Retazos conectados

Escritos de Diego Bartolomé para acompañar a la vida

Archive for the ‘Actualidad’ Category

L’Albert Medran, de change.org

Albert MedranFa uns quants dies, a l’ESDi, vam tenir l’oportunitat d’escoltar l’Albert Medran, director de comunicació de change.org a Espanya. Molt interessant el que fa aquesta plataforma de peticions, la més gran del món, que dóna una mica més de poder als ciutadans per portar les seves demandes a la realitat.

L’Albert es defineix com una persona que treballa per a que la gent se n’adoni del poder que té canviar les coses. Un cop comences a veure que les teves accions tenen els seus fruits, no pots parar. Tot això, pels incitadors del canvi, són petites victòries, com la seva primera, que va ser guanyar un premi als Jocs Florals de la seva escola a segon de primària. No ha deixat d’escriure des de llavors. Aplica el seu millor encert, fes el que t’agrada i estimes.

Si ho fas, amb seguretat en tu mateix, evolucionaràs i seràs millor cada dia. Per això, intenta aprendre dels seus petits i grans fracassos, com per exemple, permetre una entrevista durant una crisi de comunicació. Però només fracasses si no n’aprens. I de ben segur que allò va ser una gran lliçó. Si tornés enrera, el que potser canviaria seria haver sortit abans de l’armari. Però les coses passen per algun motiu. Convençut estic que també va ser un bon aprenentatge.

Inspirat per la seva família, potser a l’Empordà, el lloc on intenta escapar-se sempre que pot, somia amb un món sense injustícia. I està lluitant per a aconseguir aquest món millor que tots voldríem.

Força i sort!

Written by Diego Bartolome

17/03/2013 at 19:21

I’m not on strike

At SMEs, we work hard to change a little part of the world.

I think that there are better ways to show that you  are dissatisfied or you don’t agree with some things governments, banks, or other stakeholders from the Establishment. The answer should never be punishing other citizens like you.

Why don’t you focus and try to really bother those that should be aware that you feel really unhappy?

Don’t let politicians talk, or make their words silent, for a day, or even for some weeks. This would be a real punishment. If you are against the government for raising taxes, don’t pay them. If you don’t agree with banks, put the money in a safer place. Don’t trust them and make them suffer as they are doing to many families. There is the concrete task that works seamless for every claim. Find it, and focus on it, one at a time, revolution will come.

But if you do any of the previous actions alone, it won’t have consequences, you have to coordinate millions. And that’s real work. It’s not something that can be done from one day to the other. It’s much easier the way unions propose nowadays, but it’s not effective. So maybe unions are not doing a great job either.

It’s up to you. What is really powerful?

Written by Diego Bartolome

14/11/2012 at 09:38

Publicado en Actualidad, Entrepreneurial thoughts

Tagged with , ,

Fomentant l’emprenedoria

Aquesta setmana ha estat gran fomentat l’esperit emprenedor i cooperatiu. Hi gaudeixo molt en aquests esdeveniments, tant si són per a gent ja adulta com per a joves. De fet, una mica més amb aquests últims perquè tenen tota la vida per endavant i una energia sense límits.

El primer va ser dimecres, el taller de Linktostart, gràcies a l’ESDi i a l’Albert Torruella, autor del llibre Escola d’Emprenedors per fer-ho possible. Va ser molt instructiu veure en què et pot ajudar Linktostart, sobretot en la posada en marxa de l’empresa, i també quins perfils d’emprenedors hi ha, sempre ben caricaturitzats per l’Albert.

És divertit analitzar-te i categoritzar-te com un son Goku, un MacGyver, un David el Gnomo o un Scooby Doo, entre d’altres, cadascú amb les seves peculiaritats. Després de veure el model de negoci presentat pel sherpa Jordi Puigdellívol com a eina per l’anàlisi estratègica de start-ups, vam passar a un taller interactiu on van poder interactuar els diferents perfils a la jornada, des d’estudiants de diferents disciplines a emprenedors inicials, i fins i tot algun empresari important hi havia. Esperem que es parlessin de negocis interessant i tinguem the next big thing entre mans!

Avui a primera hora del matí estava fent una xerrada de motivació emprenedora gràcies a la Fundació Escola Emprenedors i femCAT a l’Escola del Carme (Carmelites) de Sabadell. Amb estudiants de tercer i quart d’ESO el món es veu amb uns altres ulls i t’ho passes genial amb les seves aportacions. Aquestes xerrades volen mostrar la necessitat de l’empresa a la societat, i despertar l’esperit eprenedor entre els joves amb històries inspiradores i properes. I he gaudit molt explicant perquè són importants les empreses, i dins això, què fem a tauyou <language technology> i com faig les coses, en què inverteixo el dia. El millor, les grans aportacions dels estudiants i el diàleg que s’ha creat sobre el perfil de l’empresari clàssic de la vella escola que moltes vegades tenim al cap, molt allunyat de l’actual empresariat català!

M’agrada molt que les xerrades siguin participatives. Un plaer estar amb tots vosaltres i fins aviat!

Feliç 2012

Written by Diego Bartolome

02/01/2012 at 12:21

No entendemos los motivos …

… ayer estaba pensando un poco en los recortes de los distintos gobiernos en gasto/inversiones, además de en algunas prestaciones sociales y otras tantas medidas que estoy seguro que son más necesarias que nunca. Con tanto despilfarro acumulado por las administraciones públicas de todos los colores durante la bonanza, no hay más remedio, eso lo entendemos todos, pero quizás las formas han fallado.

En teoría, los políticos son líderes, y como tales deben actuar. En el imaginario colectivo existe la creencia de que durante estos años, muchos se han enriquecido a costa de todos, y se han generado burbujas por su propia ansia de crecimiento no fundamentado. Eso impacta en las decisiones que puedan tomar ahora, los primeros que se tienen que apretar el cinturón son ellos. La cuidadanía, de otra forma, no lo entiende.

Aunque hay otras acciones probablemente más prioritarias, quizás el proceso más adecuado para enderezar el rumbo del barco en el gasto hubiera sido el siguiente:

  1. Rebajarse el sueldo significativamente, no estamos hablando del 5% o 10%, sino del 50% o más. Dando ejemplo se consiguen más cosas. Y después, ligar lo que cobrarán a resultados.
  2. Disminuir el número de altos cargos, cargos de confianza (alias amiguetes), personal contratado, etc, para reducir el gasto corriente y mejorar la productividad de la administración.
  3. Evitar consumos excesivos en material de oficina, aire acondicionado, calefacción, etc. Quedarnos con lo necesario, p.ej no hace falta que nos congelemos en verano.
A partir de aquí, y una vez completadas estas acciones con éxito, todos los recortes, absolutamente necesarios, hubieran sido mejor vistos … En fin.

Written by Diego Bartolome

02/09/2011 at 11:43

Alcaldables per Sabadell

Aquí els teniu a tots, espero que us agradin els perfils personals, sense partits. Per cert, boníssimes les fotos de l’Helena, m’agraden molt més que les fotos oficials dels partits 🙂

Val a dir que l’assistència als esdeveniments que ha organitzat Onion ha estat fluixa en tots els casos, el que denota que està lluny la ciutadania i els empresaris de la classe política. Crec que és un indicador per a fer reflexionar els partits …

A mi, en tot cas, m’ha agradat conèixer-los a tots i veure què volen de Sabadell. Els governs locals, al final, són els que més impacten a les nostres vides.

En ordre alfabètic de nom, sense convencions polítiques:

Antonio Vega – Partit Popular (PP)

Carles Rossinyol – Convergència i Unió (CiU)

Carme Garcia – Iniciativa per Catalunya Verds (ICV-EUiA)

Juli Fernàndez – Esquerra Republicana per Catalunya (ERC)

Manuel Bustos – Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC)

Pau Comellas – Candidatura d’Unitat Popular (CUP)

Virgínia Domínguez – Entesa per Sabadell

Written by Diego Bartolome

07/05/2011 at 22:50

Publicado en Actualidad, Política

Feliz de volver a correr

No hablaremos hoy de la derrota del Barça ayer en la Final de Copa, aunque sí que me gustaría dejar esta frase de Guardiola al acabar el partido: “Siempre es mejor ganar que perder, pero nos tenemos que recuperar. La vida es así. No se puede ganar siempre. Nos levantaremos, claro que sí. Solo faltaría. Estos jugadores saben hacerlo, llevan muchos años haciéndolo“. Denota su estilo. Genial.

Ayer para mi fue un día feliz, pude volver a correr después de casi tres meses en que la rodilla no me dejaba. Estoy bien, sin ningún dolor, después de haber corrido en media hora seis kilómetros … Poco a poco recuperaremos el ritmo, pero he dado un pequeño paso hacia adelante. Seguirán muchos otros.

¡Fuerza para todos!

Written by Diego Bartolome

21/04/2011 at 09:32

Publicado en Actualidad, Deporte

Alcaldables per Sabadell

De moment, ja hem fet tres sessions, aquí teniu els seus perfils més personals.

Per quan hagi vist a tots de prop deixo el meu comentari més personal.

Juli Fernàndez – Esquerra Republicana per Catalunya (ERC)

Virgínia Domínguez – Entesa per Sabadell

Carme Garcia – Iniciativa per Catalunya Verds (ICV-EUiA)

Carles Rossinyol – Convergència i Unió (CiU)

Written by Diego Bartolome

31/03/2011 at 23:25

Publicado en Actualidad, Política

Juli Fernàndez, alcaldable per Sabadell

Avui era el primer dels esdeveniments que Onion ha preparat amb polítics, en concret, amb els alcaldables per Sabadell. M’agrada molt la iniciativa, perquè permet dialogar en un ambient distès sense premsa amb els polítics, i veure més enllà dels colors. Són persones, i conèixer la persona és clau abans de votar-la. Tant de bo sempre tinguéssim l’oportunitat!

Ja coneixia el Juli gràcies a l’Ariadna, de la seva època a Joventut. Sempre ha estat disposat a fer coses amb Onion, i això és d’agrair, a més d’haver coincidit amb ell en d’altres ocasions. Farmacèutic, és un emprenedor que ha deixat aparcada la seva carrera professional per dedicar-se a servir la societat. Si més no, és una decisió arriscada, i per tant, me n’alegro que estigui creant-se el camí com fem molts empresaris.

Estem d’acord amb moltes coses que ha dit, l’emprenedoria s’ha de potenciar des de la base i amb esforç, com manen els cànons. Això farà que tinguem una societat que consideri que l’empresari no és un ogre sinó algú que aporta valor, quant a riquesa i ocupació, i per tant se li han de facilitar les coses. Això vol dir, menys burocràcia i algunes subvencions temporals per a moments difícils, però no a qualsevol preu, no podem hipotecar el futur. Estic content que des de l’esquerra també es vegi l’empresari com un amic i no com l’enemic a batre. I no és d’ara, ja en fa d’anys. Partint de la premisa bàsica, faltaria la concreció de mesures, però això està coent-se lentament, i és aquí on les diferències d’ideologia marquen les prioritats.

Quant a ciutat, el Juli aposta per apostar per un clúster, i si s’ha de mullar, diu l’aeronàutic, en línia amb una de les múltiples apostes del govern local. Jo tinc els meus dubtes, però abans deixeu-me dir que he comentat que el procés d’apostar públic ha d’enfocar-se a un o dos sectors, i a escala local fins i tot un ja n’és suficient. Adreçar-se a més és sempre fer-ho pitjor. I l’aeronàutic, sí, tenim l’aeroport i hi ha poques ciutats a l’entorn que en tenen, però ja coneixem iniciatives aeronàutiques fracassades a d’altres ciutats per falta de base estructural i històrica … El CTAE és a Viladecans, per exemple. A més, a escala local necessitem empreses tractores que generin ocupació i entorn, per potenciar-les i que en conjunt el valor creixi. El sector privat tirarà del carro segur, el sector públic ha de ser un facilitador, com per exemple, formant a les persones que no tenen feina segons les necessitats de les empreses.

Hi haurà més info sobre el contingut de la xerrada al blog d’Onion, aquí només vull afegir que m’ha agradat l’estil proper i sincer, obert i dialogant, amb bon coneixement de la realitat de la ciutat. Ànims i endavant fins el 22 de Maig.

Actualització: dilluns 21/03 he publicat el perfil del Juli al blog d’Onion a El Punt.

Written by Diego Bartolome

17/03/2011 at 22:51

Medidas de ahorro energético

Estos días, la reducción de la velocidad máxima en autopistas y autovías a 110km/h está generando mucha controversia. Probablemente es cierto que reduce el consumo de petróleo, pero también conlleva otras consecuencias como la reducción de la productividad para comerciales y transportistas, entre otros. Pensad que una reducción del 10% en la velocidad máxima implica una hora más en circulación para una jornada de diez horas. Como siempre en estas decisiones políticas, creo que se mira el corto plazo y no el largo plazo.

Por ello, dejo aquí otras propuestas que no sé si se habrán evaluado para reducir la dependencia del petróleo, otro día hablaremos en general del mercado de la energía y su uso, muchas veces de dudosa eficiencia.

  1. Aumento de impuestos. Es impopular, aunque no más que reducciones de sueldo o la eliminación del cheque bebé o de los 400 Euros. Si aumentamos el impuesto sobre los carburantes, reduciremos los trayectos en los que se gasta más y son más innecesarios, los urbanos. Esto tiene impacto en empresas de transporte, pero se podría dejar igual para camiones o furgonetas, y subir incluso más que la media para vehículos de gran cilindrada o de gran consumo. Ley económica básica, a más precio, menos demanda. ¿Alguien lo ha tenido en cuenta?
  2. Mejorar la movilidad en las ciudades. El transporte público no se ha potenciado desde hace años y, salvo excepciones, en grandes ciudades usarlo implica muchas veces doblar el tiempo de trayecto. Si queremos desincentivar el uso del vehículo privado, quizás una buena opción es potenciar el transporte público, fomentar el uso de bicicletas o ciclomotores en ciudad, el caminar 30 minutos hasta el trabajo, etc. Pero parece que no preocupamos más por otro tipo de medidas como la velocidad variable, en vez por lo que sí importa. Además, andar hasta la empresa en ciudades también implicaría una mejora de la salud de los ciudadanos.
  3. Mejora de las infraestructuras. En vez de tanto AVE radial, quizás la inversión más rentable es en líneas de ferrocarril para transporte de mercancías, en red por España conectando los puertos y aeropuertos más importantes. Lamentablemente esto no da votos, pero implicaría una reducción de camiones por las carreteras de nuestro país y una mejora de la productividad evidente. Ningún gobierno, ni de derachas ni de izquierdas, lo ha potenciado, sino que se han dedicado al AVE, que sí que lo ven las personas, aunque tenga cierta infrautilización en algunas rutas.
  4. Cambiar los patrones de trabajo. Barcelona es un claro ejemplo, aunque supongo que Madrid, Valencia, Bilbao u otras grandes ciudades son similares: no puede ser que estén colapsadas tanto las entradas como las salidas de la ciudad. Me parece bien que las personas se muevan por trabajos de alto valor añadido, pero no por trabajar en tiendas, como administrativos o en líneas de montaje por sueldos mileuristas. Una opción sería gravar a las empresas (de determinados tipos) por contratar trabajadores que residan a más de 25 kilómetros del centro de trabajo, o bien a aquellas que no ofrezcan teletrabajo uno o dos días a la semana para empleos de alto valor añadido como ingenieros o informáticos.
  5. Apuesta por un nuevo modelo productivo. Desde hace muchos años que se escucha que hay que potenciar la innovación, el valor añadido, etc, pero las medidas siempre se encaminan a mantener modelos de negocio obsoletos basados en competitividad en costes, como mantener Fords, Seats, Volkswagens y GMs, y reduciendo las ayudas a I+D para pymes, abocándonos al fracaso a largo plazo. Tardaremos más en estrellarnos, pero los costes no son una variable de competencia internacional en este momento, tenemos potencias como Brasil, India, China o África, que evidentemente, ganarán las batallas y las guerras. Si realmente tuviéramos una economía que generase valor añadido, el horario flexible y el teletrabajo serían habituales, y reduciríamos el volumen de vehículos en carretera, además de eliminar los atascos en las entradas y salidas a las grandes ciudades por escalonar más la hora de inicio de jornada laboral.

No soy un experto, pero … ¿qué os parece?

Written by Diego Bartolome

02/03/2011 at 10:06

A %d blogueros les gusta esto: