màster. Aquell petit fracàs el va convertir en una persona capaç de superar-se contínuament i fer el triatló del coneixement. Potser si aquell estiu previ al primer curs universitari hagués agafat forces en comptes de treure’s el carnet de conduir i treballar durament a una fàbrica, tot hagués estat diferent. Igual que fracassos, tinc moltes victòries, la majoria petites i sobre un mateix. La més especial, acabar la carrera tècnica a curs per any i amb bona nota, convertir-se en el primer titulat universitari de la família, un exemple a seguir.
En aquest sentit, creu que un dels ptijors errors és tancar-se portes per creences autolimitants, per falta d’ambició o valor. Les oportunitats s’han d’aprofitar quan es presenten, després és massa tard. Un error que va cometre va ser exigir massa a la gent propera, sempre s’ha d’empatitzar amb l’altre i no creure que són com tu. Quanta raó té. I potser troba a faltar haver cuida’t una mica més dels seus amics i de la seva família, no tot és feina, estudis o esport, remarca. Aquesta actitud positiva que s’extreu del que diu, és el seu millor encert, que ens ajuda a vançar i a ajudar els altres, a més de tenir efectes positius a la salut. Ell ho va veure clar des que va escoltar fa temos un discurs de l’Emilio Duró.
Mai ha tingut ídols, però potser qui l’ha inspirat més és el seu pare, que té 51 anys i encara no el guanya corrents, fa 10 quilòmetres en 37 minuts! Això sí, es treu l’espineta guanyant-lo en triatlons … A més d’ell, li agrada trobar aquelles petites joies que tota persona pot oferir, tothom et pot inspirar.
El seu millor moment del dia, al matí, entre les set i les nou, i encara millor si les inverteix a escapar-se a Collserola després d’una nit de pluja. Relax i desconnexió assegurats. En aquests moments pensa que si tornés enrera, tornaria a gaudir intensament del camí, cada dia. I mentre corre, somia, persegueix els seus somnis que evolucionen cada dia una mica més … El primer, Finixer, després, els projectes que vinguin, propis i d’altres emprenedors, això sí, sempre que siguin amigables, divertits i rendibles. De ben segur que convertiràs aquest somni en realitat.
Força i sort!
Direcció de Producció i Operacions
Avui estava repasant el que hem fet aquest trimestre, i trobo que falta una mica de fil conductor, i fent una mica d’autocrítica com alguns heu expressat, potser faltaria l’encaix que hauria de marcar jo. En comptes de fer-ho a l’aula i robar-vos protagonisme, ho faig doncs a través d’aquí. Qualsevol suggerència em dieu, i si teniu dubtes, ja sabeu que estic disponible pels canals habituals el més ràpid possible.
En definitiva, us deixo a aquest enllaç les transparències que vaig fer servir l’any passat durant les 10 setmanes del curs. Espero que això faci que us quedi una mica més clar l’objectiu final de tot plegat. Us recomano la part final del pla d’operacions en realitat, sobretot pels que fan el cas d’una empresa. Però els treballs d’aquest any han de ser més detallats fins i tot.
En general, estic content de les presentacions que heu fet, valoro l’esforç que esteu fent per a entendre tot i exposar-ho, que no és fàcil. A partir d’aquí, espero veure també bons treballs! Els que m’envien seguiment demostren bons primers borradors, segur que sortiran grans treballs. Els que no m’envien res, s’arrisquen a que el treball no compleixi els objectius que crec que han de ser-hi. Vosaltres mateixos, recordeu que el límit d’entrega és el 22/12/11.
Les notícies, estic impressionat pel blog dpionews.wordpress.com, i també pel nombre de missatges intercanviats a twitter. Ara és el moment de passar a l’acció a twitter. A més d’enviar-m’ho a mi, heu de tenir interacció entre vosaltres i comentar les notícies que publiquen els vostres companys sobre el tema que sigui, per comparar i ampliar. L’objectiu és que analitzeu i valoreu més, no només difongueu. Fixeu-vos doncs en l’exemple del blog dpionews. Qui s’atreveix a generar un altre blog on tothom pugui participar?
Valoraré doncs per al 20% + 20% aquesta interacció real i virtual, ja que a classe, de moment, com que no us llegiu els temes, la discussió presencial no té el nivell que esperava, però de tot s’aprèn i ho millorarem.
El Manel Sarasa al Tecnocampus
Dijous passat vaig tenir l’oportunitat de portar al Tecnocampus el Manel Sarasa, i el plaer de dialogar amb ell sobre la seva experiència emprenedora. L’auditori era ple per sentir de primera mà les seves experiències, tant a Cluster com a Openbravo, i després amb els diversos projectes on inverteix o assessora, i el seu nou projecte emprenedor Wine is Social, un e-commerce innovador de vins.
De la part inicial, em quedo amb el seu entusiasme per a emprendre, per dur a terme projectes rellevants amb aspiracions de convertir-se en el líder del mercat, d’algun mercat en concret. No s’ha de tenir por, va repetir en diverses ocasions aquest emprenedor en sèrie, ens hem de deixar d’històries – excuses – i anar a fer el nostre propi camí. Només així tindrem èxit. En aquest país hi ha molt bones idees i es curra molt, només ens falta part de l’ecosistema. I això poc a poc va canviant, si tens una gran idea i ja estàs venent, segur que trobes el capital per tirar-la endavant. En la segona part, va resumir les sis tendències cap a on van els models de negoci, i va explicar-ne alguns d’interessants 
Tindrem disponible aquí el vídeo de l’esdeveniment, mentre arriba, podeu gaudir dels altres materials de la Unitat TecnoDidàctica del Tecnocampus!
October
This October comes full of events for me, from which I’ll try to learn, as always.
The first one comes this Tuesday, 11th, at 12h,at the Autonomous University of Barcelona (UAB), where I’ll explain during 90 minutes my entrepreneurship experience for the NLP students in the TICOM Master. Besides, I’ll give some hints on the basics of machine translation. If you are interested to come, please let me know.
On 18th October, I’ll go to Germany to give a speech in TcWorld/Tekom on the usage of machine translation solutions in language service providers. Hope to see you there!
And the last thing by now is my cooperation in a new series of the dialogues among entrepreneurs in Tecnocampus, where we will get to know Manel Sarasa better.
ERP teoria i pràctica
En aquesta sessió, l’objectiu és que els estudiants coneguin l’evolució de la planificació de recursos, des del MRP a l’ERP. A més, m’interessa molt el cas de CISCO, que mostra una aplicació pràctica d’aquestes tecnologies dins una empresa d’alta component tecnològica, i evidencia quin és el seu rol dins l’arquitectura de tecnologies de la informació. Aquí teniu els materials.
Aquest tema el deixo més lliure als que presentin, i per això dóno més varietat de materials, però el cas de CISCO ha d’ocupar gran part del temps dedicat a exposició. A més, s’han de tractar els següents punts de forma obligatòria:
- Quin és l’objectiu principal d’un sistema MRP? Quins documents genera i què contenen? Per què es poden produir desacords entre els inventaris físics i el que diuen els papers? Cal realment tenir una constància 100% fiable dels materials estocats?
- Explica l’evolució dels sistemes, des del Material Requirements Planning (MRP) al MRPII (Manufacturing Resource Planning), per acabar a l’ERP. Què es millora en cada pas?
- Avantatges i problemes de les implementacions ERP. Què es pot aprendre del cas de Cisco des d’una perspectiva de la gestió estratègica de les operacions?
Materials assignatura
Per a l’assignatura de Direcció de Producció i Operacions, us deixo un material bàsic de referència aquí.
Mètodes de previsió de la demanda
Preveure quantes unitats del nostre producte ens compraran és essencial per a una bona planificació de la producció i les operacions. Com es pot veure en els materials preparats i aquí, existeixen diversos mètodes de previsió, que usarem en funció del nostre negoci i la nostra estratègia. En aquest cas, es tracta de presentar els diversos mètodes que el grup cregui que són més importants o rellevants, i treballar un cas. En el cas, s’han d’analitzar i calcular les previsions per als tres mètodes proposats.
L’estructura de la classe hauria de ser més o menys la següent:
- Presentació del problema i la utilitat amb exemples i notícies rellevants si les podeu trobar (5 minuts).
- Explicació i derivació d’alguns mètodes de previsió de la demanda. Ajudar-se de l’Excel per a mostrar-los gràficament (25 minuts).
- Presentació del cas en genèric i discussió sobre les 3 opcions sobre la previsió. Hi ha alguna opció millor? (30 minuts).
