Retazos conectados

Escritos de Diego Bartolomé para acompañar a la vida

Archive for the ‘Entrevistas’ Category

La Maria i la Claudia, creadores de Cindy Bangs

Cindy BangsLa Claudia Blasco i la Maria Anglès són les cofundadores de Cindy Bangs, el fruit dels seus somnis, ja que les dues són unes apassionades fans de l’estètica dels anys quaranta i cinquanta. Es percep a primera vista la seva passió pel que fan! Han respost les meves preguntes per separat, però les respostes tenen moltísims ingredients comuns … Ja veureu!

Els seus primera fracassos es relacionen amb els inicis de Cindy Bangs, on esperaven la mateixa entrega i professionalitat de tothom implicat. Després de molts mesos de patiment, on els sentiments passaven davant de la raó, van poder controlar el problema que implicava feina i amistat, i seguir endavant amb força. Ja ho diuen, ja, que és millor no crear empreses amb família i amics. Però un petit pas enrera fa que després avancis més ràpid si no caus.

Aquesta petita derrota les ha portades a la seva victòria més clara, Cindy Bangs. Com dèiem, el seu somni fet realitat. Sobretot valoren el contacte amb les clients, veure com se senten les noies que s’emproven els seus vestits no té preu. Els dissenys portats a la realitat. Clientes satisfetes. Què més volen!

L’error més gran de la Claudia ha estat infravalorar-se, no ser conscient del que un té i el que tots som capaços d’aconseguir amb determinació. Per la seva banda, la Maria considera que s’ha de vigilar moltíssim al costat de qui es treballa, els seu error més gran és haver barrejat les relacions personals amb les professionals. Si s’enfonsa una cosa, també l’altra. Quatre ulls millor que dos.

El seu millor encert és arriscar-se: no deixeu mai que ningú digui no podeu o és impossible. Molta feina i una mica de bogeria són necessàries per tirar els teus projectes endavant, combinat amb una actitud positiva que vegi els altibaixos com part del camí que un mateix traça. Si tornés enrera, la Claudia aprofitaria cada oportunitat al màxim, i la Maria no canviaria res, tot el que passa és per alguna raó. Les oportunitats no arriben però soles, s’han de buscar!

En aquest camí s’han inspirat en molta gent, però per la Claudia sobretot són dones com la Bibiana Quadrado, la Laura Byrnes i la Micheline Pitt, de les que ha après molt en diferents moments de la vida. I la Maria té com a referent clar el Fabián Loidi, professor de patronatge a la Universitat, qui li ha ensenyat tot el que sap, tant a nivell teòric com en valors com l’esforç, el treball, les coses ben fetes i el ser constant. Diu que troba a faltar els seus moments on s’amocionaven mirant imatges i patrons de la dècada dels 50.

El millor moment del dia de la Claudia és quan un client surt satisfet amb la seva compra, un contacte per a una col·laboració, el reconeixement, unes cerveses al bar de sota de casa, coses senzilles que passen sovint. En canvi, la Maria prefereix la tranquil·litat del sofà de casa, sempre que l’envolta la  sensació de que tot va endavant amb èxit. Amb control.

No en tenen prou amb treballar juntes …  el seu lloc per a escapar-se és un festival de música, de Rock’n Roll en particular, juntes, portant per bandera el seu lema a lo loco! I allà somien en ser lliures, dedicar-se al que els hi agrada, i que Cindy Bangs sigui la marca referent a nivell mundial de roba d’inspiració en els anys cinquanta. Segur que el viatge serà emocionant i reeixit.

Força i sort!

Written by Diego Bartolome

03/04/2013 at 22:19

L’Albert Medran, de change.org

Albert MedranFa uns quants dies, a l’ESDi, vam tenir l’oportunitat d’escoltar l’Albert Medran, director de comunicació de change.org a Espanya. Molt interessant el que fa aquesta plataforma de peticions, la més gran del món, que dóna una mica més de poder als ciutadans per portar les seves demandes a la realitat.

L’Albert es defineix com una persona que treballa per a que la gent se n’adoni del poder que té canviar les coses. Un cop comences a veure que les teves accions tenen els seus fruits, no pots parar. Tot això, pels incitadors del canvi, són petites victòries, com la seva primera, que va ser guanyar un premi als Jocs Florals de la seva escola a segon de primària. No ha deixat d’escriure des de llavors. Aplica el seu millor encert, fes el que t’agrada i estimes.

Si ho fas, amb seguretat en tu mateix, evolucionaràs i seràs millor cada dia. Per això, intenta aprendre dels seus petits i grans fracassos, com per exemple, permetre una entrevista durant una crisi de comunicació. Però només fracasses si no n’aprens. I de ben segur que allò va ser una gran lliçó. Si tornés enrera, el que potser canviaria seria haver sortit abans de l’armari. Però les coses passen per algun motiu. Convençut estic que també va ser un bon aprenentatge.

Inspirat per la seva família, potser a l’Empordà, el lloc on intenta escapar-se sempre que pot, somia amb un món sense injustícia. I està lluitant per a aconseguir aquest món millor que tots voldríem.

Força i sort!

Written by Diego Bartolome

17/03/2013 at 19:21

L’Isona Ten, de Shira

Isona TenCada cop que llegeixo les respostes a les preguntes que faig servir per fer aquests perfils me n’adono que és difícil respondre-les. Per això, cada vegada estic més agraït a la gent que, com l’Isona, de Shira, ho fan. Merci de veritat.

L’Isona es defineix com una persona dinàmica, inquieta, exigent, constant, flexible, i amiga dels seus amics. Es dedica al disseny de joies i complements des de fa uns anys, tant a Barcelona com a Anglaterra. El seu projecte Shira neix d’un somni personal que, fins quedar-se a l’atur, no havia pogut materialitzar. Tenim sort que l’hagi pogut tirar endavant! En tot aquest procés, s’ha inspirat molt gràcies a la seva família, i el seu recolzament en els moments més difícils, tant des de la part emocional com a algunes decisions de l’empresa. Una emprenedora no pot fer el camí tota sola.

En el terreny professional, el seu primer fracàs va ser dedicar-se en excés al projecte, no tenia vida més enllà de l’empresa, i fins i tot va haver d’aturar tot durant uns mesos. Però allò va ser útil per ara tenir un petit taller, la web, i una petita xarxa de proveïdors i clients. Està fascinada pel món artesanal, pel toc personal que adquireixen les seves peces, sense deixar de banda les noves tecnologies. Gaudeix experimentant amb materials com plàstics, pells i teixits tant en el disseny com per les tècniques d’elaboració i fabricació.

L’error més gran que ha fet és no creure en si mateixa, li va costar veure que el que feia agradava la gent, fins i tot més enllà del seu entorn. Va ser llavors que va creure de veritat que podria funcionar. Això es relaciona amb el millor encert, tenir un objectiu realista i creure en el que està fent. Diu que el no ja el tens, només té sentit anar a buscar el sí. Si no és possible, reinventa’t i comença de nou. No perdis mai la il·lusió. Potser per això fa petites tirades que li permeten comprovar l’acceptació dels productes al mercat, i si cal modifcar la peça. D’una forma sincera, busca l’opinió de la gent, qualsevol suggeriment és benvingut!

El seu millor moment del dia és el cafè del matí, sentada a la cuina, els primers moments de tranquil·litat abans de començar un dia nou. En aquest moment, o escapada a la muntanya caminant i gaudint del paisatge en companyia dels seus, somia amb ser feliç, ser feliç estant bé amb ella mateixa, fent el que li agrada, i envoltant-se de la gent que estima. Jo crec que ja ho té tot això, i per tant, no tornaria enrera, ella és l’Isona amb totes les seves virtuts i defectes.

Força i sort!

Si voleu saber més d’ella i les seves joies, estarà a l’auditori de l’ESDi el proper dijous 7 de Març a les 16h.

 

Written by Diego Bartolome

04/03/2013 at 10:31

L’Héctor Ayuso

Hector_AyusoGuau. És el primer que vaig pensar en veure la seva web. El segon pensament. Vull conèixer-lo. El tercer. Vull que Sabadell i l’ESDi el coneguin. Segur que serà un èxit, i estarà parlant el dia 26 de Febrer a les 12h a l’auditori de l’ESDi.

És difícil de definir, de fet, crec que té tantes vessants que catalogar-lo en una només seria injust. Filmmaker, creatiu, emprenedor, storyteller, doodler, seeker, professor, amic i runner… Segur que moltes més, però li vaig limitar a 140 caràcters.

Si hem de mirar el primer fracàs, que tots en tenim, seria tota la seva adolescència, segurament pels contrastos i la nova vida que se’ns presenta. Però això sí, va canviar en marxar de València per a estudiar cinema a Barcelona. En aquell moment, segur que ja seguia el seu instint cap endavant sempre, creient en el que fas. Només així es poden aconseguir els objectius que ens marquem, diu.

Per altra banda, ell incorpora l’error al procés d’aprenentatge com un primer pas, tan important o més que l’èxit. No es pot tenir èxit o valorar-lo si no hem fracassat algun cop a la vida. Tothom s’ha d’equivocar i extreure conclusions d’això. Fes el primer pas! I no cal idealitzar i disfressar les decisions com encerts abans de fer-lo. Quanta raó té. No val el jo havia pensat. De fet, si tornés enrera tot quedaria igual, està molt content i orgullós de tota la seva vida. Sense això, no seria l’Héctor que ara és.

Una persona que es lleva a les 3h30 o 4 del matí només pot ser perquè aquest és el seu millor moment del dia, són les seves hores més productives. I una mica més tard, surt a córrer. Com m’agradaria quedar un dia amb ell per fer una running session, li ho proposaré aviat.

El seu lloc ideal per a escapar-se és Mèxic, de ben segur que amb la seva dona, l’Aimée Campos, que és qui més l’ha inspirat a la vida. Potser per això somia viure a Oaxaca, en aquell país, i descansar … Creieu que podria?

Força i sort!

Written by Diego Bartolome

22/02/2013 at 14:32

L’Elisabet i el Jordi, fundadors de El Colmillo de Morsa

ElColmilloDeMorsaVam tenir l’oportunitat a escoltar els fundadors de El Colmillo de Morsa recentment a l’ESDi, gràcies Sandra i Judit per organitzar-ho. De fet, transmeten un valors que comparteixo i els aplaudeixo. Gràcies per venir. Vaig aprofitar per fer-los-hi una entrevista petita que penjo, com sempre, aquí. Són uns cracks!

El Colmillo de Morsa és una marca de moda de Barcelona, creada al 2010 pels dissenyadors catalans Jordi Espino y Elisabet Vallecillo. El seu model és el del disseny nòrdic, treballant de forma artesana. Per a ells, la moda ha d’estar lligada a la expressió de la sensibilitat personal, l’atemporalitat i la cura pels detalls. Es percep en tot el que fan! Fugen del pur mercantilisme i s’allunyen de la producció en massa, oferint moda de qualitat amb teixits naturals i 100% nacional.

Tot i aquest èxit clar que és deixar-se guiar pels teus valor i aconseguir crear una empresa transmetent-los, també han passat per situacions difícils. Quan encara eren uns bebès d’una any de vida, els números no encaixaven i van replantejar-se tot, dubtaven sobre la sostenibilitat de l’empresa. Sort que van persistir. En poc temps, van fer la primera desfilada a l’Ego de Cibeles, avui la Mercedes Fashion Week Madrid.

Pensen que has de establir una empresa amb els coneixements necessaris, però en tot cas com més s’aprèn és fent. i ells ho fan molt bé, sobretot amb el seu millor encert, no perdre els teus valor i la il·lusió. Sense això no pots arribar enlloc. I clar, si tornessin enrera no tornarien a cometre els errors que han fet…

M’encanta com es complementen en algunes preguntes més personals: El millor moment del dia pel Jordi és quan s’embolica amb els llençols, mentre que per l’Elisabet, és el cafè en solitari de bon matí. El Jordi s’escapa al parc de sota casa, gaudint dels gossos des veïns, mentre que l’Elisabet prefereix allunyar-se de la civilització, tant mar com muntanya: Siurana, el Montseny, les platges de Tosa… A l’Elisabet l’han inspirat els conceptes de l’art de les primeres avantguardes i els moviments artístics dels que varen nèixer, mentre que el Jordi diu que 1, 2, 3, splash!

Són a la generació del canvi, per tant somien a fer un món millor, en concret que canviï el model de consum actual. No necessitem sumar més en quantitat sinó en qualitat. Quanta raó!

Força i sort!

Written by Diego Bartolome

06/12/2012 at 12:12

L’Helena Torrent …

La mirada d'art… de La Mirada Art de Butxaca, a la Rambla de Sabadell, junt amb la seva sòcia, l’Elena González. Un grup de moda de segon de l’ESDi va anar al seu espai el dimarts passat a sentir la seva experiència emprenedora, i vam quedar tots encisats per la concepció del seu negoci i pel seu caràcter, complementari, que està fent ja de La Mirada un referent en art, la fotografia i les coses fetes a mà amb amor. Ara que s’acosta el Nadal, és un gran espai on podreu trobar coses que no hi són a d’altres punts de Sabadell. Us ho recomano!

L’Helena és fotògrafa i tècnica superior en Imatge, i des de fa uns mesos, una de les emprenedores darrera La Mirada Art de Butxaca, una botiga/galeria de Sabadell a La Rambla número 9. Només uns poquets esglaons et separen del seu espai ple de màgia.

Diu que el fracàs és un èxit desastrós, així que prefereix no usar mai la paraula, per dura i pessimista. En tot cas, tots els petits punts difícils que ha passat algú per la seva vida fan que adquireixis nous coneixements i experiència, aprendre ha de ser-ne una constant. Aquests, i els encerts que també ha viscut, han fet que el seu projecte, La Mirada Art de Butxaca, es faci realitat. El fet que hagi nascut és la seva primera gran victòria. De fet, el seu millor encert és no tenir por, el no ja saps que el pots tenir, però s’ha de lluitar per fer realitat els projectes!

Considera que no s’ha de deixar mai d’estudiar, d’aprende, tot a la vida et serveix. Ella es va enamorar de carreres artístiques com el cinema i la fotografia que valen molts diners, i si pogués tornar al passat, estalviaria una mica per poder estudiar el que realment volia estudiar. Però en tot cas, al final un troba el seu camí i tot sembla que tingui sentit un cop ho veus amb perspectiva. També, si tornés enrera deixaria l’amor en segon terme i pensaria més en l’amor propi! Si un no és feliç amb ell mateix, la resta no pot anar bé.

No té només una font d’inspiració, beu de fotògrafs, directors de cinema, amics, grups de música, els seus pares i un llarg etcètera,  fonts contínues d’aprenentatge i millora. Se n’ha d’extreure el màxim partit, de la vida, i fer-la intensa i irrepetible. Per això, el seu lloc ideal per a escapar-se és allà on hi hagi bona música en directe o una exposició interessant.

Somia amb continuar disfrutant de la vida i del seu negoci, i fer que La Mirada sigui un lloc consolidat a Sabadell Potser per això, el seu millor moment del dia és quan algú que entra a descobrir la Mirada. Després de conèixer les (H)elenes, de ben segur hi tornarà!

Força  i sort!

Written by Diego Bartolome

09/11/2012 at 15:06

L’Albert Torruella

Continuem amb els perfils d’emprenedors en sentit ampli, aquest cop amb l’Albert Torruella, un gran intraemprenedor del Vapor Llonch de l’Ajuntament de Sabadell, ànima de la Xarxa Onion, professor de Direcció Estratègica a la Universistat de Barcelona (UB) i coautor del llibre Escola d’Emprendors, amb el Ferran Peiró i en Guillem Perdrix (a la foto). Per cert, us el recomano, és molt divertit i ajuda quan estàs començant a emprendre, i si ja has passat l’etapa, serveix per consolidar pensaments i recordar aquells moments amb nostàlgia.

Cronològicament, el seu primer fracàs creu que va ser el primer any d’universitat, on no va aprovar cap assignatura, cap ni una! Però va aixecar el vol, i quatre anys més tard tenia la llicenciatura a la butxaca i dos anys després acabava el màster en Direcció Econòmico-financera a la UB, cosa que li va permetre fer classes a la institució. Un petit entrebanc per fer un salt endavant, és un clàssic en les respostes del primer fracàs i la primera victòria. També ha tingut algun fracàs emprenedor, però l’explica al final del llibre, així que llegiu-lo per saber què és! En tot cas, l’error més gran que ha comès ha estat no saber valorar la feina d’un mateix. No s’ha de caure en el parany de fer com l’emprenedor tipus David el Gnomo, el propi sou s’ha de comptar com a despesa, afirma amb rotunditat.

Confia en la capacitat, voluntat i intuïció d’un mateix, i diu que això és el seu millor encert, barrejat amb una gran capacitat d’anàlisi. Potser per això, no té grans referents, sinó que l’inspiren els sentiments, emocions i capacitats que transmeten certes persones, en especial, voluntat, esforç, capacitat de treball, il·lusió… I no li ha anat pas malament fins ara. Per això, si tornés enrera, segurament no canviaria res, dels èxits aconseguits se n’ha d’estar orgullós i satisfet i dels errors se n’ha d’aprendre per no repetir-los!

El seu millor moment del dia és al matí, quan es lleva ben d’hora ben d’hora, i també al vespre quan arriba a casa i està amb la seva dona, amb qui esperen un fill. Tot un canvi! De ben segur que llavors continuaran passant molts dies a la costa, més al nord de Roses, en èpoques de bon temps, un dels seus llocs ideals per a escapar-se. Però potser li treurà una mica de temps per a les altres evasions, el futbol amb els amics, l’esquaix, o el Barça al Camp Nou.

Pot sonar una mica utòpic, però somia amb un món sense gana ni armes ni guerres. Potser primer s’haurien de distribuir millor els aliments, en el món actualment es produeixen més de 10 vegades dels necessaris per alimentar la població mundial. I have a dream … Per això, m’agradaria acabar amb una cita del llibre que em va encantar en llegir-la i és un poema inspirador per l’Albert, el podeu veure al pròleg a la página de l’editorial Libros de Cabecera  on hi ha més informació sobre ells i el llibre!

Si penses que estàs vençut, vençut estàs.
Si penses que no t’atreveixes, no t’atreviràs.
Si penses que t’agradaria guanyar, però que no pots, ja has perdut.
Perquè en el món et trobaràs que l’èxit comença amb la voluntat humana.
Tot és un estat mental.
Has de pensar bé per elevar-te.
Has d’estar segur de tu mateix abans d’intentar guanyar un premi.
La batalla de la vida no la guanya sempre la persona més forta o la més lleugera,
perquè tard o d’hora el que guanya és aquell que creu que pot fer-ho.

Christiaan Barnard

Força i sort!

Written by Diego Bartolome

20/01/2012 at 20:53

A %d blogueros les gusta esto: