Retazos conectados

Escritos de Diego Bartolomé para acompañar a la vida

Archive for the ‘Política’ Category

Alcaldables per Sabadell

Aquí els teniu a tots, espero que us agradin els perfils personals, sense partits. Per cert, boníssimes les fotos de l’Helena, m’agraden molt més que les fotos oficials dels partits 🙂

Val a dir que l’assistència als esdeveniments que ha organitzat Onion ha estat fluixa en tots els casos, el que denota que està lluny la ciutadania i els empresaris de la classe política. Crec que és un indicador per a fer reflexionar els partits …

A mi, en tot cas, m’ha agradat conèixer-los a tots i veure què volen de Sabadell. Els governs locals, al final, són els que més impacten a les nostres vides.

En ordre alfabètic de nom, sense convencions polítiques:

Antonio Vega – Partit Popular (PP)

Carles Rossinyol – Convergència i Unió (CiU)

Carme Garcia – Iniciativa per Catalunya Verds (ICV-EUiA)

Juli Fernàndez – Esquerra Republicana per Catalunya (ERC)

Manuel Bustos – Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC)

Pau Comellas – Candidatura d’Unitat Popular (CUP)

Virgínia Domínguez – Entesa per Sabadell

Written by Diego Bartolome

07/05/2011 at 22:50

Publicado en Actualidad, Política

Alcaldables per Sabadell

De moment, ja hem fet tres sessions, aquí teniu els seus perfils més personals.

Per quan hagi vist a tots de prop deixo el meu comentari més personal.

Juli Fernàndez – Esquerra Republicana per Catalunya (ERC)

Virgínia Domínguez – Entesa per Sabadell

Carme Garcia – Iniciativa per Catalunya Verds (ICV-EUiA)

Carles Rossinyol – Convergència i Unió (CiU)

Written by Diego Bartolome

31/03/2011 at 23:25

Publicado en Actualidad, Política

Juli Fernàndez, alcaldable per Sabadell

Avui era el primer dels esdeveniments que Onion ha preparat amb polítics, en concret, amb els alcaldables per Sabadell. M’agrada molt la iniciativa, perquè permet dialogar en un ambient distès sense premsa amb els polítics, i veure més enllà dels colors. Són persones, i conèixer la persona és clau abans de votar-la. Tant de bo sempre tinguéssim l’oportunitat!

Ja coneixia el Juli gràcies a l’Ariadna, de la seva època a Joventut. Sempre ha estat disposat a fer coses amb Onion, i això és d’agrair, a més d’haver coincidit amb ell en d’altres ocasions. Farmacèutic, és un emprenedor que ha deixat aparcada la seva carrera professional per dedicar-se a servir la societat. Si més no, és una decisió arriscada, i per tant, me n’alegro que estigui creant-se el camí com fem molts empresaris.

Estem d’acord amb moltes coses que ha dit, l’emprenedoria s’ha de potenciar des de la base i amb esforç, com manen els cànons. Això farà que tinguem una societat que consideri que l’empresari no és un ogre sinó algú que aporta valor, quant a riquesa i ocupació, i per tant se li han de facilitar les coses. Això vol dir, menys burocràcia i algunes subvencions temporals per a moments difícils, però no a qualsevol preu, no podem hipotecar el futur. Estic content que des de l’esquerra també es vegi l’empresari com un amic i no com l’enemic a batre. I no és d’ara, ja en fa d’anys. Partint de la premisa bàsica, faltaria la concreció de mesures, però això està coent-se lentament, i és aquí on les diferències d’ideologia marquen les prioritats.

Quant a ciutat, el Juli aposta per apostar per un clúster, i si s’ha de mullar, diu l’aeronàutic, en línia amb una de les múltiples apostes del govern local. Jo tinc els meus dubtes, però abans deixeu-me dir que he comentat que el procés d’apostar públic ha d’enfocar-se a un o dos sectors, i a escala local fins i tot un ja n’és suficient. Adreçar-se a més és sempre fer-ho pitjor. I l’aeronàutic, sí, tenim l’aeroport i hi ha poques ciutats a l’entorn que en tenen, però ja coneixem iniciatives aeronàutiques fracassades a d’altres ciutats per falta de base estructural i històrica … El CTAE és a Viladecans, per exemple. A més, a escala local necessitem empreses tractores que generin ocupació i entorn, per potenciar-les i que en conjunt el valor creixi. El sector privat tirarà del carro segur, el sector públic ha de ser un facilitador, com per exemple, formant a les persones que no tenen feina segons les necessitats de les empreses.

Hi haurà més info sobre el contingut de la xerrada al blog d’Onion, aquí només vull afegir que m’ha agradat l’estil proper i sincer, obert i dialogant, amb bon coneixement de la realitat de la ciutat. Ànims i endavant fins el 22 de Maig.

Actualització: dilluns 21/03 he publicat el perfil del Juli al blog d’Onion a El Punt.

Written by Diego Bartolome

17/03/2011 at 22:51

Dinar amb el conseller Mena

Avui he pogut assistir al dinar amb el Conseller Mena, d’Empresa i Ocupació, us deixo el post que resumeix una mica el que s’ha parlat.

M’ha agradat el seu estil i el fet que ha escoltat més que parlat, suposo que és natural donat que porta només un mes al càrrec. Té esperit emprenedor i ganes de fer millorar el país, tot i que les condicions inicials són molt delicades per la reducció de pressupostos que patiran tots els departaments. És una tasca complicada, i on un país petit està molt condicionat per l’entorn i l’economia global.

Però això ha d’incentivar la creativitat i intentar impulsar mesures per fer crèixer l’esperit emprenedor a la societat, com ha fet el mateix conseller visitant instituts per encendre l’espurna als estudiants. Fem que l’esforç i el lluitar pels somnis de cadascú amb sacrifici sigui part de la vida, això implica tractar les bases per veure’n els resultats d’aquí uns quants anys… Sense premi a curt termini al proper pas per l’escrutini de la societat.

A veure com evoluciona tot! Esperem que les eleccions municipals no afectin la Generalitat i aviat es posin tots plegats a fer feina, que en cal molta i amb enfoc. Com bé ha dit al dinar, qui ensopega i no cau, avança dues passes.

Sort i força!

Written by Diego Bartolome

26/01/2011 at 22:14

Sopar amb la Montserrat Tura

Vaig tenir la oportunitat de sopar dimarts en petit comitè amb la Montserrat Tura gràcies a l’amic Eduard Batlle, sempre atent i creant valor en aquestes trobades informals que organitza amb una facilitat i naturalitat envejable. Va ser tot un plaer compartir i conèixer una gran persona, independentment dels colors polítics, com ho demostra que tant gent del seu partit com dels rivals parlen bé d’ella. I no va defraudar.

Es va mostrar molt propera i sincera, sense màscares ni escuts, crítica amb el sistema i sobretot amb ella mateixa.Fortament arrelats els seus ideals d’esquerres, no va defugir de cap pregunta, per molt directa que fos, responent com si estigués en família, i és d’agrair. No busquem declaracions que trobaríem als diaris, sinó paraules que flueixin espontànies sense censura.

Va fer que estigués encara més a prop quan es va emocionar – en diverses ocasions – parlant de la seva família de tradició republicana i de la seva joventut revolucionària en època franquista, el passat ens fa com som ara i no seríem res sense tot el que conforma la nostra vida. Aquest esperit de lluita i de canvi del status quo encara el manté, però sempre a través del diàleg i enriquint-se amb tots els punts de vista de les persones que l’envolten.

De fet, haver estat alcaldessa probablement ha fet que aquesta rara avis dins el sistema polític actual busqui dins l’altre per donar-li solució al que més li preocupa. I fins i tot troba que és molt més interessant quan l’interlocutor no és del mateix parer i fa que hagi de pensar de forma diferent.

Gràcies Consellera pel seu temps i gràcies de nou Eduard!

Written by Diego Bartolome

13/11/2010 at 00:10

Carlos Losada, experto en liderazgo

Hoy, la casi siempre genial Contra de La Vanguardia, publica una entrevista de LLuís Amiguet a Carlos Losada, director general de ESADE en el periodo 2000-2010. Me quedo con algunas reflexiones que creo que merece la pena destacar.

En referencia a la situación de Catalunya y España, dice con pesar que carecemos en general de valores. Y sin valores no hay posibilidad de progreso real. Es importante, creo, inculcar en los más jóvenes el esfuerzo, la honestidad, el respeto por los demás, el trabajo bien hecho, la coherencia, la familia, etc, para poder hacer progresar a la sociedad, y no el ganar rápido, el especular pisando todo lo que se ponga por delante, haciendo trampas si es posible, como se ha venido haciendo demasiado en los pasados años. Sin estos valores, se incrementan los costes de transacción, porque nadie se fía de nadie y hay que poner barreras y filtros donde quizás no sería necesario.

Desde la perspectiva de las personas, en mi vida laboral he visto, lamentablemente, mucha gente sólo preocupada por el sueldo que cobran, y no por lo que el trabajo les aporta, lo que pueden aprender, el impacto social que tiene, las perspectivas de futuro a largo plazo, la ética de la emprea, etc. Y veo que el Sr. Losada lo tiene todavía más claro que yo. En lo que se refiere a directivos o cargos públicos, lo socialmente considerado éxito, frecuentemente se dan errores de atribución, es decir, uno piensa que lo que está pasando es consecuencia de su trabajo. Pero muchas veces, y más en los primeros tiempos, lo que sucede es consecuencia del trabajo anterior. ¿Cuántos son capaces de verlo?

Por otra parte, hay muchísima gente que no sabe digerir el éxito, les produce un empacho de consecuencias perennes. Incluso cuando es casual o heredado. Para no caer en esta trampa, entre otras muchas otras cosas creo que hay que escuchar a la gente que te conoce bien, siempre estar dispuesto a aprender, ser consciente tanto de los aciertos como de los fracasos, y perseguir un sueño. Sólo de esta forma, los eventuales cargos los veremos de una forma temporal y no nos aferraremos a ellos porque nuestra meta es otra.

Para los emprendedores, ya sabéis cuál es: cambiar el mundo (haciéndolo mejor). A fin de cuentas, ¿no sería el mejor éxito?

Written by Diego Bartolome

03/09/2010 at 15:19

Dinar amb el conseller Huguet

Gràcies a una generosa invitació del Juli Fernàndez, director de l’Agència Catalana de Joventut i alcadable per Sabadell a les properes eleccions municipals, he pogut avui compartir un dinar amb el conseller Huguet i membres destacats de l’empresa vallesana i les seves institucions. M’agraden aquest tipus d’esdeveniments amb polítics de tots els colors i empresaris, perquè pots copsar de primera mà la situació real del país i aportar el teu granet de sorra. Avui, també he pogut retrobar-me casualment amb el Jordi Puixeu, company d’institut, i l’Ariadna Morgui, de la que aviat faré un perfil aquí al blog, entre d’altres.

En la primera part del dinar, el conseller ha fet un repàs en el focus de les polítiques de R+D del seu govern. Estic plenament d’acord amb ell, la dispersió de centres no garanteix l’excel·lència, i el focus en diversos àmbits de coneixement són claus pel bon posicionament de Catalunya en el món. Hem de fer en funció del què tenim, i l’esforç ha de permetre la modernització del teixit productiu i la seva adequació a l’emergència de països com la Xina o la Índia. En aquest sentit, estan recolzant les fusions de centres, apostant per la internacionalització i la simplificació burocràtica. Per altra banda, ajuts com l’Innoempresa impulsen a les empreses a innovar, i d’altres com Noves Oportunitats de Negoci van encara més enllà.

Després, alguns hem pogut intervenir i exposar la situació que veiem. En aquest sentit, com a president d’Onion i directiu d’una empresa tecnològica, he fet incís sobre temes que preocupen i que són els que crec que podem resoldre si pensem a llarg termini, entre d’altres, i) la formació dels més joves i la inversió del rellotge de sol que tenim en nivell educatiu, combinant tant la formació doctoral com la de base, ii) fomentar l’emprenedoria des dels nivells escolars inicials, i incentivar el risc, iii) potenciar la compra pública de tecnologia innovadora, iv) garantir la formació empresarial de petits empresaris quan comencen i v) incentivar la cooperació empresarial. En la seva resposta, he comprovat gratament que tots els punts estan detectats i s’hi està treballant en la mesura en què es pot.

Crec que, com comentava ell, en funció dels nostres condicionants socials hem d’actuar. De res serveix ni lamentar-nos ni fer accions que pretenguin tenir un Silicon Valley català a curt termini. Hem de treballar tots plegats, cooperant i amb ambició, per un país millor a 20 anys vista.

Només així podrem posicionar-nos on ens mereixem.

Written by Diego Bartolome

02/09/2010 at 17:33

La competitividad

El modelo de Adam Smith a finales del siglo XVIII especifica que las naciones se especializan en lo que tienen ventaja absoluta en costes, extendida más adelante por David Ricardo (1817) con la teoría de la ventaja comparativa, son los fundamentos del comercio internacional. Además, ya  Heckscher y Ohlin determinaron que dicha especialización de los países se debe a la dotación de factores que existe en el territorio, y a partir de ahí podemos extender el modelo con teorías sobre el ciclo de vida de producto, economías de escala, etc.

Pero la referencia actual la tiene Porter con su libro La competitividad de las naciones, donde identifica las variables para que las empresas nacionales sean líderes en los mercados ya globales: condiciones de los factores, condiciones de la demanda, sectores afines y auxiliares, estrategia, estructura y rivalidad en las empresas, que junto con el azar y el Gobierno conforman su famoso diamante. A partir de aquí, se pueden extender estos modelos para decidir hacia donde van los recursos.

Sobre los factores, es conveniente invertir en aquello que nos proporciona ventaja competitiva y requiere altas barreras de entrada. Como las decisiones a largo plazo conllevan costes a corto que no todos están dispuestos a soportar, si invertimos en, sobre todo, economía del conocimiento y eficiencia y rapidez del capital, ganaremos a la competencia. Cuidado en este aspecto con las decisiones erróneas, el invertir por ejemplo en reformar calles no implica mejora de infraestructuras y de competitividad del país o ciudad, es dinero tirado a la basura. Y el dinero para educación se puede desgranar de demasiadas formas, la omniprensencia de centros educativos tampoco suele ser una buena opción si el mercado no está preparado para ello.

En cuanto a la demanda, se puede comprobar en países como Japón o Estados Unidos que es una parte muy importante del modelo productivo. Para que dicha demanda se oriente a productos de valor añadido, hay que incidir en la educación, en evitar el derroche, incentivar el ahorro, y reflexionar sobre las decisiones de inversión y gasto. Además, la demanda hará competitiva a la indsutria y de forma natural se internacionalizará. Seguro que en este aspecto nos viene a la cabeza la omnipresencia de Porsche Cayenne en las carreteras y ciudades españolas de hace unos años …

En cuanto a las características de la industria, sólo se puede ser potente con foco, en ese caso, implica la presencia de sectores afines y auxiliares a una industria líder, porque los costes de externalizar o tener lejano aquello que necesitas son elevados. Es prioritario trabajar unidos en clústers, a escala macro, no local. Además, la presencia de líderes genera competencia y rivalidad entre empresas, lo que, despreciando los costes sociales a corto plazo, conlleva un liderazgo más fuerte a nivel internacional a largo plazo.

Pero en todo ello, el Gobierno tiene la palabra para decidir en qué invierte y coloca los recursos, con lo que tenemos una paradoja. Unos miran al corto plazo (4 años) y las empresas a largo plazo, en garantizar la supervivencia y el liderazgo en el futuro. Sólo la política que crea las condiciones adecuadas para que sus empresas logren ventajas competitivas a escala global es la adecuada, y esto implica, entre otros,  la apuesta real y el apoyo financiero a la I+D de pymes en tecnología punta, y la regulación avanzada que fomente la I+D (p.ej. células madre), con poco intervencionismo estatal en la regulación de los mercados y la competencia.

A partir de aquí, sólo nos queda que el azar nos acompañe, pero lo que está claro que antes los deberes deben estar bien hechos …

Written by Diego Bartolome

28/07/2010 at 09:46

Coste de oportunidad

Llevo dando vueltas bastante tiempo a este concepto, pues es lo que determina consciente o inconscientemente las decisiones de las personas. Decidimos emprender un camino, dejando otros de lado, y lo hacemos en base a motivos racionales o irracionales que nos mueven … En nuestra vida vamos viendo poco a poco cómo el tiempo se acorta, pues pasar de vivir en casa con los padres, a estar en pareja, vivir en pareja, ser padres de un hijo, de dos o más, y los siguientes pasos, conlleva una reducción del tiempo disponible y no se puede hacer todo, hay que elegir. Cuando abrimos una puerta, estamos dejando atrás otras.

Emprendiendo, el foco es clave, y por más que cueste de entender a los especuladores, la base es la rentabilidad y supervivencia de la empresa en el largo plazo. Muchas veces tenemos que escoger qué tenemos que hacer y qué no. Aunque nos reporte algo de ingresos a corto plazo, quizás lastra el foco y la creación de valor posterior. Los americanos lo tienen muy claro y por eso funciona el mercado del capital riesgo. Aquí, muchas empresas enfocadas a producto ofrecen servicios a corto plazo para tener sustento, pero una empresa de servicios no requiere lo mismo que una de producto, y la transición posterior si llega a darse puede ser costosa. Os dejo un post de Nico Bour.

A veces, viendo las noticias de actualidad, me da la sensación que los políticos no siempre lo acaban de tener claro. Habiendo recursos escasos, y siempre lo son, el dedicarlos a un objetivo u otro puede hacer cambiar significativamente el resultado final de las políticas, y esto aplica tanto a los presupuestos como a los temas de conversación. A más dispersión, menos concreción en las cosas verdaderamente importantes. Y foco, porque hay que seguir un camino y no desviarse pese al posible mal rédito electoral. Quizás las urnas mandan a corto plazo, pero la historia pone a cada uno en su sitio.

En definitiva, hay que orientarse a actividades que proporcionen alto retorno de la inversión (ROI). Este ROI no es necesariamente económico, sino que tiene parte tangible y mucha parte intangible, de beneficios emocionales.El mix de parte material e inmaterial determina cómo somos.

[Desde Madrid]

Written by Diego Bartolome

27/07/2010 at 10:49

Som una nació, nosaltres decidim …

… que ens agrada que guanyi Espanya el Mundial de futbol 2010

Catalunya és així de plural, democràtica, oberta i amb molts sentiments dins la seva ciutadania.

Així com la manifestació d’Òmnium Cultural convocava molts milers de persones (probablement ni el número escandalosament baix de 56.000 de l’empresa Lynce ni el més d’un milió de la Guàrdia Urbana amb els mètodes de sempre) dissabte a la tarda a Barcelona, ahir diumenge a la nit, també milers de catalans demostraven alegria per la victòria d’Espanya al Mundial 2010 de Sudàfrica (en públic alguns i en privat molts més). I no passa res, crec que és bo per la convivència i la riquesa del país.

Como no soy un experto y no sé si a nivel macroeconómico el resultado de una independencia sería positivo en la suma de sus partes, sólo sé lo que no quiero: que debates identitarios rompan la armonía que respiramos en este país tan maravilloso, y que nos concentremos en tareas más importantes como el progreso social y económico, con valores como la cooperación, solidaridad y la ambición de liderazgo internacional. Dedicar energía a debates de este tipo dispersan esfuerzos y no enfocan las políticas macroeconómicas correctamente, malgastando los recursos económicos e inmateriales tanto públicos como privados.

Pero también me gustaría que no se dijeran mentiras sobre Catalunya y los catalanes, ni se use Catalunya como arma o instrumento partidista, aquí se respira un ambiente de normalidad, paz, multiculturalidad, diversidad probablemente como en ninguna otra parte de España. Tampoco quiero que se ataque al catalán, nacer con dos lenguas es un privilegio, da más facilidad para adaptarse a entornos internacionales y aprender otros idiomas más rápido. Y más recursos para emprender más y mejores proyectos, pero gestionados también más eficazmente sin el despilfarro de gestión por el número de administraciones.

Catalunya ha de ser el motor d’innovació i el pol econòmic més fort del Sud d’Europa, i per això hem de continuar construint marca, treballant força. i fent que no ens afecti l’entorn. Amb esforç, sempre hi ha premi. Us deixo la foto de la portada d’Òmnium, espectacular.

Manifestació del 10 de Juliol de 2010 a Barcelona.

Written by Diego Bartolome

12/07/2010 at 09:28

Publicado en Actualidad, Política

A %d blogueros les gusta esto: