Retazos conectados

Escritos de Diego Bartolomé para acompañar a la vida

Archive for the ‘Emprendeduría’ Category

L’Héctor Ayuso

Hector_AyusoGuau. És el primer que vaig pensar en veure la seva web. El segon pensament. Vull conèixer-lo. El tercer. Vull que Sabadell i l’ESDi el coneguin. Segur que serà un èxit, i estarà parlant el dia 26 de Febrer a les 12h a l’auditori de l’ESDi.

És difícil de definir, de fet, crec que té tantes vessants que catalogar-lo en una només seria injust. Filmmaker, creatiu, emprenedor, storyteller, doodler, seeker, professor, amic i runner… Segur que moltes més, però li vaig limitar a 140 caràcters.

Si hem de mirar el primer fracàs, que tots en tenim, seria tota la seva adolescència, segurament pels contrastos i la nova vida que se’ns presenta. Però això sí, va canviar en marxar de València per a estudiar cinema a Barcelona. En aquell moment, segur que ja seguia el seu instint cap endavant sempre, creient en el que fas. Només així es poden aconseguir els objectius que ens marquem, diu.

Per altra banda, ell incorpora l’error al procés d’aprenentatge com un primer pas, tan important o més que l’èxit. No es pot tenir èxit o valorar-lo si no hem fracassat algun cop a la vida. Tothom s’ha d’equivocar i extreure conclusions d’això. Fes el primer pas! I no cal idealitzar i disfressar les decisions com encerts abans de fer-lo. Quanta raó té. No val el jo havia pensat. De fet, si tornés enrera tot quedaria igual, està molt content i orgullós de tota la seva vida. Sense això, no seria l’Héctor que ara és.

Una persona que es lleva a les 3h30 o 4 del matí només pot ser perquè aquest és el seu millor moment del dia, són les seves hores més productives. I una mica més tard, surt a córrer. Com m’agradaria quedar un dia amb ell per fer una running session, li ho proposaré aviat.

El seu lloc ideal per a escapar-se és Mèxic, de ben segur que amb la seva dona, l’Aimée Campos, que és qui més l’ha inspirat a la vida. Potser per això somia viure a Oaxaca, en aquell país, i descansar … Creieu que podria?

Força i sort!

Written by Diego Bartolome

22/02/2013 at 14:32

End of the year

and these are the things we’ve done during the semester at tauyou <language technology>.

Have a great 2013! It depends on you.

Written by Diego Bartolome

31/12/2012 at 09:49

L’Elisabet i el Jordi, fundadors de El Colmillo de Morsa

ElColmilloDeMorsaVam tenir l’oportunitat a escoltar els fundadors de El Colmillo de Morsa recentment a l’ESDi, gràcies Sandra i Judit per organitzar-ho. De fet, transmeten un valors que comparteixo i els aplaudeixo. Gràcies per venir. Vaig aprofitar per fer-los-hi una entrevista petita que penjo, com sempre, aquí. Són uns cracks!

El Colmillo de Morsa és una marca de moda de Barcelona, creada al 2010 pels dissenyadors catalans Jordi Espino y Elisabet Vallecillo. El seu model és el del disseny nòrdic, treballant de forma artesana. Per a ells, la moda ha d’estar lligada a la expressió de la sensibilitat personal, l’atemporalitat i la cura pels detalls. Es percep en tot el que fan! Fugen del pur mercantilisme i s’allunyen de la producció en massa, oferint moda de qualitat amb teixits naturals i 100% nacional.

Tot i aquest èxit clar que és deixar-se guiar pels teus valor i aconseguir crear una empresa transmetent-los, també han passat per situacions difícils. Quan encara eren uns bebès d’una any de vida, els números no encaixaven i van replantejar-se tot, dubtaven sobre la sostenibilitat de l’empresa. Sort que van persistir. En poc temps, van fer la primera desfilada a l’Ego de Cibeles, avui la Mercedes Fashion Week Madrid.

Pensen que has de establir una empresa amb els coneixements necessaris, però en tot cas com més s’aprèn és fent. i ells ho fan molt bé, sobretot amb el seu millor encert, no perdre els teus valor i la il·lusió. Sense això no pots arribar enlloc. I clar, si tornessin enrera no tornarien a cometre els errors que han fet…

M’encanta com es complementen en algunes preguntes més personals: El millor moment del dia pel Jordi és quan s’embolica amb els llençols, mentre que per l’Elisabet, és el cafè en solitari de bon matí. El Jordi s’escapa al parc de sota casa, gaudint dels gossos des veïns, mentre que l’Elisabet prefereix allunyar-se de la civilització, tant mar com muntanya: Siurana, el Montseny, les platges de Tosa… A l’Elisabet l’han inspirat els conceptes de l’art de les primeres avantguardes i els moviments artístics dels que varen nèixer, mentre que el Jordi diu que 1, 2, 3, splash!

Són a la generació del canvi, per tant somien a fer un món millor, en concret que canviï el model de consum actual. No necessitem sumar més en quantitat sinó en qualitat. Quanta raó!

Força i sort!

Written by Diego Bartolome

06/12/2012 at 12:12

El David Lamolla, de Smartplayhouse

L’últim ponent de la jornada del dia 8 de Novembre a l’ESDi és el David Lamolla, del fabricant de casetes de disseny per a nens Smartplayhouse. De fet, des que el vaig conèixer a un dinar de la xarxa d’empresaris de Sabadell em vaig enamorar dels seus dissenys i de la seva concepció del negoci. Encara recordo el seu perfil personal que li vaig fer fa més d’un any (mireu aquí).

La seva empresa sorgeix de la crisi de l’arquitectura, quan cap allà el 2008, el David ja va veure que el sector patiria per una crisi profunda. Fill de mare danesa, va veure que ell podria innovar en les típiques cases de jardí de baixa qualitat o bé de plàstic. El buit de mercat semblava prou clar, i tot convergia per a aprofitar l’oportunitat. El primer any se’l va passar aprenent, gestió, màrqueting, disseny de producte, etc, les eines necessàries per portar la seva empresa cap a l’èxit. I ho han aconseguit amb una àmplia presència internacional!

D’alguna forma, s’assemblen a Ikea quant a manufactura i muntatge, amb enviament segur. En el fons, el problema és definir el concepte, perquè no són moble, ni joguina, ni moble de jardí, i això genera alguns problemes de posicionament i burocràtics. En tot cas, ara tenen la certificació amb la normativa de joguines, el primer fabricant del sector. Tota una fita que dóna tranquil·litat als pares i mares.

Pel preu que té el producte i per tradició, el seu mercat principal és l’estranger,per la qual cosa confien tant a la venda mitjançant la pròpia pàgina web com en distribuidors. De fet, aquests segons són els més importants en el moment actual. Comprar on-line li continua costant una mica a la gent de determinats països, i a més, accedir al client potencial directament és costós. No hi ha una recepta màgica mésenllà de treballar dur.

En aquest moment de caiguda de consum, l’empresa ha reduït costos d’estructura, però el David confia en seguir el seu propi camí gràcies a un producte clarament innovador, de disseny, fet amb alta qualitat, i amb total seguretat pel nens. Us recomano les seves casetes per jardí si voleu començar a fer que els nens tinguin sensibilitat pel disseny.

Força i sort!

Written by Diego Bartolome

12/11/2012 at 21:54

La Sandra Adrubau a l’ESDi

Vam tenir el plaer d’escoltar la Sandra Adrubau a l’ESDi també el passat dia 8 de Novembre. Vam escoltar tant la seva perspectiva de donar empresària d’èxit, com molts consells per als que comencen. Un luxe tenir-la a l’ESDi.

La seva formació no és pas de disseny, sinó que és en Relacions Públiques i Màrketing, i de fet, això és el que li ha permès posicionar correctament la seva marca al mercat, que en el seu cas són tant botigues com particulars a través d’una potent xarxa comercial. Ella dissenya personalment, però externalitza la fabricació.

El més important per a aconseguir aquest èxit de ja més de vuit anys: actitud, treball, i honestedat. Se sent molt satisfeta cada vegada que pensa que una part seva és a casa dels seus clients i hi conviuen cada dia.

Dins seu sempre hi ha hagut la llavor emprenedora, que és una actitud, trobar-se problemes i resoldre’ls en comptes de mirar-los com barreres insuperables. Va arribar un moment en què ja no es veia més treballant per algú altre, i es va llençar al buit per crear la seva pròpia marca. Tot allò après fins el moment li va servir d’una forma o una altra. I es va decantar per la seva passió, seguint la seva il·lusió. Va remarcar que sempre s’ha de triar un projecte o sector que t’agradi. Hi treballaràs moltíssimes hores!

Recorda com el seu pla d’empresa inicial s’ha complert bastant, poc a poc ha fet el camí que ella al seu cap s’havia marcat, escoltant tothom i prenent les pròpies decisions després. En aquest sentint, va incorporant nous productes a mesura que va sorgint la necessitat en els clients, per això, el seu creixement és sostingut en el temps, fins i tot ho serà aquest any, ja que té una petita estructura sense grans costos fixes.

En aquests anys ha après que hi ha més vida a fora de l’empresa i la feina, s’ha d’estar alerta i obert a tot per gaudir veritablement de l’empresa i enriquir-se emocionalment, que moltes vegades és el més important. En aquest sentit, s’implica amb passió en tot allò que depèn d’ella. Sap que ningú és indispensable, però segurament la seva empresa no trindria ànima i força sense ella.

Per un perfil més personal, podeu mirar l’article que li vaig fer al Novembre del 2010 clickant aquí.

Sandra, molta força i sort!

Written by Diego Bartolome

12/11/2012 at 18:45

Publicado en Emprendeduría, ESDi

Tagged with , ,

En Dani Posada, de Babau

El passat dia 8 de Novembre, el Dani de babau ens va explicar la seva història a l’ESDi, les seves vivències en aquest camí d’emprendre. Us deixo un petit resum aquí, vam gaudir molt del seu to proper i molt clar.

De fet, en crear l’empresa, tot ho van haver d’aprendre, des de les cerques dels materials, passant per la producció, i la venda. Ni ell ni el seu soci tenien formació relacionada, però a base d’hores, passió, energia, i persistència, van aconseguir donar-li forma a l’empresa, que ara és tot un exemple i referent del disseny fet a mà a Barcelona, amb materials reciclats propers i customitzables, i de qualitat. M’encanten tant els seus productes com el seu tarannà.

Al principi, es pensaven que la llum interior que tenen els seus bolsos seria la clau del negoci, la innovació que els diferenciaria i faria que tinguessin èxit. Però en realitat, després cada client valora una característica del que fan, i no es poden centrar en una només que els descrigui. El seu públic objectiu és molt ampli, i tenen clients tant aquí com a l’estranger. Uns cracks del pensar en glocal.

A la vida emprenedora comets un munt d’errors, però l’important és sortir-se’n i que serveixin per a millorar. Així, cada producte que fan milloren tant la tècnica, com el cost i els materials. Així, també poden tenir una estimació més precisa de les potencials vendes, perquè l’experiència en crear productes innovadors fa que el seu coneixement del sector a escala mundial sigui cada vegada més ampli.

Pel que fa a les accions de màrqueting i vendes, principalment venen a través de la seva pàgina babau.cat, si bé també fan servir Facebook per a generar diàleg amb els clients, i Google per a anunciar-se gràficament a pàgines de tercers. De fet, com el seu producte ha d’entrar pels ulls, una imatge val més que mil paraules, sobretot si la inversió en publicitat va dirigida al teu públic potencial. La campanya de Nadal de ben segur que superarà les seves expectatives!

El seu somni a llarg termini, molt gràfic, deixar-se per a anar allà on els seus clients els portin. Us mereixeu un 10 per aquesta empatia amb el client. Molta força i sort en el camí!

Written by Diego Bartolome

12/11/2012 at 14:26

En Joan Vinyets, A piece of pie

El passat dia 8 de Novembre, el Joan de a Piece of pie ens va explicar la seva història a l’ESDi, la seva pròpia aventura d’emprendre. Us deixo un petit resum aquí.

Emprendre, i hi estem molt d’acord, no és una feina, és una actitud sense edat, des de quan ets estudiant fins al final de la vida. És un aprenentatge continu. Amb 8 anys d’empresa i 280 projectes en quatre continents, és normal que el Joan manifesti la importància de l’anglès, de pensar globalment, i de la capacitat contínua d’aptació als canvis de l’entorn reinventant-te i essent millor cada dia. Els límits te’ls poses tu. De fet, ells no tenen límits, i ara mateix continuen creixent principalment perquè tenen clients de fora les nostres fronteres. Valents i ambiciosos.

Va resumir en set punts els seus aprenentatges en aquesta aventura d’emprendre:

  1. Assumir la incertesa. Tot canvia i per tant, front a una anàlisi detallada, també s’ha d’apostar per la intuició, és impossible tenir totes les dades abans de decidir, i com emprenedor estàs sempre decidint coses i intentant no equivocar-te.
  2. Pensar en global. El món no és només el teu entorn, has de sortir i pensar en gran. Et diuen que alguna cosa és impossible? El no ja els tens, així que més val intentar-ho i no penedir-se’n. Busca allò gran a llarg termini, i no et conformis en quedar-te local.
  3. Sense límits, pensant, i somiant. Com que són justificacions que ens fiquem per tal de no fer les coses, no dubtis a treure’ls del teu vocabulari i buscar amb persistència els teus somnis. Treballant dur.
  4. Assumir el risc. La única manera d’aprendre és provar, provar, i provar. Equivocar-se és el primer pas cap a l’encert, no li tinguem por i assumim que ens equivocarem i perdrem una mica, però a la llarga, el valor serà molt més gran. I no ens quedarem amb el neguit de no haver fet allò que calia.
  5. Constància. Has de tenir un objectiu que et mostri el camí, per no perdre el nord, i tenir determinació i passió per a aconseguir-ho. Molts emprenedors no arriben a l’èxit per falta de constància.
  6. Equip. Un emprenedor sol no canviarà res, envolta’t dels millors, no dels amics ni la família, sinó gent millor que tu que et permiti aprendre i evitar les teves carències. Ningú és perfecte, ningú ho sap tot.
  7. Esperit crític. No t’has d’enamorar de les pròpies idees, i el que val bàsicament és el contrast amb el mercat i els clients. Per validar si té sentit allò que fem hem de contrastar contínuament i preguntar-nos coses per canviar el que no funciona.

Ja sabeu, where there’s a will, there’s a way.

Gràcies Joan, força i sort!

Written by Diego Bartolome

12/11/2012 at 10:45

L’Helena Torrent …

La mirada d'art… de La Mirada Art de Butxaca, a la Rambla de Sabadell, junt amb la seva sòcia, l’Elena González. Un grup de moda de segon de l’ESDi va anar al seu espai el dimarts passat a sentir la seva experiència emprenedora, i vam quedar tots encisats per la concepció del seu negoci i pel seu caràcter, complementari, que està fent ja de La Mirada un referent en art, la fotografia i les coses fetes a mà amb amor. Ara que s’acosta el Nadal, és un gran espai on podreu trobar coses que no hi són a d’altres punts de Sabadell. Us ho recomano!

L’Helena és fotògrafa i tècnica superior en Imatge, i des de fa uns mesos, una de les emprenedores darrera La Mirada Art de Butxaca, una botiga/galeria de Sabadell a La Rambla número 9. Només uns poquets esglaons et separen del seu espai ple de màgia.

Diu que el fracàs és un èxit desastrós, així que prefereix no usar mai la paraula, per dura i pessimista. En tot cas, tots els petits punts difícils que ha passat algú per la seva vida fan que adquireixis nous coneixements i experiència, aprendre ha de ser-ne una constant. Aquests, i els encerts que també ha viscut, han fet que el seu projecte, La Mirada Art de Butxaca, es faci realitat. El fet que hagi nascut és la seva primera gran victòria. De fet, el seu millor encert és no tenir por, el no ja saps que el pots tenir, però s’ha de lluitar per fer realitat els projectes!

Considera que no s’ha de deixar mai d’estudiar, d’aprende, tot a la vida et serveix. Ella es va enamorar de carreres artístiques com el cinema i la fotografia que valen molts diners, i si pogués tornar al passat, estalviaria una mica per poder estudiar el que realment volia estudiar. Però en tot cas, al final un troba el seu camí i tot sembla que tingui sentit un cop ho veus amb perspectiva. També, si tornés enrera deixaria l’amor en segon terme i pensaria més en l’amor propi! Si un no és feliç amb ell mateix, la resta no pot anar bé.

No té només una font d’inspiració, beu de fotògrafs, directors de cinema, amics, grups de música, els seus pares i un llarg etcètera,  fonts contínues d’aprenentatge i millora. Se n’ha d’extreure el màxim partit, de la vida, i fer-la intensa i irrepetible. Per això, el seu lloc ideal per a escapar-se és allà on hi hagi bona música en directe o una exposició interessant.

Somia amb continuar disfrutant de la vida i del seu negoci, i fer que La Mirada sigui un lloc consolidat a Sabadell Potser per això, el seu millor moment del dia és quan algú que entra a descobrir la Mirada. Després de conèixer les (H)elenes, de ben segur hi tornarà!

Força  i sort!

Written by Diego Bartolome

09/11/2012 at 15:06

En Jordi Valls a l’ESDi

Moltes gràcies Jordi, per tornar a ser a l’ESDi a explicar la teva experiència. És impressionant la trajectòria d’aquest home, com ha anat teixint la seva xarxa, fent el seu camí únic i inigualable. Va deixar a l’escola moltes grans frases, que intentaré resumir en aquest post de forma ordenada.

El primer, el més important, és tenir ganes i passió pel que fas, creure-t’ho i anar avançant en el camí, perquè l’important no és la idea, sinó l’execució. I en això ell ha passat ja moltes batalles de les que n’ha après un munt. Com que no pots pretendre canviar el món en majúscules, si millores alguna part de la vida d’algú, ja serà una fita important.

Per fer-ho, és molt millor sempre preguntar-te el perquè, després el com, i finalment el què. No al revés. La teva motivació, la teva visió a llarg termini és el que ha de guiar la teva vida empresarial, no el què i la voluntat de fer diners ràpid. Amb això, aconseguiràs perdre la por a fer coses, perquè et guiarà una força molt més gran. El fracàs no és una opció, sinó només un aprenentatge. I si en el camí t’enfoques en allò important i fas alguna cosa que la gent vulgui de veritat, segur que tindràs èxit. No oblidem que cadascú defineix el seu èxit.

I us deixo un parell de recomanacions seves, la Last Lecture del Randy Pausch, i el museu dels invents del Pep Torres. A gaudir-ne!

PS.- El perfil que li vaig fer ja fa bastants mesos.

Written by Diego Bartolome

08/11/2012 at 22:40

Energia emprenedora

Dilluns vam tenir el plaer d’escoltar l’Esme, l’Ariadna, l’Eoin i el Martí a l’ESDi. I quanta energia i quantes ganes transmeten. Espero que tohom que hi va assistir sortís amb més ganes de perseguir el propis somnis i lluitar per ser més feliç. En quatre paraules per a cadascú,

  • Esme: extreta del llibre de Sark, Inspiration Sandwich, “make your work a dream, or be sure it leads to your dream. If it doesn’t do either of these, quit sooner rather than later”. La seva experiència a l’estranger, i la seva actitud sempre oberta parlant amb tothom l’han ajudat a poder veure el món com ho fa ara. No et tanquis a ningú ni a res mai, gaudeix amb tot el que et vingui.
  • Ari: intenta sempre fer allò que fa que les hores semblin minuts. Només així seràs feliç. Ella ho fa i ho transmet amb energia. I va donar alguns consells molt interessants per a superar les pors que tots tenim en emprendre, com per exemple, surt de la zona de comfort en companyia i aprèn a mirar diferent, sobretot l’inesperat. El camí millor mai és la línia recta.
  • Eoin: irlandès, fa un any i mig estava a la universitat estudiant Business, i ara té un somni que comparteix amb 14 persones que fiquen tota la seva energia en un projecte comú. El més important, atrevir-se a fer les coses, no tenir por. Emprenedor en sèrie, a Barcelona ha trobat allò que necessita per fer de presive un referent mundial de cool things by cool people. Stay tuned!
  • Martí: impressionant la seva trajectòria des de fa 16 anys, amb un equip consolidat i obrint noves vies amb creixement sostingut i orgànic, sense pressa. Sense el seu soci, que el complementa, i el seu equip, que és com una família, res seria el mateix. Des de Sabadell, poc a poc obrint-se mercat en nous nínxols de negoci i ubicacions geogràfiques.

Us deixo quatre fotos del dia i l’enllaç a la notícia publicada a la web de l’ESDi.

Written by Diego Bartolome

10/05/2012 at 11:24

A %d blogueros les gusta esto: