Retazos conectados

Escritos de Diego Bartolomé para acompañar a la vida

Archive for the ‘Emprendeduría’ Category

Xerrada emprenedora a la UB

L’Albert Torruella m’ha convidat a les seves classes de Creació d’Empreses a la Universitat de Barcelona (UB). I encantat hi he anat, disposat a respondre a les seves preguntes i les dels seus estudiants.

Sempre és interessant, n’aprenc i m’obliga a parar una mica i repensar tot plegat. També, recordes els bons i mals moments. Durant una hora i mitja hem conversat sobre socis, els inicis, les idees, el moment actual, el futur, i molts més temes. La veritat és que se m’ha passat rapidíssim.

El millor, però, aquests dos tweets de dues persones que estaven a la classe. Gràcies a tots per escoltar-me. Espero que us hagi estat útil.

Fins la propera, força i sort!

tweets from UB

Written by Diego Bartolome

12/03/2013 at 23:51

L’Isona Ten, de Shira

Isona TenCada cop que llegeixo les respostes a les preguntes que faig servir per fer aquests perfils me n’adono que és difícil respondre-les. Per això, cada vegada estic més agraït a la gent que, com l’Isona, de Shira, ho fan. Merci de veritat.

L’Isona es defineix com una persona dinàmica, inquieta, exigent, constant, flexible, i amiga dels seus amics. Es dedica al disseny de joies i complements des de fa uns anys, tant a Barcelona com a Anglaterra. El seu projecte Shira neix d’un somni personal que, fins quedar-se a l’atur, no havia pogut materialitzar. Tenim sort que l’hagi pogut tirar endavant! En tot aquest procés, s’ha inspirat molt gràcies a la seva família, i el seu recolzament en els moments més difícils, tant des de la part emocional com a algunes decisions de l’empresa. Una emprenedora no pot fer el camí tota sola.

En el terreny professional, el seu primer fracàs va ser dedicar-se en excés al projecte, no tenia vida més enllà de l’empresa, i fins i tot va haver d’aturar tot durant uns mesos. Però allò va ser útil per ara tenir un petit taller, la web, i una petita xarxa de proveïdors i clients. Està fascinada pel món artesanal, pel toc personal que adquireixen les seves peces, sense deixar de banda les noves tecnologies. Gaudeix experimentant amb materials com plàstics, pells i teixits tant en el disseny com per les tècniques d’elaboració i fabricació.

L’error més gran que ha fet és no creure en si mateixa, li va costar veure que el que feia agradava la gent, fins i tot més enllà del seu entorn. Va ser llavors que va creure de veritat que podria funcionar. Això es relaciona amb el millor encert, tenir un objectiu realista i creure en el que està fent. Diu que el no ja el tens, només té sentit anar a buscar el sí. Si no és possible, reinventa’t i comença de nou. No perdis mai la il·lusió. Potser per això fa petites tirades que li permeten comprovar l’acceptació dels productes al mercat, i si cal modifcar la peça. D’una forma sincera, busca l’opinió de la gent, qualsevol suggeriment és benvingut!

El seu millor moment del dia és el cafè del matí, sentada a la cuina, els primers moments de tranquil·litat abans de començar un dia nou. En aquest moment, o escapada a la muntanya caminant i gaudint del paisatge en companyia dels seus, somia amb ser feliç, ser feliç estant bé amb ella mateixa, fent el que li agrada, i envoltant-se de la gent que estima. Jo crec que ja ho té tot això, i per tant, no tornaria enrera, ella és l’Isona amb totes les seves virtuts i defectes.

Força i sort!

Si voleu saber més d’ella i les seves joies, estarà a l’auditori de l’ESDi el proper dijous 7 de Març a les 16h.

 

Written by Diego Bartolome

04/03/2013 at 10:31

ESDissabte

Hi ha iniciatives destinades a canviar el món. Certament, canviar tot el món és complicat, però hem de començar per allò que tenim al nostre costat. En el cas de l’Alain, la Georgina i l’Humbert, tres estudiants de l’ESDi, han començat pel lloc on es formen professionalment, i han creat a Sabadell una plataforma per compartir disseny i creativitat i fomentar l’emprenedoria. Seran uns esdeveniments no gens tradicionals, els estan preparant amb unes ganes i professionalitat increïbles.

El primer és dijous 28 (demà) a les 16h a l’ESDi, on hi haurà l’ESDi Color Lab, laboratori de color innovador de la universitat, l’Eneko Iturbe, estudiant que ha guanyat el Certamen Basc de Joves Dissenyadors, i Tabula Rasa, un estudi de disseny creat per dos ex-estudiants a l’espai ESDi Empresa.

Us deixo aquí el que vaig escriure quan em van parlar d’ESDissabte, no tenim a Sabadell espais 2.0 tan innovadors i creatius!

Necessitem emprenedors. Els emprenedors, de joves, no tenen res a perdre i tot a guanyar. Per això, si comencen al voltant dels 20 anys o abans, es podran equivocar moltes vegades, però estic convençut que arribaran a l’èxit aviat. A emprendre només s’aprèn emprenent. I l’Alain, la Georgina i l’Humbert estan fent camí.

El seu projecte EsDissabte pretèn fomentar entre els seus companys a l’Escola Superior de Disseny (ESDi) de Sabadell aquest esperit, que comparteixo. Aprendre, compartir, i emprendre entre d’altres. Només així farem que els universitaris que es graduen pensin en crear empreses com una opció real. Generar ocupació i no buscar-la. Liderar i no seguir. Somiar i no adormir-se. 

Teniu més informació al seu twitter ESDissabte i al Facebook ESDissabte. Força i sort!

Written by Diego Bartolome

27/02/2013 at 09:13

Publicado en Emprendeduría, ESDi

Tagged with , ,

L’Héctor Ayuso

Hector_AyusoGuau. És el primer que vaig pensar en veure la seva web. El segon pensament. Vull conèixer-lo. El tercer. Vull que Sabadell i l’ESDi el coneguin. Segur que serà un èxit, i estarà parlant el dia 26 de Febrer a les 12h a l’auditori de l’ESDi.

És difícil de definir, de fet, crec que té tantes vessants que catalogar-lo en una només seria injust. Filmmaker, creatiu, emprenedor, storyteller, doodler, seeker, professor, amic i runner… Segur que moltes més, però li vaig limitar a 140 caràcters.

Si hem de mirar el primer fracàs, que tots en tenim, seria tota la seva adolescència, segurament pels contrastos i la nova vida que se’ns presenta. Però això sí, va canviar en marxar de València per a estudiar cinema a Barcelona. En aquell moment, segur que ja seguia el seu instint cap endavant sempre, creient en el que fas. Només així es poden aconseguir els objectius que ens marquem, diu.

Per altra banda, ell incorpora l’error al procés d’aprenentatge com un primer pas, tan important o més que l’èxit. No es pot tenir èxit o valorar-lo si no hem fracassat algun cop a la vida. Tothom s’ha d’equivocar i extreure conclusions d’això. Fes el primer pas! I no cal idealitzar i disfressar les decisions com encerts abans de fer-lo. Quanta raó té. No val el jo havia pensat. De fet, si tornés enrera tot quedaria igual, està molt content i orgullós de tota la seva vida. Sense això, no seria l’Héctor que ara és.

Una persona que es lleva a les 3h30 o 4 del matí només pot ser perquè aquest és el seu millor moment del dia, són les seves hores més productives. I una mica més tard, surt a córrer. Com m’agradaria quedar un dia amb ell per fer una running session, li ho proposaré aviat.

El seu lloc ideal per a escapar-se és Mèxic, de ben segur que amb la seva dona, l’Aimée Campos, que és qui més l’ha inspirat a la vida. Potser per això somia viure a Oaxaca, en aquell país, i descansar … Creieu que podria?

Força i sort!

Written by Diego Bartolome

22/02/2013 at 14:32

End of the year

and these are the things we’ve done during the semester at tauyou <language technology>.

Have a great 2013! It depends on you.

Written by Diego Bartolome

31/12/2012 at 09:49

L’Elisabet i el Jordi, fundadors de El Colmillo de Morsa

ElColmilloDeMorsaVam tenir l’oportunitat a escoltar els fundadors de El Colmillo de Morsa recentment a l’ESDi, gràcies Sandra i Judit per organitzar-ho. De fet, transmeten un valors que comparteixo i els aplaudeixo. Gràcies per venir. Vaig aprofitar per fer-los-hi una entrevista petita que penjo, com sempre, aquí. Són uns cracks!

El Colmillo de Morsa és una marca de moda de Barcelona, creada al 2010 pels dissenyadors catalans Jordi Espino y Elisabet Vallecillo. El seu model és el del disseny nòrdic, treballant de forma artesana. Per a ells, la moda ha d’estar lligada a la expressió de la sensibilitat personal, l’atemporalitat i la cura pels detalls. Es percep en tot el que fan! Fugen del pur mercantilisme i s’allunyen de la producció en massa, oferint moda de qualitat amb teixits naturals i 100% nacional.

Tot i aquest èxit clar que és deixar-se guiar pels teus valor i aconseguir crear una empresa transmetent-los, també han passat per situacions difícils. Quan encara eren uns bebès d’una any de vida, els números no encaixaven i van replantejar-se tot, dubtaven sobre la sostenibilitat de l’empresa. Sort que van persistir. En poc temps, van fer la primera desfilada a l’Ego de Cibeles, avui la Mercedes Fashion Week Madrid.

Pensen que has de establir una empresa amb els coneixements necessaris, però en tot cas com més s’aprèn és fent. i ells ho fan molt bé, sobretot amb el seu millor encert, no perdre els teus valor i la il·lusió. Sense això no pots arribar enlloc. I clar, si tornessin enrera no tornarien a cometre els errors que han fet…

M’encanta com es complementen en algunes preguntes més personals: El millor moment del dia pel Jordi és quan s’embolica amb els llençols, mentre que per l’Elisabet, és el cafè en solitari de bon matí. El Jordi s’escapa al parc de sota casa, gaudint dels gossos des veïns, mentre que l’Elisabet prefereix allunyar-se de la civilització, tant mar com muntanya: Siurana, el Montseny, les platges de Tosa… A l’Elisabet l’han inspirat els conceptes de l’art de les primeres avantguardes i els moviments artístics dels que varen nèixer, mentre que el Jordi diu que 1, 2, 3, splash!

Són a la generació del canvi, per tant somien a fer un món millor, en concret que canviï el model de consum actual. No necessitem sumar més en quantitat sinó en qualitat. Quanta raó!

Força i sort!

Written by Diego Bartolome

06/12/2012 at 12:12

El David Lamolla, de Smartplayhouse

L’últim ponent de la jornada del dia 8 de Novembre a l’ESDi és el David Lamolla, del fabricant de casetes de disseny per a nens Smartplayhouse. De fet, des que el vaig conèixer a un dinar de la xarxa d’empresaris de Sabadell em vaig enamorar dels seus dissenys i de la seva concepció del negoci. Encara recordo el seu perfil personal que li vaig fer fa més d’un any (mireu aquí).

La seva empresa sorgeix de la crisi de l’arquitectura, quan cap allà el 2008, el David ja va veure que el sector patiria per una crisi profunda. Fill de mare danesa, va veure que ell podria innovar en les típiques cases de jardí de baixa qualitat o bé de plàstic. El buit de mercat semblava prou clar, i tot convergia per a aprofitar l’oportunitat. El primer any se’l va passar aprenent, gestió, màrqueting, disseny de producte, etc, les eines necessàries per portar la seva empresa cap a l’èxit. I ho han aconseguit amb una àmplia presència internacional!

D’alguna forma, s’assemblen a Ikea quant a manufactura i muntatge, amb enviament segur. En el fons, el problema és definir el concepte, perquè no són moble, ni joguina, ni moble de jardí, i això genera alguns problemes de posicionament i burocràtics. En tot cas, ara tenen la certificació amb la normativa de joguines, el primer fabricant del sector. Tota una fita que dóna tranquil·litat als pares i mares.

Pel preu que té el producte i per tradició, el seu mercat principal és l’estranger,per la qual cosa confien tant a la venda mitjançant la pròpia pàgina web com en distribuidors. De fet, aquests segons són els més importants en el moment actual. Comprar on-line li continua costant una mica a la gent de determinats països, i a més, accedir al client potencial directament és costós. No hi ha una recepta màgica mésenllà de treballar dur.

En aquest moment de caiguda de consum, l’empresa ha reduït costos d’estructura, però el David confia en seguir el seu propi camí gràcies a un producte clarament innovador, de disseny, fet amb alta qualitat, i amb total seguretat pel nens. Us recomano les seves casetes per jardí si voleu començar a fer que els nens tinguin sensibilitat pel disseny.

Força i sort!

Written by Diego Bartolome

12/11/2012 at 21:54

A %d blogueros les gusta esto: