Archive for the ‘Emprendeduría’ Category
Innova o desaparece
He escrito este artículo para el blog de GALA… Innovate or Disappear.
The world changes so fast. Industrial revolutions took several decades to spread, but nowadays disruptive innovations become available worldwide in a matter of months. This is the age of speed. The models describing change are no longer linear but exponential. If you are leading an organization, you need to redefine yourself in real time to keep up with competition that might not yet be known. The sustainability of your company may be at stake.
When we were kids, we all had the necessary skills to innovate: questioning, observing, associating, networking, and experimenting. Maybe because of education, the intensity of each is somehow lost during our youth, and when we become adults, only some lucky ones such as Steve Jobs, Elon Musk, or Jeff Bezos can create companies that disrupt entire industries. Certainly, those inspiring leaders do not have an extreme performance for every skill, but rather a fruitful combination or the right DNA.
Innovators are usually continuous questioners who enjoy asking lots of questions that challenge the status quo. As we learned from the Toyota Production System invented by Taiichi Ohno, you must ask Why at least five times to find the real cause of a problem. Many managers tend to ask Why just once, which implies that they patch problems without any real change or improvement. Another good question is What if. Leading by questioning usually leads to new insights and directions that might have been previously disregarded because of fear.
Observe. Everything. With intensity. If we do that, new ideas might arise to improve the way we do things in our own company. We must see life as if everything was new and continue to be surprised by everything that surrounds us. Just like when you were a kid, when everything was so new it was challenging to keep up. Can you see things others can’t? You should never stop learning, and don’t be afraid of surprises that might be closer than you expect. Just open your eyes.
Many innovations come today from associating, i.e. connecting ideas from different fields into the one we know best. This is T-Type knowledge, where only a little is known about many different fields, and wide know-how of a particular area. The best innovations are located at the intersection of several disciplines. Some experts define creativity as the ability to connect things. So play around and enrich what you do with ideas from other fields.
Networking is also a key to successful innovation. Get to know people, and talk about their passions and things you could do together. Build trust among the people you know, and create something of worth with them. Certainly, people like you are easy to connect with, but people that are completely different might become your most innovative partners. Attend industry conferences (such as GALA’s upcoming event in Istanbul) but learn also from people in other fields. You’ll never regret it.
Last but not least, experimentation is the first step to making things happen. Wanna-be doers just think about their ideas, fall in love with them, but never go beyond that, creating zero value for society. If you want to achieve something and improve the world, you need to start playing, experimenting, breaking things, and asking for forgiveness rather than permission. This experimentation will help you validate your hypotheses, and will show you what works and what doesn’t. You never know until you try.
In my session at GALA 2014 in Istanbul, I’ll discuss how to add these innovative skills to your organization. In preparation for this session, you may wish to read the book The Innovator’s DNA: Mastering the Five Skills of Disruptive Innovators, by Jeff Dyer, Hal Gregersen, and Clayton M. Christensen. And if you want to share your experience with innovation at your company, be sure to attend KnowledgeFest with me!
Escola i Empresa
El passat dilluns 15 vaig fer una xerrada organitzada per FemCat a l’escola Sant Nicolau de Sabadell. Aquestes sessions d’una hora pretenen que els estudiants vegin emprendre com una opció vital, i les habilitats necessàries per ser-ho són aplicables a molts d’altres àmbits de la vida. Mireu-les: lideratge, disciplina, ceativitat, compromís, honestedat, iniciativa, assumpció de riscos, esperit d’equip, flexibilitat, presa de decisions, i esperit crític. Per la meva banda, cada cop que m’hi he d’enfrontar, reflexiono una mica sobre la vida i l’empresa, que sempre és positiu.
Les Cindies
La Maria i la Clàudia. Espectaculars. Meravellós el que fan. Molt dirigit a un públic, amb productes amb estil, classe, i qualitat. Si ho ajuntem a la seva determinació i passió, l’èxit el tenen assegurat, vindrà. Se’ls hi veu als ulls. Recordo un cop que vaig sentir l’Isak Andic, fundador de Mango, que deia que quan era jove tenia gana, gana de menjar-se el món. Ell ho va aconseguir. Doncs aquesta gana, aquesta claredat en els objectius, és el que vaig veure als seus ulls.
Llegiu això i tindreu al vostre abast la seva experiència. Aquí us deixo les seves lliçons apreses en aquests dos anys intensos de feina, algunes són molt clares, i d’altres tenen un gran rerafons.
- Un espai de treball còmode és imprescindible. Hi passareu més hores que a casa! En moda, és essencial tenir un showroom permanent, una empresa ha de tenir cara. I ànima.
- Si no tens experiència, trepitja de peus a terra i sigues realista. Gran lliçó. Valora els riscos i supera les teves pors.
- Sigues autodidacta. Tot s’aprèn fent. No dubtis a fer res. Fisn i tot si no ho has fet mai. La primera vegada que fas alguna cosa, probablement serà una cagada. Al principi faràs molts errors de llibre, però l’important és aprendre’n i no tornar-los a fer.
- S’ha de ser creatiu però no s’ha d’oblidar mai què s’està fent i per a quí. Vaja, que no se us oblidi que l’objectiu de qualsevol empresa és vendre. Sense vendes no hi ha empresa.
- Vigila amb qui t’associes, els objectius dels socis han de ser els mateixos. I escriure’ls! En aquesta línea, s’ha de parlar molt, de tot.
- El projecte passarà a ser el centre de la vostra vida i pensaments. Sobretot al principi, no hi ha horaris. Elles han creat tot des del no res, sense inversió inicial i escassos recursos. Tu pots!
- Vigileu la gent que us ven motos, hi ha molt pseudoprofessional en aquest país. No te’ls creguis, la gent et voldrà prendre el pèl sobretot si ets jove.
- S’ha de saber dir que no. A vegades és més important que el sí.
- Valoreu el que feu i el vostre treball per sobre de tot. És el centre de la vostra vida. Sigueu feliços amb el que feu.
- No deixeu que ningú et digui que no pots. Tot és possible.
Així, que t’ho fiques al cap, i pim pam. Em va agradar molt aquesta frase!
Força i sort.
En Josep Abril, la Pilar Bonet i en Marc Castellví
Vaig poder escoltar aquests tres cracks el passat dijous a l’ESDi, dins els esdeveniments ESDissabte dels dijous.
El Josep Abril és un gran dissenyador de roba. No de moda, sinó de roba, ja que com ell diu, el que fa pot o no ser moda en un moment donat. Em va impressionar la seva història, de passar de tenir moltíssims treballadors i haver crescut massa, a descomprimir, i tornar a un tamany més controlat. Un tamany que li permet ser més feliç i gaudir del que fa. Com ell diu, és el més important a la seva vida. I a la de tots. Si m’hagués de quedar amb una frase, seria Allò important és fer coses que et facin feliç i que ajudin una miqueta a millorar el món. Gràcies per aquest punt de vista. Emprendre és la millor opció si porta al camí per ser feliç, sinó més val canviar.
La Pilar Bonet és un referent pels estudiants. En la seva vessant emprenedora, ha creat el projecte ArtsComing, que ven art contemporani a preus assequibles. M’agrada molt el concepte, i trobo que sí que pot haver un mercat per l’art contemporani de qualitat a Internet. A més, ells cultiven la vessant didàtica, i expliquen les obres que tenen disponibles, ajuden a millorar la cultura artística del món. L’estan fent millor. Em quedo amb el seu missatge optimista, No deixarem de fer coses per molt complicada que sigui la situació. I tant, el món no s’atura, deixem-nos de queixes i endavant. Gràcies!
El Marc Castellví em va deixar sense paraules. El seu talent és impressionant. Amb 24 anys ha fet tantes coses i està involucrat a projectes tan interessants que m’encantaria poder cooperar amb ell algun dia. Per si no la coneixeu, us recomano la seva iniciativa No más tuppers de mamá, que us deixarà bocabadats. Als estudiants va semblar que els encantava, i que és un referent. Només cal posar-se i avançar en el camí. Creure’s que un pot arribar allà on vol i lluitar cada dia per fer-ho. Gràcies!
Força i sort, companys!
La Maria i la Claudia, creadores de Cindy Bangs
La Claudia Blasco i la Maria Anglès són les cofundadores de Cindy Bangs, el fruit dels seus somnis, ja que les dues són unes apassionades fans de l’estètica dels anys quaranta i cinquanta. Es percep a primera vista la seva passió pel que fan! Han respost les meves preguntes per separat, però les respostes tenen moltísims ingredients comuns … Ja veureu!
Els seus primera fracassos es relacionen amb els inicis de Cindy Bangs, on esperaven la mateixa entrega i professionalitat de tothom implicat. Després de molts mesos de patiment, on els sentiments passaven davant de la raó, van poder controlar el problema que implicava feina i amistat, i seguir endavant amb força. Ja ho diuen, ja, que és millor no crear empreses amb família i amics. Però un petit pas enrera fa que després avancis més ràpid si no caus.
Aquesta petita derrota les ha portades a la seva victòria més clara, Cindy Bangs. Com dèiem, el seu somni fet realitat. Sobretot valoren el contacte amb les clients, veure com se senten les noies que s’emproven els seus vestits no té preu. Els dissenys portats a la realitat. Clientes satisfetes. Què més volen!
L’error més gran de la Claudia ha estat infravalorar-se, no ser conscient del que un té i el que tots som capaços d’aconseguir amb determinació. Per la seva banda, la Maria considera que s’ha de vigilar moltíssim al costat de qui es treballa, els seu error més gran és haver barrejat les relacions personals amb les professionals. Si s’enfonsa una cosa, també l’altra. Quatre ulls millor que dos.
El seu millor encert és arriscar-se: no deixeu mai que ningú digui no podeu o és impossible. Molta feina i una mica de bogeria són necessàries per tirar els teus projectes endavant, combinat amb una actitud positiva que vegi els altibaixos com part del camí que un mateix traça. Si tornés enrera, la Claudia aprofitaria cada oportunitat al màxim, i la Maria no canviaria res, tot el que passa és per alguna raó. Les oportunitats no arriben però soles, s’han de buscar!
En aquest camí s’han inspirat en molta gent, però per la Claudia sobretot són dones com la Bibiana Quadrado, la Laura Byrnes i la Micheline Pitt, de les que ha après molt en diferents moments de la vida. I la Maria té com a referent clar el Fabián Loidi, professor de patronatge a la Universitat, qui li ha ensenyat tot el que sap, tant a nivell teòric com en valors com l’esforç, el treball, les coses ben fetes i el ser constant. Diu que troba a faltar els seus moments on s’amocionaven mirant imatges i patrons de la dècada dels 50.
El millor moment del dia de la Claudia és quan un client surt satisfet amb la seva compra, un contacte per a una col·laboració, el reconeixement, unes cerveses al bar de sota de casa, coses senzilles que passen sovint. En canvi, la Maria prefereix la tranquil·litat del sofà de casa, sempre que l’envolta la sensació de que tot va endavant amb èxit. Amb control.
No en tenen prou amb treballar juntes … el seu lloc per a escapar-se és un festival de música, de Rock’n Roll en particular, juntes, portant per bandera el seu lema a lo loco! I allà somien en ser lliures, dedicar-se al que els hi agrada, i que Cindy Bangs sigui la marca referent a nivell mundial de roba d’inspiració en els anys cinquanta. Segur que el viatge serà emocionant i reeixit.
Força i sort!
En Xavier Verdaguer
Avui he pogut tornar a escoltar el Xavier Verdaguer a l’ESDi. Lluny queda aquell plujós Desembre del 2009, quan va fer una jam session amb el Dídac Lee dins els esdeveniments que organitzava per la xarxa Onion. Estic impressionat amb la seva evolució des que va deixar la Direcció General de TMT Factory, i amb els seus múltiples projectes emprenedors. Un crack. Un plaer sentir-lo. Inspirador. Gràcies Xavi per tot. Catalunya seria menys emprenedora si no et tinguéssim. Volem més Xavis. Volem un món millor.
A la primera part ens ha explicat el programa Imagine, una iniciativa emprenedora sense ànim de lucre que pretèn canviar el món, i també la vida de les persones que hi prenen part. És espectacular el que es pot generar amb ments creatives treballant juntes durant un mes en un entorn creatiu únic, ja sigui el Silicon Valley o Barcelona. En sóc fan, i espero que algun estudiant de l’ESDi hi pugui participar en properes edicions! Conec dos participants d’edicions anteriors, el Jordi Valls i el Rafael Sánchez, i certament, l’experiència els ha canviat. Com deia el Xavi, perdre la por a arriscar-se, passar-s’ho bé, i mantenir una actitud positiva. Si els dreamers són capaços de contagiar això al seu entorn, tot tindria sentit. I podríem deixar enrera aquesta queixa contínua que tenim al país.
A la segona part, ens ha explicat els seus vuit motius per a emprendre, tots basats en la seva experiència personal. Els comparteixo, i aquí queden resumits de forma breu, amb l’ajuda de la meva memòria, perquè estava tan encisat per les seves paraules que no he apuntat gens…
- Tenir èxit. No entès com habitualment, sinó com a possibilitat de fer el que t’agrada. És el més important, poder dedicar-se al que vols i t’apassiona. I si qualsevol cosa que fas no et satisfà, deixa-ho córrer. Fes quelcom diferent.
- L’aventura, d’emprendre, de passar per alts i baixos, de perdre-ho tot, de guanyar molt. És la teva pròpia aventura, tu la decideixes i la guies. Només emprenent s’aconsegueix. És un continu d’emocions.
- Futur. No hi ha moment millor. Emprendre és l’opció que et portarà un millor futur. Un futur decidit per tu mateix. És apassionant. Les oportunitats són infinites. Si ho lligues al que vols fer i t’agrada, la vida serà més interessant. Qui no arrisca no pisca.
- Catalunya. Només li falta a Catalunya la cultura emprenedora per ser com el Silicon Valley, segons ens diu. Per canviar això, l’educació que rebem ha de canviar molt. Moltíssim. I entrenar les habilitats que són necessàries com lideratge, comunicació, perdre la por a fracassar, crear, pensar diferent, equivocar-se, aprendre dels errors… Intentarem ficar els granets perquè això sigui així.
- Creativitat. Emprenent en equips multidisciplinars s’aconsegueix estimular la creativitat, treure el millor de cadascú i inventar solucions diferents als problemes que tenen les persones.
- Felicitat. Emprendre et permet viure noves experiències de forma contínua, fent les passes que calen per canviar el món, que té molt sentit, et fa apreciar allò que tens i el que no tens, compartir amb socis, treballadors, família, amics, partners, i sobretot, divertir-se. Tots aquests són els ingredients que els experts diuen que són necessaris per a aconseguir la felicitat. Què més volem?
- Somiar. Emprendre és molt dur. Cada dia. Només es pot fer si somies. Si vols que aquests somnis es convereixin en realitat. Volem somiadors. Somiadors que tirin endavant les seves idees. Amb determinació. Resolutius cap endavant.
- Divertir-se. És un joc. No hi ha res a perdre. Cal intentar-ho. Si no et diverteixes i no t’agrada el que fas, plega, i a una altra cosa. Però si et diverteixes, continua. Persevera. Que tindràs èxit i haurà valgut la pena.
Tota la xerrada ha estat un fluxe continu de tips and hints per a emprendre. Aviat estarà disponible online i us la recomano. No us la podeu perdre! Gràcies per venir, Xavi. Espero que hagis generat una bona espurna als assistents.
I per acabar, un vídeo que ha compartit i que ens ha emocionat a tots, en Josep Mascaró.
L’Albert Medran, de change.org
Fa uns quants dies, a l’ESDi, vam tenir l’oportunitat d’escoltar l’Albert Medran, director de comunicació de change.org a Espanya. Molt interessant el que fa aquesta plataforma de peticions, la més gran del món, que dóna una mica més de poder als ciutadans per portar les seves demandes a la realitat.
L’Albert es defineix com una persona que treballa per a que la gent se n’adoni del poder que té canviar les coses. Un cop comences a veure que les teves accions tenen els seus fruits, no pots parar. Tot això, pels incitadors del canvi, són petites victòries, com la seva primera, que va ser guanyar un premi als Jocs Florals de la seva escola a segon de primària. No ha deixat d’escriure des de llavors. Aplica el seu millor encert, fes el que t’agrada i estimes.
Si ho fas, amb seguretat en tu mateix, evolucionaràs i seràs millor cada dia. Per això, intenta aprendre dels seus petits i grans fracassos, com per exemple, permetre una entrevista durant una crisi de comunicació. Però només fracasses si no n’aprens. I de ben segur que allò va ser una gran lliçó. Si tornés enrera, el que potser canviaria seria haver sortit abans de l’armari. Però les coses passen per algun motiu. Convençut estic que també va ser un bon aprenentatge.
Inspirat per la seva família, potser a l’Empordà, el lloc on intenta escapar-se sempre que pot, somia amb un món sense injustícia. I està lluitant per a aconseguir aquest món millor que tots voldríem.
Força i sort!
