Retazos conectados

L’Àlex, emprenedor que creu en la innovació com a eina de treball, segueix i el segueixen més de quaranta mil persones a twitter. Això només pot ser possible essent una persona que escolta, dialoga, comparteix i que gaudeix experimentant amb les xarxes socials. També, aquesta manera de ser i de fer és la llavor de la que va sorgir shotools, l’empresa que ara dirigeix.

Dins tot l’univers de persones que estan a Internet, com trobem les que ens interessen i podem establir relacions més estretes? Aquesta, entre d’altres qüestions, és la que resol la seva empresa, tot un referent 2.0 ja amb premis rellevants com el Seedrocket, i participació destacada a Plugg i Innovate!2010, entre d’altres. Aquesta start-up global també és conseqüència dels seus fracassos empresarials, ja que un projecte seu també basat en twitter, Twittexperts, no va reeixir com ell hagués esperat l’any passat. Els petits entrebancs et fan caminar més fort cap a l’èxit.

Arribar lluny tot sol només ho aconsegueix quan surt a córrer i es perd pels camins del bosc, a l’estil del seu estimat Coyote, que no es rendia mai, sempre endavant, però en l’empresa se sap rodejar del millor equip, amb qui estableix una comunicació interna excel·lent, escoltant-los i preocupant-se de veritat per ells. De fet, la falta de comunicació interna pot fer caure els projectes més sòlids, i no vol que això passi a Shotools de cap manera, i per això l’equip és com una família.

El seu millor moment del dia, ben d’hora al matí, quan encara no hi ha activitat i es respira tota la tranquil·litat del món, és llavors quan hi ha el millor Àlex, el que somia amb continuar sent feliç amb el que fa, i deixar-se de preocupar en excés pels resultats. Si fas el que t’agrada, els èxits vindran de forma natural, i sinó, sempre podrà tornar enrera per a estudiar teatre i fer-se actor, una vocació que d’alguna forma potser ara recupera cada cop que presenta la seva empresa davant mitjans, inversors o d’altres emprenedors.

Força i sort!

Com heu vist en el post anterior sobre ell arrel de La Contra de La Vanguardia, em van agradar moltes de les coses que s’hi deien i hi estic plenament d’acord. Arrel d’allò, li vaig enviar un correu per a fer-li un dels meus perfils, i abans que me n’adonés, tenia la resposta a la bústia d’entrada. I em va fer molt, molt feliç. Gràcies des d’aquí també, això demostra la qualitat de la persona i una especial consideració vers els altres i les seves iniciatives innovadores!

El Josep Maria és enginyer industrial, però des de sempre ha estat vinculat a l’educació, la divulgació científica i el màrqueting de televisió, especialment dins TV3, cadena en què va dirigir i presentar programes com Més enllà del 2000 (era meravellós) o Punt Omega per passar més endavant per la Direcció de Màrqueting de TV3 i també per la d’Innovació a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Ara s’ha reciclat en Gestor de la Innovació i, com a La  Contra de La Vanguardia, molts el defineixen com a motivador d’innovadors de forma molt precisa. Aquests programes sembla que sorgeixin de forma natural de la seva principal font d’inspiració, Teilhard de Chardin.

El camí de la vida el va portar a casar-se massa jove, el que considera com a primer fracàs personal, però no se’n penedeix de res del que ha fet. De fet, si es pogués tornar enrera, faria exactament el mateix, fins i tot els errors, ja que són ells els que li han ensenyat més a la vida, molt més que els èxits, i això que n’ha tingut uns quants des d’aquell primer programa de televisió que va conduir sense haver trepitjat un plató a la seva vida. Potser això el fa creure que té moltes vegades tota la raó, i se n’oblida del seu millor encert, pensar en el lloc de l’altre, amb tot el que comporta. Aquesta empatia és ara clau dins la seva tasca de motivar innovadors.

Des del seu lloc ideal per a escapar-se, Angkor Wat a Cambòdia, somia amb fer la volta al món, amb intensitat.

Força i sort!

No recordo exactament quan vaig conèixer el Roger, el que sí sé és que vam jugar plegats a tennis plegats durant força anys, tant al Club Natació Sabadell (antiga Piscina Municipal) com a Sant Feliu del Racó, més o menys fins que ell va marxar al Japó un temps durant la carrera. A partir de llavors, ens hem anat creuant per Sabadell de tant en tant, i som amics al Facebook, que és meravellós per a mantenir vives moltes relacions. I l’he anat seguint a la seva empresa, Cofama Wines Export, sense cap mena de dubte, tot un èxit empresarial de la ciutat.

Emprenedor per naturalesa, ha comès massa errors, diu, que li han servit per a què Cofama Wines Export sigui ara tot un èxit. Des del principi ha estat lligat al món del vi i el cava, i precisament ara es dedica a exportar les seves pròpies marques per tot el món, amb l’objectiu de donar a conèixer una part important de la cultura catalana a través de dos del seus millors embaixadors: vi i cava. Quan volta, gaudeix si troba referències catalanes, com haver menjat uns calçots boníssims (servits en teula) recentment a Chicago.

La seva primera victòria, de més jove, va ser aconseguir pagar-se una estada de 6 mesos als Estats Units, treballant-hi amb la intermediació de productes de tot tipus, tot i que després n’han vingut moltes més. Des de llavors fins ara, si una cosa ha après del cert és que, en el seu món del comerç internacional i la exportació, el millor soci és el banc. Un bon consell per a emprenedors, no sempre hem de buscar companyia amb d’altres socis si realment no hi ha compartició de valors, objectius, etc, i és realment necessari. Un de sol pot ser un equip guanyador també, com ho demostra el Roger.

En la seva vida, considera essencial enriquir-se amb tantes experiències com siguin possibles, estudis, viatges, feines, etc, que et proporcionen coneixements (know-how i know-who). A partir de llavors, només queda una: aplicar-ho a allò que a tu i només a tu et sembli que pot ser un bon negoci. Et podràs equivocar, però segur que no et quedarà el mal regust a dins de no haver-ho intentat. Si gaudeixes amb el que fas i deixes la feina realment ben feta, serà el millor moment del dia quan marxis per gaudir de la família i dels amics.

Sense que ell ho sàpiga, una de les persones que l’han marcat més en la vida és el seu avi, un home de negocis de més de 80 anys encara en actiu, que fa esport cada dia, es llegeix i rellegeix tots els diaris al matí, i encara gaudeix gestionant els seus diferents negocis familiars. Probablement pensa el mateix que el Roger, si pogués tornar enrera, intentaria viure el mateix que ha viscut fins ara …

A l’estranger, li apassionen els colors i les olors d’Istanbul, però potser on més es relaxa i desconnecta és a prop de casa, en família, a Sant Feliu del Racó, un poble molt tranquil i acollidor. Des d’allà, somia seguir vivint la vida que li ha tocat viure (o la que ha buscat) en família, amb la seva dona, el seu futur fill que vindrà als volts de la primavera del proper any, i els que puguin arribar.

Força i sort!