Retazos conectados

Escritos de Diego Bartolomé para acompañar a la vida

Sopar amb la Montserrat Tura


Vaig tenir la oportunitat de sopar dimarts en petit comitè amb la Montserrat Tura gràcies a l’amic Eduard Batlle, sempre atent i creant valor en aquestes trobades informals que organitza amb una facilitat i naturalitat envejable. Va ser tot un plaer compartir i conèixer una gran persona, independentment dels colors polítics, com ho demostra que tant gent del seu partit com dels rivals parlen bé d’ella. I no va defraudar.

Es va mostrar molt propera i sincera, sense màscares ni escuts, crítica amb el sistema i sobretot amb ella mateixa.Fortament arrelats els seus ideals d’esquerres, no va defugir de cap pregunta, per molt directa que fos, responent com si estigués en família, i és d’agrair. No busquem declaracions que trobaríem als diaris, sinó paraules que flueixin espontànies sense censura.

Va fer que estigués encara més a prop quan es va emocionar – en diverses ocasions – parlant de la seva família de tradició republicana i de la seva joventut revolucionària en època franquista, el passat ens fa com som ara i no seríem res sense tot el que conforma la nostra vida. Aquest esperit de lluita i de canvi del status quo encara el manté, però sempre a través del diàleg i enriquint-se amb tots els punts de vista de les persones que l’envolten.

De fet, haver estat alcaldessa probablement ha fet que aquesta rara avis dins el sistema polític actual busqui dins l’altre per donar-li solució al que més li preocupa. I fins i tot troba que és molt més interessant quan l’interlocutor no és del mateix parer i fa que hagi de pensar de forma diferent.

Gràcies Consellera pel seu temps i gràcies de nou Eduard!

Written by Diego Bartolome

13/11/2010 a 00:10

A %d blogueros les gusta esto: