Retazos conectados

Escritos de Diego Bartolomé para acompañar a la vida

Posts Tagged ‘ESDi

En Xavier Verdaguer

Xavier VerdaguerAvui he pogut tornar a escoltar el Xavier Verdaguer a l’ESDi. Lluny queda aquell plujós Desembre del 2009, quan va fer una jam session amb el Dídac Lee dins els esdeveniments que organitzava per la xarxa Onion. Estic impressionat amb la seva evolució des que va deixar la Direcció General de TMT Factory, i amb els seus múltiples projectes emprenedors. Un crack. Un plaer sentir-lo. Inspirador. Gràcies Xavi per tot. Catalunya seria menys emprenedora si no et tinguéssim. Volem més Xavis. Volem un món millor.

A la primera part ens ha explicat el programa Imagine, una iniciativa emprenedora sense ànim de lucre que pretèn canviar el món, i també la vida de les persones que hi prenen part. És espectacular el que es pot generar amb ments creatives treballant juntes durant un mes en un entorn creatiu únic, ja sigui el Silicon Valley o Barcelona. En sóc fan, i espero que algun estudiant de l’ESDi hi pugui participar en properes edicions! Conec dos participants d’edicions anteriors, el Jordi Valls i el Rafael Sánchez, i certament, l’experiència els ha canviat. Com deia el Xavi, perdre la por a arriscar-se, passar-s’ho bé, i mantenir una actitud positiva. Si els dreamers són capaços de contagiar això al seu entorn, tot tindria sentit. I podríem deixar enrera aquesta queixa contínua que tenim al país.

A la segona part, ens ha explicat els seus vuit motius per a emprendre, tots basats en la seva experiència personal. Els comparteixo, i aquí queden resumits de forma breu, amb l’ajuda de la meva memòria, perquè estava tan encisat per les seves paraules que no he apuntat gens…

  1. Tenir èxit. No entès com habitualment, sinó com a possibilitat de fer el que t’agrada. És el més important, poder dedicar-se al que vols i t’apassiona. I si qualsevol cosa que fas no et satisfà, deixa-ho córrer. Fes quelcom diferent.
  2. L’aventura, d’emprendre, de passar per alts i baixos, de perdre-ho tot, de guanyar molt. És la teva pròpia aventura, tu la decideixes i la guies. Només emprenent s’aconsegueix. És un continu d’emocions.
  3. Futur. No hi ha moment millor. Emprendre és l’opció que et portarà un millor futur. Un futur decidit per tu mateix. És apassionant. Les oportunitats són infinites. Si ho lligues al que vols fer i t’agrada, la vida serà més interessant. Qui no arrisca no pisca.
  4. Catalunya. Només li falta a Catalunya la cultura emprenedora per ser com el Silicon Valley, segons ens diu. Per canviar això, l’educació que rebem ha de canviar molt. Moltíssim. I entrenar les habilitats que són necessàries com lideratge, comunicació, perdre la por a fracassar, crear, pensar diferent, equivocar-se, aprendre dels errors… Intentarem ficar els granets perquè això sigui així.
  5. Creativitat. Emprenent en equips multidisciplinars s’aconsegueix estimular la creativitat, treure el millor de cadascú i inventar solucions diferents als problemes que tenen les persones.
  6. Felicitat. Emprendre et permet viure noves experiències de forma contínua, fent les passes que calen per canviar el món, que té molt sentit, et fa apreciar allò que tens i el que no tens, compartir amb socis, treballadors, família, amics, partners, i sobretot, divertir-se. Tots aquests són els ingredients que els experts diuen que són necessaris per a aconseguir la felicitat. Què més volem?
  7. Somiar. Emprendre és molt dur. Cada dia. Només es pot fer si somies. Si vols que aquests somnis es convereixin en realitat. Volem somiadors. Somiadors que tirin endavant les seves idees. Amb determinació. Resolutius cap endavant.
  8. Divertir-se. És un joc. No hi ha res a perdre. Cal intentar-ho. Si no et diverteixes i no t’agrada el que fas, plega, i a una altra cosa. Però si et diverteixes, continua. Persevera. Que tindràs èxit i haurà valgut la pena.

Tota la xerrada ha estat un fluxe continu de tips and hints per a emprendre. Aviat estarà disponible online i us la recomano. No us la podeu perdre! Gràcies per venir, Xavi. Espero que hagis generat una bona espurna als assistents.

I per acabar, un vídeo que ha compartit i que ens ha emocionat a tots, en Josep Mascaró.

Written by Diego Bartolome

02/04/2013 at 22:30

ESDissabte

Hi ha iniciatives destinades a canviar el món. Certament, canviar tot el món és complicat, però hem de començar per allò que tenim al nostre costat. En el cas de l’Alain, la Georgina i l’Humbert, tres estudiants de l’ESDi, han començat pel lloc on es formen professionalment, i han creat a Sabadell una plataforma per compartir disseny i creativitat i fomentar l’emprenedoria. Seran uns esdeveniments no gens tradicionals, els estan preparant amb unes ganes i professionalitat increïbles.

El primer és dijous 28 (demà) a les 16h a l’ESDi, on hi haurà l’ESDi Color Lab, laboratori de color innovador de la universitat, l’Eneko Iturbe, estudiant que ha guanyat el Certamen Basc de Joves Dissenyadors, i Tabula Rasa, un estudi de disseny creat per dos ex-estudiants a l’espai ESDi Empresa.

Us deixo aquí el que vaig escriure quan em van parlar d’ESDissabte, no tenim a Sabadell espais 2.0 tan innovadors i creatius!

Necessitem emprenedors. Els emprenedors, de joves, no tenen res a perdre i tot a guanyar. Per això, si comencen al voltant dels 20 anys o abans, es podran equivocar moltes vegades, però estic convençut que arribaran a l’èxit aviat. A emprendre només s’aprèn emprenent. I l’Alain, la Georgina i l’Humbert estan fent camí.

El seu projecte EsDissabte pretèn fomentar entre els seus companys a l’Escola Superior de Disseny (ESDi) de Sabadell aquest esperit, que comparteixo. Aprendre, compartir, i emprendre entre d’altres. Només així farem que els universitaris que es graduen pensin en crear empreses com una opció real. Generar ocupació i no buscar-la. Liderar i no seguir. Somiar i no adormir-se. 

Teniu més informació al seu twitter ESDissabte i al Facebook ESDissabte. Força i sort!

Written by Diego Bartolome

27/02/2013 at 09:13

Publicado en Emprendeduría, ESDi

Tagged with , ,

Learning by creating

When we were young, in most cases we didn’t learn by doing. Instead, we had big classes where our professors went, spoke, did some exercises, and left without a word. I was a good student, but in some courses, I didn’t even have the chance to talk to them.

I remember my practice course being something that used to be new ten years ago. <geekpart>In the age of Java, we were learning a program made by a professor that is now dead. Instead of 3G, we were studying analog television. At the time of WiFi products, we weren’t dealing with LTE.</geekpart>

I’m sure we learnt the basics. But we forgot to talk to people, work in groups, write deliverables to show our work, which should have been accomplished through milestones…

Now where I teach entrepreneurship, I think the students will learn much more if they fight for their objectives, they create a product or service, and iterate until they find potential clients. It’s not easy, I know, and in four months it’s complicated to reach to a high level. But it’s just the start. I’m sure you will enjoy all the journey. It’s not a matter of making money. Just do it.

And the most important, have fun with it.

Good luck on Friday!

Written by Diego Bartolome

13/12/2012 at 21:52

L’Elisabet i el Jordi, fundadors de El Colmillo de Morsa

ElColmilloDeMorsaVam tenir l’oportunitat a escoltar els fundadors de El Colmillo de Morsa recentment a l’ESDi, gràcies Sandra i Judit per organitzar-ho. De fet, transmeten un valors que comparteixo i els aplaudeixo. Gràcies per venir. Vaig aprofitar per fer-los-hi una entrevista petita que penjo, com sempre, aquí. Són uns cracks!

El Colmillo de Morsa és una marca de moda de Barcelona, creada al 2010 pels dissenyadors catalans Jordi Espino y Elisabet Vallecillo. El seu model és el del disseny nòrdic, treballant de forma artesana. Per a ells, la moda ha d’estar lligada a la expressió de la sensibilitat personal, l’atemporalitat i la cura pels detalls. Es percep en tot el que fan! Fugen del pur mercantilisme i s’allunyen de la producció en massa, oferint moda de qualitat amb teixits naturals i 100% nacional.

Tot i aquest èxit clar que és deixar-se guiar pels teus valor i aconseguir crear una empresa transmetent-los, també han passat per situacions difícils. Quan encara eren uns bebès d’una any de vida, els números no encaixaven i van replantejar-se tot, dubtaven sobre la sostenibilitat de l’empresa. Sort que van persistir. En poc temps, van fer la primera desfilada a l’Ego de Cibeles, avui la Mercedes Fashion Week Madrid.

Pensen que has de establir una empresa amb els coneixements necessaris, però en tot cas com més s’aprèn és fent. i ells ho fan molt bé, sobretot amb el seu millor encert, no perdre els teus valor i la il·lusió. Sense això no pots arribar enlloc. I clar, si tornessin enrera no tornarien a cometre els errors que han fet…

M’encanta com es complementen en algunes preguntes més personals: El millor moment del dia pel Jordi és quan s’embolica amb els llençols, mentre que per l’Elisabet, és el cafè en solitari de bon matí. El Jordi s’escapa al parc de sota casa, gaudint dels gossos des veïns, mentre que l’Elisabet prefereix allunyar-se de la civilització, tant mar com muntanya: Siurana, el Montseny, les platges de Tosa… A l’Elisabet l’han inspirat els conceptes de l’art de les primeres avantguardes i els moviments artístics dels que varen nèixer, mentre que el Jordi diu que 1, 2, 3, splash!

Són a la generació del canvi, per tant somien a fer un món millor, en concret que canviï el model de consum actual. No necessitem sumar més en quantitat sinó en qualitat. Quanta raó!

Força i sort!

Written by Diego Bartolome

06/12/2012 at 12:12

Thanks

The objective is demanding, but your efforts are really worth it. When you put energy and passion in something you like, the results are necessarily impressive. It’s not a game. It’s the start of a learning process. It’s the way to create, to build a company from your great ideas. You are young. You have all your life to fulfill your dreams. Just keep on working like this. You are great. You deserve it.

Written by Diego Bartolome

13/11/2012 at 15:52

Publicado en Entrepreneurial thoughts

Tagged with ,

La Sandra Adrubau a l’ESDi

Vam tenir el plaer d’escoltar la Sandra Adrubau a l’ESDi també el passat dia 8 de Novembre. Vam escoltar tant la seva perspectiva de donar empresària d’èxit, com molts consells per als que comencen. Un luxe tenir-la a l’ESDi.

La seva formació no és pas de disseny, sinó que és en Relacions Públiques i Màrketing, i de fet, això és el que li ha permès posicionar correctament la seva marca al mercat, que en el seu cas són tant botigues com particulars a través d’una potent xarxa comercial. Ella dissenya personalment, però externalitza la fabricació.

El més important per a aconseguir aquest èxit de ja més de vuit anys: actitud, treball, i honestedat. Se sent molt satisfeta cada vegada que pensa que una part seva és a casa dels seus clients i hi conviuen cada dia.

Dins seu sempre hi ha hagut la llavor emprenedora, que és una actitud, trobar-se problemes i resoldre’ls en comptes de mirar-los com barreres insuperables. Va arribar un moment en què ja no es veia més treballant per algú altre, i es va llençar al buit per crear la seva pròpia marca. Tot allò après fins el moment li va servir d’una forma o una altra. I es va decantar per la seva passió, seguint la seva il·lusió. Va remarcar que sempre s’ha de triar un projecte o sector que t’agradi. Hi treballaràs moltíssimes hores!

Recorda com el seu pla d’empresa inicial s’ha complert bastant, poc a poc ha fet el camí que ella al seu cap s’havia marcat, escoltant tothom i prenent les pròpies decisions després. En aquest sentint, va incorporant nous productes a mesura que va sorgint la necessitat en els clients, per això, el seu creixement és sostingut en el temps, fins i tot ho serà aquest any, ja que té una petita estructura sense grans costos fixes.

En aquests anys ha après que hi ha més vida a fora de l’empresa i la feina, s’ha d’estar alerta i obert a tot per gaudir veritablement de l’empresa i enriquir-se emocionalment, que moltes vegades és el més important. En aquest sentit, s’implica amb passió en tot allò que depèn d’ella. Sap que ningú és indispensable, però segurament la seva empresa no trindria ànima i força sense ella.

Per un perfil més personal, podeu mirar l’article que li vaig fer al Novembre del 2010 clickant aquí.

Sandra, molta força i sort!

Written by Diego Bartolome

12/11/2012 at 18:45

Publicado en Emprendeduría, ESDi

Tagged with , ,

En Joan Vinyets, A piece of pie

El passat dia 8 de Novembre, el Joan de a Piece of pie ens va explicar la seva història a l’ESDi, la seva pròpia aventura d’emprendre. Us deixo un petit resum aquí.

Emprendre, i hi estem molt d’acord, no és una feina, és una actitud sense edat, des de quan ets estudiant fins al final de la vida. És un aprenentatge continu. Amb 8 anys d’empresa i 280 projectes en quatre continents, és normal que el Joan manifesti la importància de l’anglès, de pensar globalment, i de la capacitat contínua d’aptació als canvis de l’entorn reinventant-te i essent millor cada dia. Els límits te’ls poses tu. De fet, ells no tenen límits, i ara mateix continuen creixent principalment perquè tenen clients de fora les nostres fronteres. Valents i ambiciosos.

Va resumir en set punts els seus aprenentatges en aquesta aventura d’emprendre:

  1. Assumir la incertesa. Tot canvia i per tant, front a una anàlisi detallada, també s’ha d’apostar per la intuició, és impossible tenir totes les dades abans de decidir, i com emprenedor estàs sempre decidint coses i intentant no equivocar-te.
  2. Pensar en global. El món no és només el teu entorn, has de sortir i pensar en gran. Et diuen que alguna cosa és impossible? El no ja els tens, així que més val intentar-ho i no penedir-se’n. Busca allò gran a llarg termini, i no et conformis en quedar-te local.
  3. Sense límits, pensant, i somiant. Com que són justificacions que ens fiquem per tal de no fer les coses, no dubtis a treure’ls del teu vocabulari i buscar amb persistència els teus somnis. Treballant dur.
  4. Assumir el risc. La única manera d’aprendre és provar, provar, i provar. Equivocar-se és el primer pas cap a l’encert, no li tinguem por i assumim que ens equivocarem i perdrem una mica, però a la llarga, el valor serà molt més gran. I no ens quedarem amb el neguit de no haver fet allò que calia.
  5. Constància. Has de tenir un objectiu que et mostri el camí, per no perdre el nord, i tenir determinació i passió per a aconseguir-ho. Molts emprenedors no arriben a l’èxit per falta de constància.
  6. Equip. Un emprenedor sol no canviarà res, envolta’t dels millors, no dels amics ni la família, sinó gent millor que tu que et permiti aprendre i evitar les teves carències. Ningú és perfecte, ningú ho sap tot.
  7. Esperit crític. No t’has d’enamorar de les pròpies idees, i el que val bàsicament és el contrast amb el mercat i els clients. Per validar si té sentit allò que fem hem de contrastar contínuament i preguntar-nos coses per canviar el que no funciona.

Ja sabeu, where there’s a will, there’s a way.

Gràcies Joan, força i sort!

Written by Diego Bartolome

12/11/2012 at 10:45

A %d blogueros les gusta esto: