Retazos conectados

Escritos de Diego Bartolomé para acompañar a la vida

Posts Tagged ‘emprenedora

La Sandra Adrubau a l’ESDi

Vam tenir el plaer d’escoltar la Sandra Adrubau a l’ESDi també el passat dia 8 de Novembre. Vam escoltar tant la seva perspectiva de donar empresària d’èxit, com molts consells per als que comencen. Un luxe tenir-la a l’ESDi.

La seva formació no és pas de disseny, sinó que és en Relacions Públiques i Màrketing, i de fet, això és el que li ha permès posicionar correctament la seva marca al mercat, que en el seu cas són tant botigues com particulars a través d’una potent xarxa comercial. Ella dissenya personalment, però externalitza la fabricació.

El més important per a aconseguir aquest èxit de ja més de vuit anys: actitud, treball, i honestedat. Se sent molt satisfeta cada vegada que pensa que una part seva és a casa dels seus clients i hi conviuen cada dia.

Dins seu sempre hi ha hagut la llavor emprenedora, que és una actitud, trobar-se problemes i resoldre’ls en comptes de mirar-los com barreres insuperables. Va arribar un moment en què ja no es veia més treballant per algú altre, i es va llençar al buit per crear la seva pròpia marca. Tot allò après fins el moment li va servir d’una forma o una altra. I es va decantar per la seva passió, seguint la seva il·lusió. Va remarcar que sempre s’ha de triar un projecte o sector que t’agradi. Hi treballaràs moltíssimes hores!

Recorda com el seu pla d’empresa inicial s’ha complert bastant, poc a poc ha fet el camí que ella al seu cap s’havia marcat, escoltant tothom i prenent les pròpies decisions després. En aquest sentint, va incorporant nous productes a mesura que va sorgint la necessitat en els clients, per això, el seu creixement és sostingut en el temps, fins i tot ho serà aquest any, ja que té una petita estructura sense grans costos fixes.

En aquests anys ha après que hi ha més vida a fora de l’empresa i la feina, s’ha d’estar alerta i obert a tot per gaudir veritablement de l’empresa i enriquir-se emocionalment, que moltes vegades és el més important. En aquest sentit, s’implica amb passió en tot allò que depèn d’ella. Sap que ningú és indispensable, però segurament la seva empresa no trindria ànima i força sense ella.

Per un perfil més personal, podeu mirar l’article que li vaig fer al Novembre del 2010 clickant aquí.

Sandra, molta força i sort!

Written by Diego Bartolome

12/11/2012 at 18:45

Publicado en Emprendeduría, ESDi

Tagged with , ,

L’Ariadna Morgui

Vaig conèixer l’Ariadna a través de la Xarxa Onion, ara deu fer un any aproximadament, quan tot just ens acabàvem de constituir com a Associació sense ànim de lucre recolzats pel Vapor Llonch. En aquell moment, ja em va impressionar la seva empenta i ganes per aconseguir el seu somni, el seu mètode i coneixement, malgrat els temps de crisi en el sector de la construcció. Era espectacular el que havia aconseguit amb la seva empresa de pintures Qinniq, especialitzada en productes de protecció passiva del foc (sector construcció). Malgrat tot, en un cafè uns mesos després, em deia que deixava l’empresa i començava a treballar en una multinacional suïssa de la indústria química, responsabilitzant-se de les compres tècniques.

Amb 32 anys, ha muntant només aquesta empresa, i l’ha hagut de tancar. Però tot això que s’emporta amb ella: moltes hores d’aprenentatge intens i de primeríssima mà. De fet, si no recordo malament, així com aquí que una empresa no hagi acabat de funcionar és un fracàs, per a la multinacional suïssa era un aspecte molt positiu dins el seu currículum. Les cares oposades per a un mateix fet: èxit o fracàs. De les lliçons apreses, es queda amb la que hauria d’haver buscat un soci capitalista acostumat a estar en empreses del món de la investigació i expert en certificacions, ja que aquests aspectes han estat punts claus en el desenllaç final de la història.

Filla d’un empresari a qui considera el seu referent perquè fa molts anys que és al capdavant d’una empresa, si pogués tornar enrera no es penedeix de res del que ha fet, simplement milloraria la part de finançament, perquè fins i tot li van ser concedits ajuts per a R+D+i que mai van arribar. Probablement la gestió de tresoreria era el que més la preocupava en el seu millor moment del dia, al matí, quan preparava les coses que havia de fer durant el dia.

Des del seu lloc preferit per a escapar-se, la muntanya, somia amb tornar-ho a intentar. De fet, ella diu que per a arribar allà on vols, no has de deixar de pensar mai que ho aconseguiràs. Quanta raó tens, Ariadna.

Força i sort!

Written by Diego Bartolome

03/09/2010 at 09:47

A %d blogueros les gusta esto: