Posts Tagged ‘Ares’
Are you born entrepreneur?
I don’t really know. But I guess that some of the skills are innate, while others can be learned.
From my two daughters, Ares is more analytical and logical, and Anna seems to be more intuitive and with artistic skills. They both show unstoppable passion for what they love!
I just wanted to write this just to see in a couple of years how life evolves. Let’s see.
Sant Tornem-hi
Estimat blog, t’he tingut una mica oblidat aquests dies, però és que ha nascut la nostra segona filla, l’Anna, el 12/05/2011, i no he tingut massa gaire estones lliures des de llavors. Entre la feina i l’increment d’hores de logística familiar es fa difícil treure temps fins i tot per un mateix, fa setmanes que no corro! Suposo que, en general, és bo, no malgastem el temps en coses supèrflues, però també deixem de banda algunes coses interessants i potser també, alguna d’important. Però la vida és així, hi ha prioritats en cada moment i ara està molt clar que són les nenes de la casa, l’Ares i l’Anna. En fi, continuem!
Petits moments de felicitat
Hi ha moments a la vida on sembla que tot sigui perfecte. Hi ha dies especials que en gaudir-los, penses, vull que n’hi hagi molts com aquest, els hauríem de perseguir a la vida. I els dos caps de setmana passat ha estat així, curiosament rodejats de nebots que no veiem massa per viure lluny: la Maria de cinc anyets de El Cairo (Egipte) i l’Eric, de dos, de prop de Wolfsburg, Alemanya.
El passat cap de setmana (com cada segon cap de setmana de Juliol), a més, a Balaguer era la Transsegre, una festa especial per a nosaltres. Realment, és espectacular, tot el Segre ple de barques fetes de forma artesanal, amb gent vinguda d’arreu de Catalunya per gaudir del riu en els primers dies de l’estiu, tot i que l’aigua és bastant freda!!
Estic impressionat pels seus 26 anys i perquè és una festa organitzada sense ànim lucratiu pels joves (tot i que alguns ja no tant) del poble. Aquest any van aconseguir la fita de 275 barques i més de 3000 tripulants, i alguns anys han guanyat el premi a la barca més original l’equip del germà d’un bon amic, l’Oriol, teniu un exemple a sota. Nosaltres vam baixar un anyet, però no vam repetir l’experiència per una inundació que van patir els que dormien en tenda de campanya a sota el riu… Amb la Maria i els nebots de Sabadell, però, vam poder gaudir la festa del diumenge al matí.
I avui hem estat amb l’Eric, que ha pogut jugar amb la seva cosina Ares i estar amb els tiets i avis, tots junts. Ha estat un gran dia, d’inici fins ara, on te n’adones de la importància de passar bons moments en família, relaxats, en harmonia, amb bona conversa i grans moments divertits amb els més petits. Ells són ara el motor que ens fa moure, i t’omplen amb les seves ocurrències, per exemple, l’Ares va a buscar sempre l’Eric, a fer-li carícies de guapo, i l’Eric repeteix qualsevol cosa que li sembla divertida! T’ho passes bé sense adonar-te’n.
A més de pel nebot, m’encanta passar temps amb el meu germà petit Xavi, quatre anys ens portem, però per mi tota una referència com a persona, molt a prop malgrat la distància. De vegades, tampoc cal un contacte freqüent sinó saber que hi ets quan hi has de ser.
En fi, gràcies a tots per ser allà.
Padres e hijos
Hoy he leído en el New York Times un artículo muy interesante sobre padres e hijos.
Hace reflexionar por un hecho muy sencillo, por muy bien que lo hagas tú como padre o madre, al final, hay un componente genético que hace que el hijo o hija se comporte de una determinada manera fuera de tu control. Puedes ser muy bueno, pero al final, si tu hijo es malo, no habrá manera de corregirlo, y a la inversa, siendo tú malo, el hijo puede ser maravilloso.
Esto me lleva a pensar sobre el papel del entorno en los hijos, y las dinámicas de las relaciones que se establecen… En cualquier caso, se parece mucho al estímulo de la inteligencia: los padres podemos intentar ahondar en ciertos aspectos o que nuestros hijos tengan un abanico más amplio para poder decidir qué les gusta o atrae, aunque al final, la genética manda y no serán más inteligentes, sociables, tenaces o guapos por mucho que nos esforcemos.
La conclusión en nuestra familia fue que hay que ser coherente, intentar que lo que pensamos, decimos y hacemos esté en armonía y Ares lo perciba así. A partir de ahí, le damos libertad para elegir incluso ahora con casi 15 meses, habiendo temas que no pueden discutirse, entre otros, comidas y dormir por la noche y la siesta. Pero ella es autónoma para ir a donde le parezca, jugar con lo que quiera, elegir el libro que le apetece mirar o demostrarnos la alegría o el enfado por aquello que hacemos.
Pero lo más importante, sabe que siempre estamos a su lado si nos necesita o simplemente lo desea.
It’s not time to make a change,
Just sit down, take it slowly.
You’re still young, that’s your fault,
There’s so much you have to go through.
