Retazos conectados

Escritos de Diego Bartolomé para acompañar a la vida

L’Albert Bosch


Casualitats de la vida emprenedora. Després d’haver parlat amb l’Albert en un fòrum d’ESADE cap al 2008 o 2009, ara fa unes setmanes ha participat en el Fòrum Empresarial de Sant Joan Despí que va organitzar la Xarxa Onion. Un plaer sentir-lo lligar l’experiència esportiva amb l’empresa. Aquí us en deixo el perfil més personal d’una persona emprenedora en tots els àmbits, com podeu veure a la seva pàgina personal, és espectacular!

L’Albert és un apassionat de l’emprenedoria, on promou i accelera projectes d’Energia i Medi ambient, entre d’altres, i de l’aventura, vivint experiències extremes per tot el món, des del Dakar fins al projecte set cims, passant per molts reptes corrent, en moto o en el que calgui. De ben segur que una part impulsa a l’altra, i no podria viure sense cap d’elles.

Diu que no recorda el seu primer fracàs, de fet ningú ho acostuma a fer, però l’important va ser muntar un restaurant que va haver de traspassar perdent diners al cap de menys de dos anys. Potser no estava preparat per la tranquil·litat del dia a dia. Tampoc no guarda un record definit de la primera victòria, però com a rellevant destaca deixar una feina segura i de projecció en una multinacional per muntar-me un xiringo pel meu compte. Dos intents fracassats, amb una gran satisfacció, mantenir-se fidel al meu projecte. I tant, molt millor!

Relaten alguns llibres que l’empresari millor sol que amb socis, sempre excepte en algunes petites excepcions, però l’Albert afirma que el seu més gran error empresarial ha estat pensar-me que ser sol o soci majoritari en una empresa és molt important.  De fet, molts dels millors negocis del món són compartits, i la seva experiència emprenedora demostra que, fins i tot, els millors són aquells en els que un mateix no és majoritari. Complementarietat per excel·lir.

El seu millor encert és ser fidel a un Pla Estratègic Vital personal, que li permet prioritzar el model de vida aventurera i emprenedora front a l’ambició econòmica. De fet, si tornés enrera, viuria de forma menys acomodada i conservadora l’etapa que va entre els seus estudis universitaris i la creació d’una família.  Hagués viatjat encara més i viscut encara més aventures… No és d’estranyar, doncs, que les persones que més l’han inspirat hagin estat els grans viatgers de la història, aquells que tenien necessitat d’endinsar-se en llocs incerts i desconeguts per eixamplar el seu planell físic i mental, i en cita alguns exemples com Alexandre el gran, Marco Polo, Colom, Shackelton, i Admunsen.

Amb aquesta experiència i energia vitals, i amb un coneixement de llocs on gairebé ningú de nosaltres ha estat, el seu lloc ideal per a escapar-se és a casa, malament el que a casa no hi està bé i necessita escapar-se d’un dia a dia poc feliç. La veritat és que penso molt en això cada cop que hi ha una dia festiu i la gent fuig corrents de les ciutats … Hem de ser feliços on vivim, sinó el model no funciona.

És en el seu millor moment del dia, en despertar-se, quan pensa que cada dia és un regal que hem de viure amb tota la intensitat possible, i somia amb continuar vivint sempre amb esperit d’aventura, combinant la part responsable i seriosa de la vida, amb la part apassionada i intensa de l’aventura. Una vida que dóna per a escriure un llibre.

Força i sort!

Written by Diego Bartolome

10/05/2011 a 00:13

A %d blogueros les gusta esto: