Retazos conectados

Escritos de Diego Bartolomé para acompañar a la vida

Archive for the ‘Deporte’ Category

Running summary

I’m running now more often than before. I used to do an average of 60km to 80km per month, but in July I managed to run 185km! My longest distance in a month according to RunKeeper. I also did my personal best for 10km on the treadmill (44′). Looking forward to the Sabadell Half Marathon in September!

Written by Diego Bartolome

01/08/2013 at 08:48

Publicado en Deporte

Tagged with

Correr por la mañana

¡Por fin lo he conseguido! Levantarme pronto e ir a correr.

Lo había hecho para estudiar, para trabajar, para coger vuelos, pero todavía muy poco para correr. Pero desde hace más de 10 días me levanto pronto, y voy a correr. Es la mejor forma de empezar el día. Se nota en la energía que llevas ya desde la mañana. De momento, hago una ruta de 10 km, en tiempos que oscilan entre 46 y 48 minutos dependiendo del día, lo que haya cenado antes, el tiempo de sueño, y curioso, lo que pienso mientras corro. ¡Aprovecho para darle vueltas a cosas sin ninguna interrupción!

Seguimos.

Written by Diego Bartolome

21/06/2013 at 16:50

Publicado en Deporte

Tagged with , , ,

Mitja marató de Sabadell

Avui he corregut la meva tercera mitja marató, una a Barcelona i dues a casa, a Sabadell. M’agrada molt córrer, però més estar amb la Montse, l’Anna i l’Ares els caps de setmana 🙂

La primera van ser 1h48m18s (Sabadell), 1h49m44s a Barcelona (on em vaig lesionar), i avui una mica més (1h50m20s) … Poc a poc anirem recuperant forma i posant-nos a to, però el mal de queixals d’aquesta setmana – des de dijous que prenc antibiòtics i nolotils – i la baixa forma després de l’estiu han decidit el temps. Això sí, portava els quets nous comprats al Runnersworld de Sabadell, que és a la Gran Via, davant de l’antiga fàbrica d’Arttextil, molt recomanable.

El més impressionant d’aquestes curses, l’ambient, que empeny, i molt millor el recorregut d’aquest any que el del passat.

Per cert, us recomano la web de la Sabadell Run Series, amb totes les curses de la ciutat. Tinc ganes de fer-hi la meva primera Sant Silvestre!

Written by Diego Bartolome

04/09/2011 at 22:57

Publicado en Deporte

Tagged with , , ,

L’Albert Bosch

Casualitats de la vida emprenedora. Després d’haver parlat amb l’Albert en un fòrum d’ESADE cap al 2008 o 2009, ara fa unes setmanes ha participat en el Fòrum Empresarial de Sant Joan Despí que va organitzar la Xarxa Onion. Un plaer sentir-lo lligar l’experiència esportiva amb l’empresa. Aquí us en deixo el perfil més personal d’una persona emprenedora en tots els àmbits, com podeu veure a la seva pàgina personal, és espectacular!

L’Albert és un apassionat de l’emprenedoria, on promou i accelera projectes d’Energia i Medi ambient, entre d’altres, i de l’aventura, vivint experiències extremes per tot el món, des del Dakar fins al projecte set cims, passant per molts reptes corrent, en moto o en el que calgui. De ben segur que una part impulsa a l’altra, i no podria viure sense cap d’elles.

Diu que no recorda el seu primer fracàs, de fet ningú ho acostuma a fer, però l’important va ser muntar un restaurant que va haver de traspassar perdent diners al cap de menys de dos anys. Potser no estava preparat per la tranquil·litat del dia a dia. Tampoc no guarda un record definit de la primera victòria, però com a rellevant destaca deixar una feina segura i de projecció en una multinacional per muntar-me un xiringo pel meu compte. Dos intents fracassats, amb una gran satisfacció, mantenir-se fidel al meu projecte. I tant, molt millor!

Relaten alguns llibres que l’empresari millor sol que amb socis, sempre excepte en algunes petites excepcions, però l’Albert afirma que el seu més gran error empresarial ha estat pensar-me que ser sol o soci majoritari en una empresa és molt important.  De fet, molts dels millors negocis del món són compartits, i la seva experiència emprenedora demostra que, fins i tot, els millors són aquells en els que un mateix no és majoritari. Complementarietat per excel·lir.

El seu millor encert és ser fidel a un Pla Estratègic Vital personal, que li permet prioritzar el model de vida aventurera i emprenedora front a l’ambició econòmica. De fet, si tornés enrera, viuria de forma menys acomodada i conservadora l’etapa que va entre els seus estudis universitaris i la creació d’una família.  Hagués viatjat encara més i viscut encara més aventures… No és d’estranyar, doncs, que les persones que més l’han inspirat hagin estat els grans viatgers de la història, aquells que tenien necessitat d’endinsar-se en llocs incerts i desconeguts per eixamplar el seu planell físic i mental, i en cita alguns exemples com Alexandre el gran, Marco Polo, Colom, Shackelton, i Admunsen.

Amb aquesta experiència i energia vitals, i amb un coneixement de llocs on gairebé ningú de nosaltres ha estat, el seu lloc ideal per a escapar-se és a casa, malament el que a casa no hi està bé i necessita escapar-se d’un dia a dia poc feliç. La veritat és que penso molt en això cada cop que hi ha una dia festiu i la gent fuig corrents de les ciutats … Hem de ser feliços on vivim, sinó el model no funciona.

És en el seu millor moment del dia, en despertar-se, quan pensa que cada dia és un regal que hem de viure amb tota la intensitat possible, i somia amb continuar vivint sempre amb esperit d’aventura, combinant la part responsable i seriosa de la vida, amb la part apassionada i intensa de l’aventura. Una vida que dóna per a escriure un llibre.

Força i sort!

Written by Diego Bartolome

10/05/2011 at 00:13

Feliz de volver a correr

No hablaremos hoy de la derrota del Barça ayer en la Final de Copa, aunque sí que me gustaría dejar esta frase de Guardiola al acabar el partido: “Siempre es mejor ganar que perder, pero nos tenemos que recuperar. La vida es así. No se puede ganar siempre. Nos levantaremos, claro que sí. Solo faltaría. Estos jugadores saben hacerlo, llevan muchos años haciéndolo“. Denota su estilo. Genial.

Ayer para mi fue un día feliz, pude volver a correr después de casi tres meses en que la rodilla no me dejaba. Estoy bien, sin ningún dolor, después de haber corrido en media hora seis kilómetros … Poco a poco recuperaremos el ritmo, pero he dado un pequeño paso hacia adelante. Seguirán muchos otros.

¡Fuerza para todos!

Written by Diego Bartolome

21/04/2011 at 09:32

Publicado en Actualidad, Deporte

Mitja Marató de Barcelona

Ahir vaig córrer la Mitja de Barcelona, la meva segona mitja marató des de fa dos anyets que vaig tornar a córrer amb molta regularitat. 1h49m44s.

Un temps superior a la de Sabadell al Setembre del 2010, però estic content perquè portava dues setmanes a ritme fluix pel mal al genoll dret. No sé si per l’ambient o les ganes, durant la cursa no vaig notar res, i en arribar a casa, va començar un mal bastant intens. Per sort, ha anat disminuint i avui puc caminar bastant bé, però tocarà fer una mica de repòs del running i concentrar-me en piscina durant un parell o tres de setmanes, a veure si desapareix el mal definitivament. Normalment em ve associat a una baixada de freqüència com la que es va produr a finals del 2010 i principis del 2011; coses del Nadal.

L’ambient era espectacular, més de vuit mil persones vaig sentir, i això empeny, dóna forces en un recorregut que no era massa exigent, que permetia gaudir dels carrers de Barcelona sota una fina pluja durant més de 10 kilòmetres … M’agrada veure com la gent lluita contra ella mateixa per arribar amb forces a la meta, cadascú es marca els seus reptes i intenta aconseguir-los, el cap hi juga un paper fonamental.

Als 20 kilòmetres aproximadament em va impactar veure dos joves que es turnaven per empènyer un noi amb cadira de rodes, i vaig anar al seu costat fins el final. Impressionant veure la cara de satisfacció de la parella i del noi en creuar la línia de meta. Aquest sí que es un repte maco, ajudar els altres a aconseguir els seus somnis.

Fins la propera!

Written by Diego Bartolome

31/01/2011 at 07:43

Publicado en Deporte

Tagged with ,

Mitja Marató de Sabadell

Aquest any he corregut la mitja marató de Sabadell, que es fa durant els dies de Festa Major juntament amb la Cursa Popular. Feia temps que en tenia ganes, però potser no en fa tant que estic preparat per a acabar-la. Estic content del meu temps, 1h48m18s, a un ritme de 5m09s el kilòmetre (dorsal 1159 a la foto de sota de F. Carrión).

L’important en l’esport, com en la resta de coses de la vida, és anar-se marcant petites fites que puguis assolir. Fa dos anys vaig córrer la popular, i vaig acabar-la fet pols, amb agulletes durant alguns dies. En canvi, l’any passat ja vaig fer la mitja-mitja, a un bon ritme. Des de llavors, he continuat fent esport regularment, sense entrenar-me específicament, i per això, aquest any he pogut acabar una mitja sense agulletes al dia següent. Em queda encara una mica per fer una marató, però tot arribarà, sense pressa però sense oblidar-me’n.

Com suposo que li passa a molta gent, l’esport em serveix per estar millor amb mi mateix, per poder pensar a les meves coses, per relaxar el cap després de jornades intenses d’esforç intel·lectual… I espero que tingui també un benefici en la salut a llarg termini! De fet, el meu colesterol genètic ja ho agraeix, i en uns 20 mesos he perdut 12 kilos (s’ha de dir en tot cas que abans me’n sobraven uns quants). Amb tot això, em permet també portar l’Ares en la motxila, abans la de davant i ara la de darrera, amb relativa comoditat, cosa que no hagués pogut fer d’una altra manera. Estic feliç.

Ara, el proper repte que tinc és fer els 10km en 40 minuts, primer en cinta, i després en cursa. Ja aniré informant!

Written by Diego Bartolome

06/09/2010 at 08:20

España a la final

Ayer, España ganó 1-0 a Alemania con golazo de Puyol y se metió en la final del Mundial 2010.

Es un hecho histórico, nunca antes había ocurrido, y sólo un selecto grupo de países lo han conseguido, entre ellos, los líderes con 4 coronas, Brasil e Italia, además de Alemania (3), Argentina (2), Uruguay (2), Inglaterra (1) y Francia (1). Ahora, Holanda o España entrarán también en esta lista.

Pero lo que me importa en este caso es subrayar algunos factores internos que hacen que España sea un gran equipo y haya llegado hasta este punto, y su clara analogía con grupos de trabajo en grandes empresas o start-ups, el deporte siempre nos puede dar lecciones.

En primer lugar, creo que el factor más importante es la mentalidad ganadora y la ambición, un elemento interno. Después de ganar la Eurocopa en 2008, España se ha crecido y cree que puede con cualquier rival en cualquier escenario. Creo que es debido al gran grupo de jugadores que hay, habituados a ganar en sus equipos e incluso a liderarlos, como Xavi, Casillas o Cesc. Para esta motivación, no tengo claro que afecten las primas que recibirán si ganan el Mundial.

A este factor ha contribuido el hecho de que desde hace ya algunos años, los jugadores españoles han salido al extranjero, lo que permite ver otras formas de jugar, y se crece. Siempre he defendido un Erasmus para deportistas profesionales, la cantera de los equipos, incluida la Masia del Barça, debería incluir un programa para que los jóvenes talentos puedan pasar alguna temporada fuera del equipo para crecer. Más calidad, más victorias.

También, los jugadores son una piña, un grupo unido en busca de sus objetivos, dejando de un lado sus egos, los partidismos u otras batallas inútiles que enrarecen al grupo. Lo más importante es el conjunto, independiente si se juega o no (ver lo que aporta Reina al conjunto, por ejemplo). En este aspecto, fue clave despojarse de viejas glorias venidas a menos como Raúl.

Además, son complementarios y Del Bosque ha conseguido armar una gran columna vertebral, otro de los factores de éxito. España tiene a un gran bloque procedente del Barça y con su estilo de juego, eso hace que todo sea más fácil para el conjunto, pues los mecanismos del juego están más interiorizados que si se parte de cero, y al ser grandes jugadores, ransmiten al resto y se ven complementados por cracks como Casillas o Villa (en 2010/2011 también del Barça, pero no hasta el momento).

A ver si el domingo hay suerte y ganamos. Por cierto, ¡ganar o perder no tiene impacto sobre el PIB! Lo que sí me gustaría es ver un gesto de generosidad de los jugadores si ganan con los 550.000€ de primas que recibirían por cabeza.

Written by Diego Bartolome

08/07/2010 at 07:37

A %d blogueros les gusta esto: