Retazos conectados

Continuem amb els perfils d’emprenedors en sentit ampli, aquest cop amb l’Albert Torruella, un gran intraemprenedor del Vapor Llonch de l’Ajuntament de Sabadell, ànima de la Xarxa Onion, professor de Direcció Estratègica a la Universistat de Barcelona (UB) i coautor del llibre Escola d’Emprendors, amb el Ferran Peiró i en Guillem Perdrix (a la foto). Per cert, us el recomano, és molt divertit i ajuda quan estàs començant a emprendre, i si ja has passat l’etapa, serveix per consolidar pensaments i recordar aquells moments amb nostàlgia.

Cronològicament, el seu primer fracàs creu que va ser el primer any d’universitat, on no va aprovar cap assignatura, cap ni una! Però va aixecar el vol, i quatre anys més tard tenia la llicenciatura a la butxaca i dos anys després acabava el màster en Direcció Econòmico-financera a la UB, cosa que li va permetre fer classes a la institució. Un petit entrebanc per fer un salt endavant, és un clàssic en les respostes del primer fracàs i la primera victòria. També ha tingut algun fracàs emprenedor, però l’explica al final del llibre, així que llegiu-lo per saber què és! En tot cas, l’error més gran que ha comès ha estat no saber valorar la feina d’un mateix. No s’ha de caure en el parany de fer com l’emprenedor tipus David el Gnomo, el propi sou s’ha de comptar com a despesa, afirma amb rotunditat.

Confia en la capacitat, voluntat i intuïció d’un mateix, i diu que això és el seu millor encert, barrejat amb una gran capacitat d’anàlisi. Potser per això, no té grans referents, sinó que l’inspiren els sentiments, emocions i capacitats que transmeten certes persones, en especial, voluntat, esforç, capacitat de treball, il·lusió… I no li ha anat pas malament fins ara. Per això, si tornés enrera, segurament no canviaria res, dels èxits aconseguits se n’ha d’estar orgullós i satisfet i dels errors se n’ha d’aprendre per no repetir-los!

El seu millor moment del dia és al matí, quan es lleva ben d’hora ben d’hora, i també al vespre quan arriba a casa i està amb la seva dona, amb qui esperen un fill. Tot un canvi! De ben segur que llavors continuaran passant molts dies a la costa, més al nord de Roses, en èpoques de bon temps, un dels seus llocs ideals per a escapar-se. Però potser li treurà una mica de temps per a les altres evasions, el futbol amb els amics, l’esquaix, o el Barça al Camp Nou.

Pot sonar una mica utòpic, però somia amb un món sense gana ni armes ni guerres. Potser primer s’haurien de distribuir millor els aliments, en el món actualment es produeixen més de 10 vegades dels necessaris per alimentar la població mundial. I have a dream … Per això, m’agradaria acabar amb una cita del llibre que em va encantar en llegir-la i és un poema inspirador per l’Albert, el podeu veure al pròleg a la página de l’editorial Libros de Cabecera  on hi ha més informació sobre ells i el llibre!

Si penses que estàs vençut, vençut estàs.
Si penses que no t’atreveixes, no t’atreviràs.
Si penses que t’agradaria guanyar, però que no pots, ja has perdut.
Perquè en el món et trobaràs que l’èxit comença amb la voluntat humana.
Tot és un estat mental.
Has de pensar bé per elevar-te.
Has d’estar segur de tu mateix abans d’intentar guanyar un premi.
La batalla de la vida no la guanya sempre la persona més forta o la més lleugera,
perquè tard o d’hora el que guanya és aquell que creu que pot fer-ho.

Christiaan Barnard

Força i sort!

Avui he corregut la meva tercera mitja marató, una a Barcelona i dues a casa, a Sabadell. M’agrada molt córrer, però més estar amb la Montse, l’Anna i l’Ares els caps de setmana

La primera van ser 1h48m18s (Sabadell), 1h49m44s a Barcelona (on em vaig lesionar), i avui una mica més (1h50m20s) … Poc a poc anirem recuperant forma i posant-nos a to, però el mal de queixals d’aquesta setmana – des de dijous que prenc antibiòtics i nolotils – i la baixa forma després de l’estiu han decidit el temps. Això sí, portava els quets nous comprats al Runnersworld de Sabadell, que és a la Gran Via, davant de l’antiga fàbrica d’Arttextil, molt recomanable.

El més impressionant d’aquestes curses, l’ambient, que empeny, i molt millor el recorregut d’aquest any que el del passat.

Per cert, us recomano la web de la Sabadell Run Series, amb totes les curses de la ciutat. Tinc ganes de fer-hi la meva primera Sant Silvestre!

Aquest any he corregut la mitja marató de Sabadell, que es fa durant els dies de Festa Major juntament amb la Cursa Popular. Feia temps que en tenia ganes, però potser no en fa tant que estic preparat per a acabar-la. Estic content del meu temps, 1h48m18s, a un ritme de 5m09s el kilòmetre (dorsal 1159 a la foto de sota de F. Carrión).

L’important en l’esport, com en la resta de coses de la vida, és anar-se marcant petites fites que puguis assolir. Fa dos anys vaig córrer la popular, i vaig acabar-la fet pols, amb agulletes durant alguns dies. En canvi, l’any passat ja vaig fer la mitja-mitja, a un bon ritme. Des de llavors, he continuat fent esport regularment, sense entrenar-me específicament, i per això, aquest any he pogut acabar una mitja sense agulletes al dia següent. Em queda encara una mica per fer una marató, però tot arribarà, sense pressa però sense oblidar-me’n.

Com suposo que li passa a molta gent, l’esport em serveix per estar millor amb mi mateix, per poder pensar a les meves coses, per relaxar el cap després de jornades intenses d’esforç intel·lectual… I espero que tingui també un benefici en la salut a llarg termini! De fet, el meu colesterol genètic ja ho agraeix, i en uns 20 mesos he perdut 12 kilos (s’ha de dir en tot cas que abans me’n sobraven uns quants). Amb tot això, em permet també portar l’Ares en la motxila, abans la de davant i ara la de darrera, amb relativa comoditat, cosa que no hagués pogut fer d’una altra manera. Estic feliç.

Ara, el proper repte que tinc és fer els 10km en 40 minuts, primer en cinta, i després en cursa. Ja aniré informant!

Ahir vam fer l’últim dinar del curs de la Junta de la xarxa de cooperació empresarial sense ànim de lucre Onion, un grup d’empresaris del Vallès Occidental compromès amb el creixement empresarial mitjançant la cooperació i la confiança entre diferents entitats, recolzats pel Vapor Llonch de Promoció Econòmica de Sabadell. I això no és possible sense confiança.

En els més de 3 anys que portem treballant, hem fet moltes activitats per a promoure l’emprenedoria a Sabadell, orientats especialment a activitats d’alt valor afegit, com podeu veure al blog de la xarxa. I des que l’Associació es va constituir formalment al Novembre del 2009, el ritme ha estat frenètic, portant tant a empresaris d’èxit reconegut com a emprenedors anònims que buscaven trobar d’altres emprenedors amb qui fer nous projectes. Ho he comentat moltes vegades, quan l’emprenedoria pica el teu cor, necessites rodejar-te i nodrir-te d’empresaris amb més experiència per tal que el primer pas sigui una mica més enllà del que faries tu sol. Res no garanteix l’èxit, però tot ajuda a que el camí dur que s’ha de recórrer no ho sigui tant.

Personalment, el fet de ser el president des de l’Octubre de 2009 m’ha aportat moltes coses. En primer lloc, m’ha fet conèixer bé empresaris de la meva ciutat, Sabadell, que altrament difícilment hagués conegut, en sectors diversos com el disseny, les TIC, la consultoria o petits negocis de tota mena. Sempre n’aprenc, i em serveix per anar perfilant el meu propi camí.

Per altra banda, aquesta confiança generada ha fet que les seves experiències en moments durs de crisi econòmica profunda com l’actual t’aporti més energia. Si veus que el teu entorn tira endavant, tu també te n’hi vas. Els errors de tots han fet aprendre a tots, i els casos d’èxit tant de creixement, com de cooperació o tecnològics impulsen al grup. Està ben rodejat en aquest món és clau …

Per altra banda, he vist molts trets característics del emprenedors i empresaris que crec que és important, i moltes vegades cal desmitificar. Som tots persones treballadores, compromeses, honestes, amb esperit de sacrifici i amb ganes d’ajudar els altres, experts en els seus camps, i amb inquietuds i preocupacions molt particulars que ens fan tenir la ment 24 hores al dia ocupada. També veig que és molt important reforçar certs àmbits com la gestió financera o el desenvolupament de negoci, a més de l’estratègia, que moltes vegades es veu desbordada pel dia a dia.

Hi treballarem i continuarem creixent, no ens oblidem que la pime és el motor econòmic i de generació d’ocupació del país!