Retazos conectados

Escritos de Diego Bartolomé para acompañar a la vida

Posts Tagged ‘emprenedor

En Xavier Verdaguer

Xavier VerdaguerAvui he pogut tornar a escoltar el Xavier Verdaguer a l’ESDi. Lluny queda aquell plujós Desembre del 2009, quan va fer una jam session amb el Dídac Lee dins els esdeveniments que organitzava per la xarxa Onion. Estic impressionat amb la seva evolució des que va deixar la Direcció General de TMT Factory, i amb els seus múltiples projectes emprenedors. Un crack. Un plaer sentir-lo. Inspirador. Gràcies Xavi per tot. Catalunya seria menys emprenedora si no et tinguéssim. Volem més Xavis. Volem un món millor.

A la primera part ens ha explicat el programa Imagine, una iniciativa emprenedora sense ànim de lucre que pretèn canviar el món, i també la vida de les persones que hi prenen part. És espectacular el que es pot generar amb ments creatives treballant juntes durant un mes en un entorn creatiu únic, ja sigui el Silicon Valley o Barcelona. En sóc fan, i espero que algun estudiant de l’ESDi hi pugui participar en properes edicions! Conec dos participants d’edicions anteriors, el Jordi Valls i el Rafael Sánchez, i certament, l’experiència els ha canviat. Com deia el Xavi, perdre la por a arriscar-se, passar-s’ho bé, i mantenir una actitud positiva. Si els dreamers són capaços de contagiar això al seu entorn, tot tindria sentit. I podríem deixar enrera aquesta queixa contínua que tenim al país.

A la segona part, ens ha explicat els seus vuit motius per a emprendre, tots basats en la seva experiència personal. Els comparteixo, i aquí queden resumits de forma breu, amb l’ajuda de la meva memòria, perquè estava tan encisat per les seves paraules que no he apuntat gens…

  1. Tenir èxit. No entès com habitualment, sinó com a possibilitat de fer el que t’agrada. És el més important, poder dedicar-se al que vols i t’apassiona. I si qualsevol cosa que fas no et satisfà, deixa-ho córrer. Fes quelcom diferent.
  2. L’aventura, d’emprendre, de passar per alts i baixos, de perdre-ho tot, de guanyar molt. És la teva pròpia aventura, tu la decideixes i la guies. Només emprenent s’aconsegueix. És un continu d’emocions.
  3. Futur. No hi ha moment millor. Emprendre és l’opció que et portarà un millor futur. Un futur decidit per tu mateix. És apassionant. Les oportunitats són infinites. Si ho lligues al que vols fer i t’agrada, la vida serà més interessant. Qui no arrisca no pisca.
  4. Catalunya. Només li falta a Catalunya la cultura emprenedora per ser com el Silicon Valley, segons ens diu. Per canviar això, l’educació que rebem ha de canviar molt. Moltíssim. I entrenar les habilitats que són necessàries com lideratge, comunicació, perdre la por a fracassar, crear, pensar diferent, equivocar-se, aprendre dels errors… Intentarem ficar els granets perquè això sigui així.
  5. Creativitat. Emprenent en equips multidisciplinars s’aconsegueix estimular la creativitat, treure el millor de cadascú i inventar solucions diferents als problemes que tenen les persones.
  6. Felicitat. Emprendre et permet viure noves experiències de forma contínua, fent les passes que calen per canviar el món, que té molt sentit, et fa apreciar allò que tens i el que no tens, compartir amb socis, treballadors, família, amics, partners, i sobretot, divertir-se. Tots aquests són els ingredients que els experts diuen que són necessaris per a aconseguir la felicitat. Què més volem?
  7. Somiar. Emprendre és molt dur. Cada dia. Només es pot fer si somies. Si vols que aquests somnis es convereixin en realitat. Volem somiadors. Somiadors que tirin endavant les seves idees. Amb determinació. Resolutius cap endavant.
  8. Divertir-se. És un joc. No hi ha res a perdre. Cal intentar-ho. Si no et diverteixes i no t’agrada el que fas, plega, i a una altra cosa. Però si et diverteixes, continua. Persevera. Que tindràs èxit i haurà valgut la pena.

Tota la xerrada ha estat un fluxe continu de tips and hints per a emprendre. Aviat estarà disponible online i us la recomano. No us la podeu perdre! Gràcies per venir, Xavi. Espero que hagis generat una bona espurna als assistents.

I per acabar, un vídeo que ha compartit i que ens ha emocionat a tots, en Josep Mascaró.

Written by Diego Bartolome

02/04/2013 at 22:30

L’Héctor Ayuso

Hector_AyusoGuau. És el primer que vaig pensar en veure la seva web. El segon pensament. Vull conèixer-lo. El tercer. Vull que Sabadell i l’ESDi el coneguin. Segur que serà un èxit, i estarà parlant el dia 26 de Febrer a les 12h a l’auditori de l’ESDi.

És difícil de definir, de fet, crec que té tantes vessants que catalogar-lo en una només seria injust. Filmmaker, creatiu, emprenedor, storyteller, doodler, seeker, professor, amic i runner… Segur que moltes més, però li vaig limitar a 140 caràcters.

Si hem de mirar el primer fracàs, que tots en tenim, seria tota la seva adolescència, segurament pels contrastos i la nova vida que se’ns presenta. Però això sí, va canviar en marxar de València per a estudiar cinema a Barcelona. En aquell moment, segur que ja seguia el seu instint cap endavant sempre, creient en el que fas. Només així es poden aconseguir els objectius que ens marquem, diu.

Per altra banda, ell incorpora l’error al procés d’aprenentatge com un primer pas, tan important o més que l’èxit. No es pot tenir èxit o valorar-lo si no hem fracassat algun cop a la vida. Tothom s’ha d’equivocar i extreure conclusions d’això. Fes el primer pas! I no cal idealitzar i disfressar les decisions com encerts abans de fer-lo. Quanta raó té. No val el jo havia pensat. De fet, si tornés enrera tot quedaria igual, està molt content i orgullós de tota la seva vida. Sense això, no seria l’Héctor que ara és.

Una persona que es lleva a les 3h30 o 4 del matí només pot ser perquè aquest és el seu millor moment del dia, són les seves hores més productives. I una mica més tard, surt a córrer. Com m’agradaria quedar un dia amb ell per fer una running session, li ho proposaré aviat.

El seu lloc ideal per a escapar-se és Mèxic, de ben segur que amb la seva dona, l’Aimée Campos, que és qui més l’ha inspirat a la vida. Potser per això somia viure a Oaxaca, en aquell país, i descansar … Creieu que podria?

Força i sort!

Written by Diego Bartolome

22/02/2013 at 14:32

El David Lamolla, de Smartplayhouse

L’últim ponent de la jornada del dia 8 de Novembre a l’ESDi és el David Lamolla, del fabricant de casetes de disseny per a nens Smartplayhouse. De fet, des que el vaig conèixer a un dinar de la xarxa d’empresaris de Sabadell em vaig enamorar dels seus dissenys i de la seva concepció del negoci. Encara recordo el seu perfil personal que li vaig fer fa més d’un any (mireu aquí).

La seva empresa sorgeix de la crisi de l’arquitectura, quan cap allà el 2008, el David ja va veure que el sector patiria per una crisi profunda. Fill de mare danesa, va veure que ell podria innovar en les típiques cases de jardí de baixa qualitat o bé de plàstic. El buit de mercat semblava prou clar, i tot convergia per a aprofitar l’oportunitat. El primer any se’l va passar aprenent, gestió, màrqueting, disseny de producte, etc, les eines necessàries per portar la seva empresa cap a l’èxit. I ho han aconseguit amb una àmplia presència internacional!

D’alguna forma, s’assemblen a Ikea quant a manufactura i muntatge, amb enviament segur. En el fons, el problema és definir el concepte, perquè no són moble, ni joguina, ni moble de jardí, i això genera alguns problemes de posicionament i burocràtics. En tot cas, ara tenen la certificació amb la normativa de joguines, el primer fabricant del sector. Tota una fita que dóna tranquil·litat als pares i mares.

Pel preu que té el producte i per tradició, el seu mercat principal és l’estranger,per la qual cosa confien tant a la venda mitjançant la pròpia pàgina web com en distribuidors. De fet, aquests segons són els més importants en el moment actual. Comprar on-line li continua costant una mica a la gent de determinats països, i a més, accedir al client potencial directament és costós. No hi ha una recepta màgica mésenllà de treballar dur.

En aquest moment de caiguda de consum, l’empresa ha reduït costos d’estructura, però el David confia en seguir el seu propi camí gràcies a un producte clarament innovador, de disseny, fet amb alta qualitat, i amb total seguretat pel nens. Us recomano les seves casetes per jardí si voleu començar a fer que els nens tinguin sensibilitat pel disseny.

Força i sort!

Written by Diego Bartolome

12/11/2012 at 21:54

En Dani Posada, de Babau

El passat dia 8 de Novembre, el Dani de babau ens va explicar la seva història a l’ESDi, les seves vivències en aquest camí d’emprendre. Us deixo un petit resum aquí, vam gaudir molt del seu to proper i molt clar.

De fet, en crear l’empresa, tot ho van haver d’aprendre, des de les cerques dels materials, passant per la producció, i la venda. Ni ell ni el seu soci tenien formació relacionada, però a base d’hores, passió, energia, i persistència, van aconseguir donar-li forma a l’empresa, que ara és tot un exemple i referent del disseny fet a mà a Barcelona, amb materials reciclats propers i customitzables, i de qualitat. M’encanten tant els seus productes com el seu tarannà.

Al principi, es pensaven que la llum interior que tenen els seus bolsos seria la clau del negoci, la innovació que els diferenciaria i faria que tinguessin èxit. Però en realitat, després cada client valora una característica del que fan, i no es poden centrar en una només que els descrigui. El seu públic objectiu és molt ampli, i tenen clients tant aquí com a l’estranger. Uns cracks del pensar en glocal.

A la vida emprenedora comets un munt d’errors, però l’important és sortir-se’n i que serveixin per a millorar. Així, cada producte que fan milloren tant la tècnica, com el cost i els materials. Així, també poden tenir una estimació més precisa de les potencials vendes, perquè l’experiència en crear productes innovadors fa que el seu coneixement del sector a escala mundial sigui cada vegada més ampli.

Pel que fa a les accions de màrqueting i vendes, principalment venen a través de la seva pàgina babau.cat, si bé també fan servir Facebook per a generar diàleg amb els clients, i Google per a anunciar-se gràficament a pàgines de tercers. De fet, com el seu producte ha d’entrar pels ulls, una imatge val més que mil paraules, sobretot si la inversió en publicitat va dirigida al teu públic potencial. La campanya de Nadal de ben segur que superarà les seves expectatives!

El seu somni a llarg termini, molt gràfic, deixar-se per a anar allà on els seus clients els portin. Us mereixeu un 10 per aquesta empatia amb el client. Molta força i sort en el camí!

Written by Diego Bartolome

12/11/2012 at 14:26

En Joan Vinyets, A piece of pie

El passat dia 8 de Novembre, el Joan de a Piece of pie ens va explicar la seva història a l’ESDi, la seva pròpia aventura d’emprendre. Us deixo un petit resum aquí.

Emprendre, i hi estem molt d’acord, no és una feina, és una actitud sense edat, des de quan ets estudiant fins al final de la vida. És un aprenentatge continu. Amb 8 anys d’empresa i 280 projectes en quatre continents, és normal que el Joan manifesti la importància de l’anglès, de pensar globalment, i de la capacitat contínua d’aptació als canvis de l’entorn reinventant-te i essent millor cada dia. Els límits te’ls poses tu. De fet, ells no tenen límits, i ara mateix continuen creixent principalment perquè tenen clients de fora les nostres fronteres. Valents i ambiciosos.

Va resumir en set punts els seus aprenentatges en aquesta aventura d’emprendre:

  1. Assumir la incertesa. Tot canvia i per tant, front a una anàlisi detallada, també s’ha d’apostar per la intuició, és impossible tenir totes les dades abans de decidir, i com emprenedor estàs sempre decidint coses i intentant no equivocar-te.
  2. Pensar en global. El món no és només el teu entorn, has de sortir i pensar en gran. Et diuen que alguna cosa és impossible? El no ja els tens, així que més val intentar-ho i no penedir-se’n. Busca allò gran a llarg termini, i no et conformis en quedar-te local.
  3. Sense límits, pensant, i somiant. Com que són justificacions que ens fiquem per tal de no fer les coses, no dubtis a treure’ls del teu vocabulari i buscar amb persistència els teus somnis. Treballant dur.
  4. Assumir el risc. La única manera d’aprendre és provar, provar, i provar. Equivocar-se és el primer pas cap a l’encert, no li tinguem por i assumim que ens equivocarem i perdrem una mica, però a la llarga, el valor serà molt més gran. I no ens quedarem amb el neguit de no haver fet allò que calia.
  5. Constància. Has de tenir un objectiu que et mostri el camí, per no perdre el nord, i tenir determinació i passió per a aconseguir-ho. Molts emprenedors no arriben a l’èxit per falta de constància.
  6. Equip. Un emprenedor sol no canviarà res, envolta’t dels millors, no dels amics ni la família, sinó gent millor que tu que et permiti aprendre i evitar les teves carències. Ningú és perfecte, ningú ho sap tot.
  7. Esperit crític. No t’has d’enamorar de les pròpies idees, i el que val bàsicament és el contrast amb el mercat i els clients. Per validar si té sentit allò que fem hem de contrastar contínuament i preguntar-nos coses per canviar el que no funciona.

Ja sabeu, where there’s a will, there’s a way.

Gràcies Joan, força i sort!

Written by Diego Bartolome

12/11/2012 at 10:45

En Jordi Valls a l’ESDi

Moltes gràcies Jordi, per tornar a ser a l’ESDi a explicar la teva experiència. És impressionant la trajectòria d’aquest home, com ha anat teixint la seva xarxa, fent el seu camí únic i inigualable. Va deixar a l’escola moltes grans frases, que intentaré resumir en aquest post de forma ordenada.

El primer, el més important, és tenir ganes i passió pel que fas, creure-t’ho i anar avançant en el camí, perquè l’important no és la idea, sinó l’execució. I en això ell ha passat ja moltes batalles de les que n’ha après un munt. Com que no pots pretendre canviar el món en majúscules, si millores alguna part de la vida d’algú, ja serà una fita important.

Per fer-ho, és molt millor sempre preguntar-te el perquè, després el com, i finalment el què. No al revés. La teva motivació, la teva visió a llarg termini és el que ha de guiar la teva vida empresarial, no el què i la voluntat de fer diners ràpid. Amb això, aconseguiràs perdre la por a fer coses, perquè et guiarà una força molt més gran. El fracàs no és una opció, sinó només un aprenentatge. I si en el camí t’enfoques en allò important i fas alguna cosa que la gent vulgui de veritat, segur que tindràs èxit. No oblidem que cadascú defineix el seu èxit.

I us deixo un parell de recomanacions seves, la Last Lecture del Randy Pausch, i el museu dels invents del Pep Torres. A gaudir-ne!

PS.- El perfil que li vaig fer ja fa bastants mesos.

Written by Diego Bartolome

08/11/2012 at 22:40

L’Albert Torruella

Continuem amb els perfils d’emprenedors en sentit ampli, aquest cop amb l’Albert Torruella, un gran intraemprenedor del Vapor Llonch de l’Ajuntament de Sabadell, ànima de la Xarxa Onion, professor de Direcció Estratègica a la Universistat de Barcelona (UB) i coautor del llibre Escola d’Emprendors, amb el Ferran Peiró i en Guillem Perdrix (a la foto). Per cert, us el recomano, és molt divertit i ajuda quan estàs començant a emprendre, i si ja has passat l’etapa, serveix per consolidar pensaments i recordar aquells moments amb nostàlgia.

Cronològicament, el seu primer fracàs creu que va ser el primer any d’universitat, on no va aprovar cap assignatura, cap ni una! Però va aixecar el vol, i quatre anys més tard tenia la llicenciatura a la butxaca i dos anys després acabava el màster en Direcció Econòmico-financera a la UB, cosa que li va permetre fer classes a la institució. Un petit entrebanc per fer un salt endavant, és un clàssic en les respostes del primer fracàs i la primera victòria. També ha tingut algun fracàs emprenedor, però l’explica al final del llibre, així que llegiu-lo per saber què és! En tot cas, l’error més gran que ha comès ha estat no saber valorar la feina d’un mateix. No s’ha de caure en el parany de fer com l’emprenedor tipus David el Gnomo, el propi sou s’ha de comptar com a despesa, afirma amb rotunditat.

Confia en la capacitat, voluntat i intuïció d’un mateix, i diu que això és el seu millor encert, barrejat amb una gran capacitat d’anàlisi. Potser per això, no té grans referents, sinó que l’inspiren els sentiments, emocions i capacitats que transmeten certes persones, en especial, voluntat, esforç, capacitat de treball, il·lusió… I no li ha anat pas malament fins ara. Per això, si tornés enrera, segurament no canviaria res, dels èxits aconseguits se n’ha d’estar orgullós i satisfet i dels errors se n’ha d’aprendre per no repetir-los!

El seu millor moment del dia és al matí, quan es lleva ben d’hora ben d’hora, i també al vespre quan arriba a casa i està amb la seva dona, amb qui esperen un fill. Tot un canvi! De ben segur que llavors continuaran passant molts dies a la costa, més al nord de Roses, en èpoques de bon temps, un dels seus llocs ideals per a escapar-se. Però potser li treurà una mica de temps per a les altres evasions, el futbol amb els amics, l’esquaix, o el Barça al Camp Nou.

Pot sonar una mica utòpic, però somia amb un món sense gana ni armes ni guerres. Potser primer s’haurien de distribuir millor els aliments, en el món actualment es produeixen més de 10 vegades dels necessaris per alimentar la població mundial. I have a dream … Per això, m’agradaria acabar amb una cita del llibre que em va encantar en llegir-la i és un poema inspirador per l’Albert, el podeu veure al pròleg a la página de l’editorial Libros de Cabecera  on hi ha més informació sobre ells i el llibre!

Si penses que estàs vençut, vençut estàs.
Si penses que no t’atreveixes, no t’atreviràs.
Si penses que t’agradaria guanyar, però que no pots, ja has perdut.
Perquè en el món et trobaràs que l’èxit comença amb la voluntat humana.
Tot és un estat mental.
Has de pensar bé per elevar-te.
Has d’estar segur de tu mateix abans d’intentar guanyar un premi.
La batalla de la vida no la guanya sempre la persona més forta o la més lleugera,
perquè tard o d’hora el que guanya és aquell que creu que pot fer-ho.

Christiaan Barnard

Força i sort!

Written by Diego Bartolome

20/01/2012 at 20:53

Emprèn ara que ets jove!

Ahir vaig tenir el plaer de comptar amb el Jordi Valls a les meves classes de l’ESDi, de qui ja us vaig parlar fa un temps, perquè expliqués la seva experiència emprenedora. La veritat és que estic molt content amb els meus alumnes emprenedors, i volia que s’impregnessin de l’energia d’aquest jove crack abans d’anar-se’n de vacances de Nadal. I el resultat no pot ser millor.

Emprendre és una actitud davant la vida, voler canviar les coses per millor solucionant problemes de la gent, no necessàriament crear una empresa, però requereix d’un canvi de mentalitat respecte la tradicional educació que hem rebut tots. Llegia l’altre dia que el coneixement prové un 5% de les coses que escoltem, un 10% de les que veiem fer, i el 85% restant de les coses que fem. Per tant, poseu-vos a fer, el més aviat possible, que la vida passa i pot arribar un dia que sigui massa tard, ens deia el Jordi, inspirant-se en el famós discurs del Steve Jobs a Stanford. En ell, crear 1sleeve ha estat una confluència de ganes infinites, la seva història personal emprenedora a entitats com la JCI o Rotaract, i la seva passió pel productes d’Apple.

A les classes, intento que facin i aprenguin per si sols, i a vegades sobta que no estigui tot donat. Però és que a la vida no hi ha res mastegat. Ens deia també que ell, havent estudiat el que li agrada, l’empresa li fa que hagi d’aprendre contínuament coses noves, de disseny, de desenvolupament de negoci, de gestió, i d’infinites altres coses, però és molt feliç així. Fes-ho ara!, exclamava, quan ets jove no tens res a perdre, i menys si fas el que t’agrada, busca la teva passió, recomanava. Només així, perseguint els somnis, podrem ser feliços, en majúscules, aquí on estem només de pas.

Si hagués de dir què li ha canviat la vida recentment, va posar com a exemple el yuzz, on va guanyar a Barcelona. Això li va permetre anar a conèixer el Silicon Valley de primera mà, i constatar que la principal diferència és l’actitud. Allà fan coses i no estan tot el dia parlant del que voldrien fer, perquè la única manera de que succeeixin coses és fer-les. Per tant, missatges molt clars d’emprendre, innovar, creativitat, etc, tot sense diners, com ha començat. Això fa que siguis encara més creatiu i focalitzis en allò més important, allò que et fa diferent com a negoci, i puguis anar fent camí cap als teus somnis.

Per acabar, ens va deixar cinc idees clau que resumeixen molt bé la seva xerrada:

  1. Find what you love, o viuràs una vida que no serà teva. I va recomanar aquesta Last Lecture.
  2. Un dia morireu, per tant, feu allò que us ompli.
  3. Fes alguna cosa de valor, canvieu el món.
  4. Think different.
  5. Emprèn ara que ets jove, només pots guanyar.

Un veritable changemaker com al NetDay que coorganitza . Gràcies Jordi per venir i impulsar-nos!

Written by Diego Bartolome

20/12/2011 at 13:09

L’Albert Cervera, fundador de NaN·tic

Aquest mes de Novembre, el dijous 24 en concret a les 18h45 tindrem a l’Albert Cervera al Tecnocampus per parlar de la seva experiència emprenedora dins NaN·tic, on creen i adapten software lliure com l’openERP per a satisfer les necessitats de les empreses per a la seva gestió. I estan creixent malgrat la situació econòmica general, perquè és una clara necessitat dins les empreses. En 140 caràcters, es defineix com aparellat, amb un fill, informàtic i soci fundador de NaN·tic. Em dedico a fer del programari lliure una solució útil.

Preguntat pel seu primer fracàs o la primer victòria, respon que no m’he mirat mai la vida en termes de fracassos i victòries. Potser sí que és cert que sonen massa definitives, massa categòriques, com si fes falta intentar fer alguna cosa realment extraordinària com per poder-me atribuir una cosa o l’altra. Això sí, aquest bon jan és conscient que és extremadament despistat i això li genera errors constantment, però els supera amb intuició, sentit comú i bona voluntat.

L’error més gran a la seva vida ha estat no saber trobar temps per a coses importants. La vida es compon de molts àmbits, i a vegades, sense voler, ens falta temps per allò que més volem. Però segur que va saber redreçar el camí ben aviat. I això ho compensa amb el seu millor encert, tenir un fill, amb qui passaria totes les hores del dia. Està ben clar que el seu millor moment del dia és quan el va a buscar a casa dels avis a la tarda, un somriure segur que il·lumina la cara d’ambdós.

Malgrat les seves excentricitats, la primera persona que l’ha inspirat professionalment ha estat en Richard Stallman, perquè va donar-li una volta a les llicències de programari. És un exemple, com tants d’altres de gent que sap reinventar amb una idea brillant allò que per ell és en realitat una obsessió. I els emprenedors ho som molt, d’obsessius. Més recentment ha descobert la capacitat d’innovació, extraordinària, del Ferran Adrià, però sobretot li impressiona com ha sabut convertir la seva passió en un negoci, ja que d’altra forma no seria on és ara. I afirma que aquest és el gran repte que tenim els que volem viure d’allò que ens apassiona.

En broma, diu que si tornés enrera seria perquè m’he oblidat alguna cosa, però seriosament, entre d’altres, tornaria a fer la mateixa carrera, estar amb la mateixa parella i a tenir un fill. Quant a d’altres decisions, s’hauria de tornar enfrontar amb elles i tornar a prendre una decisió, ja que tot a la vida té un costat positiu i un de negatiu. Remarca, en tot cas, que prefereix viure coses noves encara que vagi posant anys al damunt.

Des de qualsevol lloc de Catalunya, que l’enamora, somia amb una societat més tolerant, amb empatia, menys violenta. Simplement en una societat millor. De ben segur que aquest desig també el té amb NaN·tic, fer-la cada dia millor i aconseguirà que sigui una empresa de referència, on la gent vulgui anar a treballar i a fer les petites passes dels seus projectes de vida.

Tot això ens explicarà el dijous 24, sota el títol Des de zero sense finançament. Gràcies per venir, i força i sort!

Written by Diego Bartolome

15/11/2011 at 09:14

L’Eric Teruel, fundador de Finixer

Més tard del que voldria, ja que fa dies que em va enviar la informació, us vull presentar a l’Eric, un enginyer informàtic a qui vaig tenir com a alumne al Màster d’Emprenedoria i Gestió de la Innovació al Tecnocampus el curs passat, que lidera en aquests moments Finixer, el lloc web de recomanació d’esdeveniments esportius.

L’Eric és un apassionat de l’esport, practica atletisme des dels vuits anys i entrena per acabar algun dia un Ironman! També és addicte a aprendre i millorar cada dia amb energia, i no pot ser d’una altra manera pel projecte que lidera. Actualment, està fent triatlons, i amb uns bons temps! És un crack, però això només s’aconsegueix amb passió i constància com la que demostra en el seu dia a dia.

Segons la seva opinió, es comet un fracàs de veritat quan no se sap entendre un fracàs com una oportunitat per aprendre i millorar. I així s’entèn el seu històric, passant de no treure el primer curs d’Enginyeria Informàtica a fer l’Enginyeria Tècnica, després la Superior, el First Certificate d’Anglès i més del 50% d’empresarials a la UOC, i ara el màster. Aquell petit fracàs el va convertir en una persona capaç de superar-se contínuament i fer el triatló del coneixement. Potser si aquell estiu previ al primer curs universitari hagués agafat forces en comptes de treure’s el carnet de conduir i treballar durament a una fàbrica, tot hagués estat diferent.  Igual que fracassos, tinc moltes victòries, la majoria petites i sobre un mateix. La més especial, acabar la carrera tècnica a curs per any i amb bona nota, convertir-se en el primer titulat universitari de la família, un exemple a seguir.

En aquest sentit, creu que un dels ptijors errors és tancar-se portes per creences autolimitants, per falta d’ambició o valor. Les oportunitats s’han d’aprofitar quan es presenten, després és massa tard. Un error que va cometre va ser exigir massa a la gent propera, sempre s’ha d’empatitzar amb l’altre i no creure que són com tu. Quanta raó té. I potser troba a faltar haver cuida’t una mica més dels seus amics i de la seva família, no tot és feina, estudis o esport, remarcaAquesta actitud positiva que s’extreu del que diu, és el seu millor encert, que ens ajuda a vançar i a ajudar els altres, a més de tenir efectes positius a la salut. Ell ho va veure clar des que va escoltar fa temos un discurs de l’Emilio Duró.

Mai ha tingut ídols, però potser qui l’ha inspirat més és el seu pare, que té 51 anys i encara no el guanya corrents, fa 10 quilòmetres en 37 minuts! Això sí, es treu l’espineta guanyant-lo en triatlons … A més d’ell, li agrada trobar aquelles petites joies que tota persona pot oferir, tothom et pot inspirar.

El seu millor moment del dia, al matí, entre les set i les nou, i encara millor si les inverteix a escapar-se a Collserola després d’una nit de pluja. Relax i desconnexió assegurats. En aquests moments pensa que si tornés enrera, tornaria a gaudir intensament del camí, cada dia. I mentre corre, somia, persegueix els seus somnis que evolucionen cada dia una mica més … El primer, Finixer, després, els projectes que vinguin, propis i d’altres emprenedors, això sí, sempre que siguin amigables, divertits i rendibles. De ben segur que convertiràs aquest somni en realitat.

Força i sort!

Written by Diego Bartolome

26/10/2011 at 18:34

A %d blogueros les gusta esto: