Archive for the ‘ESDi’ Category
Les Cindies
La Maria i la Clàudia. Espectaculars. Meravellós el que fan. Molt dirigit a un públic, amb productes amb estil, classe, i qualitat. Si ho ajuntem a la seva determinació i passió, l’èxit el tenen assegurat, vindrà. Se’ls hi veu als ulls. Recordo un cop que vaig sentir l’Isak Andic, fundador de Mango, que deia que quan era jove tenia gana, gana de menjar-se el món. Ell ho va aconseguir. Doncs aquesta gana, aquesta claredat en els objectius, és el que vaig veure als seus ulls.
Llegiu això i tindreu al vostre abast la seva experiència. Aquí us deixo les seves lliçons apreses en aquests dos anys intensos de feina, algunes són molt clares, i d’altres tenen un gran rerafons.
- Un espai de treball còmode és imprescindible. Hi passareu més hores que a casa! En moda, és essencial tenir un showroom permanent, una empresa ha de tenir cara. I ànima.
- Si no tens experiència, trepitja de peus a terra i sigues realista. Gran lliçó. Valora els riscos i supera les teves pors.
- Sigues autodidacta. Tot s’aprèn fent. No dubtis a fer res. Fisn i tot si no ho has fet mai. La primera vegada que fas alguna cosa, probablement serà una cagada. Al principi faràs molts errors de llibre, però l’important és aprendre’n i no tornar-los a fer.
- S’ha de ser creatiu però no s’ha d’oblidar mai què s’està fent i per a quí. Vaja, que no se us oblidi que l’objectiu de qualsevol empresa és vendre. Sense vendes no hi ha empresa.
- Vigila amb qui t’associes, els objectius dels socis han de ser els mateixos. I escriure’ls! En aquesta línea, s’ha de parlar molt, de tot.
- El projecte passarà a ser el centre de la vostra vida i pensaments. Sobretot al principi, no hi ha horaris. Elles han creat tot des del no res, sense inversió inicial i escassos recursos. Tu pots!
- Vigileu la gent que us ven motos, hi ha molt pseudoprofessional en aquest país. No te’ls creguis, la gent et voldrà prendre el pèl sobretot si ets jove.
- S’ha de saber dir que no. A vegades és més important que el sí.
- Valoreu el que feu i el vostre treball per sobre de tot. És el centre de la vostra vida. Sigueu feliços amb el que feu.
- No deixeu que ningú et digui que no pots. Tot és possible.
Així, que t’ho fiques al cap, i pim pam. Em va agradar molt aquesta frase!
Força i sort.
En Josep Abril, la Pilar Bonet i en Marc Castellví
Vaig poder escoltar aquests tres cracks el passat dijous a l’ESDi, dins els esdeveniments ESDissabte dels dijous.
El Josep Abril és un gran dissenyador de roba. No de moda, sinó de roba, ja que com ell diu, el que fa pot o no ser moda en un moment donat. Em va impressionar la seva història, de passar de tenir moltíssims treballadors i haver crescut massa, a descomprimir, i tornar a un tamany més controlat. Un tamany que li permet ser més feliç i gaudir del que fa. Com ell diu, és el més important a la seva vida. I a la de tots. Si m’hagués de quedar amb una frase, seria Allò important és fer coses que et facin feliç i que ajudin una miqueta a millorar el món. Gràcies per aquest punt de vista. Emprendre és la millor opció si porta al camí per ser feliç, sinó més val canviar.
La Pilar Bonet és un referent pels estudiants. En la seva vessant emprenedora, ha creat el projecte ArtsComing, que ven art contemporani a preus assequibles. M’agrada molt el concepte, i trobo que sí que pot haver un mercat per l’art contemporani de qualitat a Internet. A més, ells cultiven la vessant didàtica, i expliquen les obres que tenen disponibles, ajuden a millorar la cultura artística del món. L’estan fent millor. Em quedo amb el seu missatge optimista, No deixarem de fer coses per molt complicada que sigui la situació. I tant, el món no s’atura, deixem-nos de queixes i endavant. Gràcies!
El Marc Castellví em va deixar sense paraules. El seu talent és impressionant. Amb 24 anys ha fet tantes coses i està involucrat a projectes tan interessants que m’encantaria poder cooperar amb ell algun dia. Per si no la coneixeu, us recomano la seva iniciativa No más tuppers de mamá, que us deixarà bocabadats. Als estudiants va semblar que els encantava, i que és un referent. Només cal posar-se i avançar en el camí. Creure’s que un pot arribar allà on vol i lluitar cada dia per fer-ho. Gràcies!
Força i sort, companys!
En Xavier Verdaguer
Avui he pogut tornar a escoltar el Xavier Verdaguer a l’ESDi. Lluny queda aquell plujós Desembre del 2009, quan va fer una jam session amb el Dídac Lee dins els esdeveniments que organitzava per la xarxa Onion. Estic impressionat amb la seva evolució des que va deixar la Direcció General de TMT Factory, i amb els seus múltiples projectes emprenedors. Un crack. Un plaer sentir-lo. Inspirador. Gràcies Xavi per tot. Catalunya seria menys emprenedora si no et tinguéssim. Volem més Xavis. Volem un món millor.
A la primera part ens ha explicat el programa Imagine, una iniciativa emprenedora sense ànim de lucre que pretèn canviar el món, i també la vida de les persones que hi prenen part. És espectacular el que es pot generar amb ments creatives treballant juntes durant un mes en un entorn creatiu únic, ja sigui el Silicon Valley o Barcelona. En sóc fan, i espero que algun estudiant de l’ESDi hi pugui participar en properes edicions! Conec dos participants d’edicions anteriors, el Jordi Valls i el Rafael Sánchez, i certament, l’experiència els ha canviat. Com deia el Xavi, perdre la por a arriscar-se, passar-s’ho bé, i mantenir una actitud positiva. Si els dreamers són capaços de contagiar això al seu entorn, tot tindria sentit. I podríem deixar enrera aquesta queixa contínua que tenim al país.
A la segona part, ens ha explicat els seus vuit motius per a emprendre, tots basats en la seva experiència personal. Els comparteixo, i aquí queden resumits de forma breu, amb l’ajuda de la meva memòria, perquè estava tan encisat per les seves paraules que no he apuntat gens…
- Tenir èxit. No entès com habitualment, sinó com a possibilitat de fer el que t’agrada. És el més important, poder dedicar-se al que vols i t’apassiona. I si qualsevol cosa que fas no et satisfà, deixa-ho córrer. Fes quelcom diferent.
- L’aventura, d’emprendre, de passar per alts i baixos, de perdre-ho tot, de guanyar molt. És la teva pròpia aventura, tu la decideixes i la guies. Només emprenent s’aconsegueix. És un continu d’emocions.
- Futur. No hi ha moment millor. Emprendre és l’opció que et portarà un millor futur. Un futur decidit per tu mateix. És apassionant. Les oportunitats són infinites. Si ho lligues al que vols fer i t’agrada, la vida serà més interessant. Qui no arrisca no pisca.
- Catalunya. Només li falta a Catalunya la cultura emprenedora per ser com el Silicon Valley, segons ens diu. Per canviar això, l’educació que rebem ha de canviar molt. Moltíssim. I entrenar les habilitats que són necessàries com lideratge, comunicació, perdre la por a fracassar, crear, pensar diferent, equivocar-se, aprendre dels errors… Intentarem ficar els granets perquè això sigui així.
- Creativitat. Emprenent en equips multidisciplinars s’aconsegueix estimular la creativitat, treure el millor de cadascú i inventar solucions diferents als problemes que tenen les persones.
- Felicitat. Emprendre et permet viure noves experiències de forma contínua, fent les passes que calen per canviar el món, que té molt sentit, et fa apreciar allò que tens i el que no tens, compartir amb socis, treballadors, família, amics, partners, i sobretot, divertir-se. Tots aquests són els ingredients que els experts diuen que són necessaris per a aconseguir la felicitat. Què més volem?
- Somiar. Emprendre és molt dur. Cada dia. Només es pot fer si somies. Si vols que aquests somnis es convereixin en realitat. Volem somiadors. Somiadors que tirin endavant les seves idees. Amb determinació. Resolutius cap endavant.
- Divertir-se. És un joc. No hi ha res a perdre. Cal intentar-ho. Si no et diverteixes i no t’agrada el que fas, plega, i a una altra cosa. Però si et diverteixes, continua. Persevera. Que tindràs èxit i haurà valgut la pena.
Tota la xerrada ha estat un fluxe continu de tips and hints per a emprendre. Aviat estarà disponible online i us la recomano. No us la podeu perdre! Gràcies per venir, Xavi. Espero que hagis generat una bona espurna als assistents.
I per acabar, un vídeo que ha compartit i que ens ha emocionat a tots, en Josep Mascaró.
L’Albert Medran, de change.org
Fa uns quants dies, a l’ESDi, vam tenir l’oportunitat d’escoltar l’Albert Medran, director de comunicació de change.org a Espanya. Molt interessant el que fa aquesta plataforma de peticions, la més gran del món, que dóna una mica més de poder als ciutadans per portar les seves demandes a la realitat.
L’Albert es defineix com una persona que treballa per a que la gent se n’adoni del poder que té canviar les coses. Un cop comences a veure que les teves accions tenen els seus fruits, no pots parar. Tot això, pels incitadors del canvi, són petites victòries, com la seva primera, que va ser guanyar un premi als Jocs Florals de la seva escola a segon de primària. No ha deixat d’escriure des de llavors. Aplica el seu millor encert, fes el que t’agrada i estimes.
Si ho fas, amb seguretat en tu mateix, evolucionaràs i seràs millor cada dia. Per això, intenta aprendre dels seus petits i grans fracassos, com per exemple, permetre una entrevista durant una crisi de comunicació. Però només fracasses si no n’aprens. I de ben segur que allò va ser una gran lliçó. Si tornés enrera, el que potser canviaria seria haver sortit abans de l’armari. Però les coses passen per algun motiu. Convençut estic que també va ser un bon aprenentatge.
Inspirat per la seva família, potser a l’Empordà, el lloc on intenta escapar-se sempre que pot, somia amb un món sense injustícia. I està lluitant per a aconseguir aquest món millor que tots voldríem.
Força i sort!
ESDissabte
Hi ha iniciatives destinades a canviar el món. Certament, canviar tot el món és complicat, però hem de començar per allò que tenim al nostre costat. En el cas de l’Alain, la Georgina i l’Humbert, tres estudiants de l’ESDi, han començat pel lloc on es formen professionalment, i han creat a Sabadell una plataforma per compartir disseny i creativitat i fomentar l’emprenedoria. Seran uns esdeveniments no gens tradicionals, els estan preparant amb unes ganes i professionalitat increïbles.
El primer és dijous 28 (demà) a les 16h a l’ESDi, on hi haurà l’ESDi Color Lab, laboratori de color innovador de la universitat, l’Eneko Iturbe, estudiant que ha guanyat el Certamen Basc de Joves Dissenyadors, i Tabula Rasa, un estudi de disseny creat per dos ex-estudiants a l’espai ESDi Empresa.
Us deixo aquí el que vaig escriure quan em van parlar d’ESDissabte, no tenim a Sabadell espais 2.0 tan innovadors i creatius!
Necessitem emprenedors. Els emprenedors, de joves, no tenen res a perdre i tot a guanyar. Per això, si comencen al voltant dels 20 anys o abans, es podran equivocar moltes vegades, però estic convençut que arribaran a l’èxit aviat. A emprendre només s’aprèn emprenent. I l’Alain, la Georgina i l’Humbert estan fent camí.
El seu projecte EsDissabte pretèn fomentar entre els seus companys a l’Escola Superior de Disseny (ESDi) de Sabadell aquest esperit, que comparteixo. Aprendre, compartir, i emprendre entre d’altres. Només així farem que els universitaris que es graduen pensin en crear empreses com una opció real. Generar ocupació i no buscar-la. Liderar i no seguir. Somiar i no adormir-se.
L’Héctor Ayuso
Guau. És el primer que vaig pensar en veure la seva web. El segon pensament. Vull conèixer-lo. El tercer. Vull que Sabadell i l’ESDi el coneguin. Segur que serà un èxit, i estarà parlant el dia 26 de Febrer a les 12h a l’auditori de l’ESDi.
És difícil de definir, de fet, crec que té tantes vessants que catalogar-lo en una només seria injust. Filmmaker, creatiu, emprenedor, storyteller, doodler, seeker, professor, amic i runner… Segur que moltes més, però li vaig limitar a 140 caràcters.
Si hem de mirar el primer fracàs, que tots en tenim, seria tota la seva adolescència, segurament pels contrastos i la nova vida que se’ns presenta. Però això sí, va canviar en marxar de València per a estudiar cinema a Barcelona. En aquell moment, segur que ja seguia el seu instint cap endavant sempre, creient en el que fas. Només així es poden aconseguir els objectius que ens marquem, diu.
Per altra banda, ell incorpora l’error al procés d’aprenentatge com un primer pas, tan important o més que l’èxit. No es pot tenir èxit o valorar-lo si no hem fracassat algun cop a la vida. Tothom s’ha d’equivocar i extreure conclusions d’això. Fes el primer pas! I no cal idealitzar i disfressar les decisions com encerts abans de fer-lo. Quanta raó té. No val el jo havia pensat. De fet, si tornés enrera tot quedaria igual, està molt content i orgullós de tota la seva vida. Sense això, no seria l’Héctor que ara és.
Una persona que es lleva a les 3h30 o 4 del matí només pot ser perquè aquest és el seu millor moment del dia, són les seves hores més productives. I una mica més tard, surt a córrer. Com m’agradaria quedar un dia amb ell per fer una running session, li ho proposaré aviat.
El seu lloc ideal per a escapar-se és Mèxic, de ben segur que amb la seva dona, l’Aimée Campos, que és qui més l’ha inspirat a la vida. Potser per això somia viure a Oaxaca, en aquell país, i descansar … Creieu que podria?
Força i sort!
L’Elisabet i el Jordi, fundadors de El Colmillo de Morsa
Vam tenir l’oportunitat a escoltar els fundadors de El Colmillo de Morsa recentment a l’ESDi, gràcies Sandra i Judit per organitzar-ho. De fet, transmeten un valors que comparteixo i els aplaudeixo. Gràcies per venir. Vaig aprofitar per fer-los-hi una entrevista petita que penjo, com sempre, aquí. Són uns cracks!
El Colmillo de Morsa és una marca de moda de Barcelona, creada al 2010 pels dissenyadors catalans Jordi Espino y Elisabet Vallecillo. El seu model és el del disseny nòrdic, treballant de forma artesana. Per a ells, la moda ha d’estar lligada a la expressió de la sensibilitat personal, l’atemporalitat i la cura pels detalls. Es percep en tot el que fan! Fugen del pur mercantilisme i s’allunyen de la producció en massa, oferint moda de qualitat amb teixits naturals i 100% nacional.
Tot i aquest èxit clar que és deixar-se guiar pels teus valor i aconseguir crear una empresa transmetent-los, també han passat per situacions difícils. Quan encara eren uns bebès d’una any de vida, els números no encaixaven i van replantejar-se tot, dubtaven sobre la sostenibilitat de l’empresa. Sort que van persistir. En poc temps, van fer la primera desfilada a l’Ego de Cibeles, avui la Mercedes Fashion Week Madrid.
Pensen que has de establir una empresa amb els coneixements necessaris, però en tot cas com més s’aprèn és fent. i ells ho fan molt bé, sobretot amb el seu millor encert, no perdre els teus valor i la il·lusió. Sense això no pots arribar enlloc. I clar, si tornessin enrera no tornarien a cometre els errors que han fet…
M’encanta com es complementen en algunes preguntes més personals: El millor moment del dia pel Jordi és quan s’embolica amb els llençols, mentre que per l’Elisabet, és el cafè en solitari de bon matí. El Jordi s’escapa al parc de sota casa, gaudint dels gossos des veïns, mentre que l’Elisabet prefereix allunyar-se de la civilització, tant mar com muntanya: Siurana, el Montseny, les platges de Tosa… A l’Elisabet l’han inspirat els conceptes de l’art de les primeres avantguardes i els moviments artístics dels que varen nèixer, mentre que el Jordi diu que 1, 2, 3, splash!
Són a la generació del canvi, per tant somien a fer un món millor, en concret que canviï el model de consum actual. No necessitem sumar més en quantitat sinó en qualitat. Quanta raó!
Força i sort!
El David Lamolla, de Smartplayhouse
L’últim ponent de la jornada del dia 8 de Novembre a l’ESDi és el David Lamolla, del fabricant de casetes de disseny per a nens Smartplayhouse. De fet, des que el vaig conèixer a un dinar de la xarxa d’empresaris de Sabadell em vaig enamorar dels seus dissenys i de la seva concepció del negoci. Encara recordo el seu perfil personal que li vaig fer fa més d’un any (mireu aquí).
La seva empresa sorgeix de la crisi de l’arquitectura, quan cap allà el 2008, el David ja va veure que el sector patiria per una crisi profunda. Fill de mare danesa, va veure que ell podria innovar en les típiques cases de jardí de baixa qualitat o bé de plàstic. El buit de mercat semblava prou clar, i tot convergia per a aprofitar l’oportunitat. El primer any se’l va passar aprenent, gestió, màrqueting, disseny de producte, etc, les eines necessàries per portar la seva empresa cap a l’èxit. I ho han aconseguit amb una àmplia presència internacional!
D’alguna forma, s’assemblen a Ikea quant a manufactura i muntatge, amb enviament segur. En el fons, el problema és definir el concepte, perquè no són moble, ni joguina, ni moble de jardí, i això genera alguns problemes de posicionament i burocràtics. En tot cas, ara tenen la certificació amb la normativa de joguines, el primer fabricant del sector. Tota una fita que dóna tranquil·litat als pares i mares.
Pel preu que té el producte i per tradició, el seu mercat principal és l’estranger,per la qual cosa confien tant a la venda mitjançant la pròpia pàgina web com en distribuidors. De fet, aquests segons són els més importants en el moment actual. Comprar on-line li continua costant una mica a la gent de determinats països, i a més, accedir al client potencial directament és costós. No hi ha una recepta màgica mésenllà de treballar dur.
En aquest moment de caiguda de consum, l’empresa ha reduït costos d’estructura, però el David confia en seguir el seu propi camí gràcies a un producte clarament innovador, de disseny, fet amb alta qualitat, i amb total seguretat pel nens. Us recomano les seves casetes per jardí si voleu començar a fer que els nens tinguin sensibilitat pel disseny.
Força i sort!
La Sandra Adrubau a l’ESDi
Vam tenir el plaer d’escoltar la Sandra Adrubau a l’ESDi també el passat dia 8 de Novembre. Vam escoltar tant la seva perspectiva de donar empresària d’èxit, com molts consells per als que comencen. Un luxe tenir-la a l’ESDi.
La seva formació no és pas de disseny, sinó que és en Relacions Públiques i Màrketing, i de fet, això és el que li ha permès posicionar correctament la seva marca al mercat, que en el seu cas són tant botigues com particulars a través d’una potent xarxa comercial. Ella dissenya personalment, però externalitza la fabricació.
El més important per a aconseguir aquest èxit de ja més de vuit anys: actitud, treball, i honestedat. Se sent molt satisfeta cada vegada que pensa que una part seva és a casa dels seus clients i hi conviuen cada dia.
Dins seu sempre hi ha hagut la llavor emprenedora, que és una actitud, trobar-se problemes i resoldre’ls en comptes de mirar-los com barreres insuperables. Va arribar un moment en què ja no es veia més treballant per algú altre, i es va llençar al buit per crear la seva pròpia marca. Tot allò après fins el moment li va servir d’una forma o una altra. I es va decantar per la seva passió, seguint la seva il·lusió. Va remarcar que sempre s’ha de triar un projecte o sector que t’agradi. Hi treballaràs moltíssimes hores!
Recorda com el seu pla d’empresa inicial s’ha complert bastant, poc a poc ha fet el camí que ella al seu cap s’havia marcat, escoltant tothom i prenent les pròpies decisions després. En aquest sentint, va incorporant nous productes a mesura que va sorgint la necessitat en els clients, per això, el seu creixement és sostingut en el temps, fins i tot ho serà aquest any, ja que té una petita estructura sense grans costos fixes.
En aquests anys ha après que hi ha més vida a fora de l’empresa i la feina, s’ha d’estar alerta i obert a tot per gaudir veritablement de l’empresa i enriquir-se emocionalment, que moltes vegades és el més important. En aquest sentit, s’implica amb passió en tot allò que depèn d’ella. Sap que ningú és indispensable, però segurament la seva empresa no trindria ànima i força sense ella.
Per un perfil més personal, podeu mirar l’article que li vaig fer al Novembre del 2010 clickant aquí.
Sandra, molta força i sort!
En Dani Posada, de Babau
El passat dia 8 de Novembre, el Dani de babau ens va explicar la seva història a l’ESDi, les seves vivències en aquest camí d’emprendre. Us deixo un petit resum aquí, vam gaudir molt del seu to proper i molt clar.
De fet, en crear l’empresa, tot ho van haver d’aprendre, des de les cerques dels materials, passant per la producció, i la venda. Ni ell ni el seu soci tenien formació relacionada, però a base d’hores, passió, energia, i persistència, van aconseguir donar-li forma a l’empresa, que ara és tot un exemple i referent del disseny fet a mà a Barcelona, amb materials reciclats propers i customitzables, i de qualitat. M’encanten tant els seus productes com el seu tarannà.
Al principi, es pensaven que la llum interior que tenen els seus bolsos seria la clau del negoci, la innovació que els diferenciaria i faria que tinguessin èxit. Però en realitat, després cada client valora una característica del que fan, i no es poden centrar en una només que els descrigui. El seu públic objectiu és molt ampli, i tenen clients tant aquí com a l’estranger. Uns cracks del pensar en glocal.
A la vida emprenedora comets un munt d’errors, però l’important és sortir-se’n i que serveixin per a millorar. Així, cada producte que fan milloren tant la tècnica, com el cost i els materials. Així, també poden tenir una estimació més precisa de les potencials vendes, perquè l’experiència en crear productes innovadors fa que el seu coneixement del sector a escala mundial sigui cada vegada més ampli.
Pel que fa a les accions de màrqueting i vendes, principalment venen a través de la seva pàgina babau.cat, si bé també fan servir Facebook per a generar diàleg amb els clients, i Google per a anunciar-se gràficament a pàgines de tercers. De fet, com el seu producte ha d’entrar pels ulls, una imatge val més que mil paraules, sobretot si la inversió en publicitat va dirigida al teu públic potencial. La campanya de Nadal de ben segur que superarà les seves expectatives!
El seu somni a llarg termini, molt gràfic, deixar-se per a anar allà on els seus clients els portin. Us mereixeu un 10 per aquesta empatia amb el client. Molta força i sort en el camí!
